La primera trobada amb els mitjans de la nova Cambra de Comerç de Barcelona amb noms i cognoms en el consell executiu s'ha fet aquest migdia al Museu Marítim de Barcelona, amb la intenció d'explicar les línies primordials de la nova legislatura, que, segons han avançat, s'investirà el proper dilluns 17 de juny, quan Joan Canadell prendrà possessió com a president, rellevant Miquel Valls, que ha estat al càrrec més de 17 anys. 

D'entre els eixos prioritaris de la nova Cambra hi entra fer consultes als més de 420.000 empresaris que formen part de la Cambra sobre si volen que la Cambra "participi activament en la construcció de la República Catalana", sobre la sobirania fiscal ―altrament dit "tancament de caixes", és a dir, pagar els impostos a Catalunya i no a Espanya― per si "es donés un altre momentum" i sobre declarar el Rei d'Espanya persona non grata "per les pressions que va exercir sobre l’empresariat després de l’1 d’octubre". Alhora, "si es ratifica" el sentiment independentista de l'empresariat, "volem una Cambra preparada per a la desconnexió", explica Mònica Roca, la vicepresidenta primera i qui rellevarà Canadell a la meitat del mandat. 

Aquestes consultes sobre país i sobirania fiscal, un objectiu que ja va avançar ElNacional.cat i que formen part del programa d'Eines de País "passen per primer de tot actualitzar el cens", un cens que ha estat molt controvertit durant el període de campanya electoral a la Cambra. "Cal arreglar-lo perquè no representa tot l’empresariat del país, per tant obrirem un període per poder rectificar el cens, i això ho farem properament. Ens corre pressa perquè volem posar en marxa aquest conjunt de consultes importants pel país, a poder ser alguna abans d’acabar l’any".

Però què vol dir "ser actius en el camí cap a la República"? Canadell posa l'èmfasi en el servei d'estudis de la Cambra, un òrgan potent que "té la capacitat de donar a conèixer què passa en el món econòmic català". D'aquesta manera, "un d’aquests informes que ja tenim emparaulat serà quantificar el cost d’oportunitat de les obres que l’Estat s’ha compromès a fer a Catalunya i no ha fet", explica Canadell, i en definitiva, fer de la Cambra un òrgan més combatiu que faci d'auditor de l'Estat. En aquest sentit, explica que "molta gent obriria els ulls si sabés els costos reals de la manca d'inversions en infraestructures a Catalunya i l'incompliment reiterat del Ministeri de Foment". 

Com a exemple, el cofundador de Petrolis Independents assenyala el retard en l'arribada de l'ample de via europeu al port de Tarragona o el desdoblament de la línia R3 de Rodalies a Vic.

Un dels temes candents és també les víctimes col·laterals del canvi cameral. La Cambra atorga o té veu en més de 130 càrrecs, com la presidència de Turisme de Barcelona, la Fira, el Consell de la Zona Franca i moltes altres. De moment, ja hi ha dues víctimes que queden fora d'aquest mapa: Joan Gaspart (Turisme) i Enric Lacalle. Amb tot, Canadell assevera que "cada institució funciona diferent i hem d’analitzar quins càrrecs preservem i quins canviem", però explica que això portarà feina perquè s'han d'analitzar una per una. 

Negociacions patronals i "portes obertes"

La primera decisió que hauran de prendre els 54 integrants confirmats del ple de la Cambra serà quins 6 representants de les patronals de Foment del Treball i Pimec escullen per formar part de la institució; una decisió que es votarà el proper 5 de juny. En total se'n presenten 12, i "estem en fase de negociació amb tots ells. Els triarem en funció dels seus projectes, no serà una decisió salomònica, ni només per la pime o la gran empresa, serà una decisió molt meditada en base les aportacions de cada un dels candidats", expliquen. "Ens és igual si una patronal pesa més que l’altra i la representativitat que li doni la Generalitat, nosaltres els triarem pels seus projectes".

Alhora, tot i que des d'Eines de País ja han decidit que el comitè executiu de la Cambra estarà integrat exclusivament per candidats de la seva llista: "Estem oberts a col·laborar amb les altres candidatures, perquè hi ha molta feina a la Cambra. En aquest sentit estem en negociacions amb tots menys amb els tres candidats de Tusquets", expliquen.

Finalment, "amb les cadires de plata també dialogarem. Aquestes ara tenen un compromís signat per als propers 4 anys i això no se’ns acudeix no mantenir-ho perquè està en un contracte, però també volem veure projectes per part d’elles".

Finançament alternatiu a les cadires de plata

Una part del finançament de la Cambra de Barcelona prové de les 14 empreses de major aportació econòmica, altrament anomenades 'les cadires plata', que aporten al voltant d'1,2 milions del pressupost de 18 milions anual. Aquest sistema de finançament també ha estat molt controvertit, ja que aquestes 14 empreses formen part del ple cameral i hi tenen veu i vot.

La nova Cambra assegura: "Des del primer moment treballarem per tenir un pressupost alternatiu a les 14 cadires de plata, perquè el nostre objectiu és que a les properes eleccions tots els integrants del ple siguin escollits democràticament". Amb tot, de moment aquestes 14 empreses ja tenen el compromís contractual de romandre al ple almenys durant els propers 4 anys, segons els estatuts de la Cambra. 

Netejar la imatge de l'empresari

"Serem un ple que voldrem fomentar els valors empresarials a la societat: si volem ser un país que desenvolupi tot el seu potencial econòmic, som conscients que totes les societats requereixen del món empresarial per avançar", ha explicat el proper president de la Cambra. "Hem d'explicar a la societat que l’empresariat és necessari per generar recursos, i és un món que sovint se l’ha castigat, però els empresaris som els que aconseguim generar valor i engegar projectes, i n'hem de netejar la imatge", ha asseverat.

En definitiva, la Cambra "com a estructura d'Estat" que vol Eines de País comença a caminar. Si tot va sobre calendari, el proper 17 de juny el ple ja s'haurà conformat i la Cambra de l'establishment de Valls haurà canviat oficialment de cap a peus. Encara queda per confirmar si els càrrecs interns de la Cambra, com el secretari general o el director general, seguiran en mans dels qui hi són ara o si la revolució cameral també afectarà aquesta estructura.