L'Audiència Nacional ha ordenat al jutge d'instrucció del cas Bankia, Fernando Andreu, que citi com investigats l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez; l'exsubgobernador Fernando Restoy, i l'expresident de la CNMV Julio Segura per les presumptes irregularitats en la sortida a borsa de l'entitat. En una interlocutòria coneguda avui, la secció tercera de la sala penal admet parcialment el recurs interposat per l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) i acorda a més cridar com investigats a altres responsables del Banc d'Espanya: Pedro Comín, Mariano Herrera, Pedro González, Jerónimo Martínez Tello i Javier Arístegui.

Segons l'escrit, tots ells van autoritzar l'operació de la sortida a borsa de Bankia "malgrat les reiterades advertències de l'equip d'inspecció del Banc d'Espanya" sobre la inviabilitat del grup, i que la solució "no havia de ser aprovada, ja que suposava greu perjudici per a accionistes, preferentistes i contribuents", que xifra en 15.000 milions d'euros. En aquest sentit, valora la testifical i els correus electrònics intercanviats per l'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Casaus amb els seus superiors, i qualifica de "raonable i raonada" la pretensió de la CIC en estimar que existeixen indicis "múltiples, bastants i concurrents de criminalitat" en aquesta conducta.

D'aquesta manera, la sala assumeix els arguments de l'acusació, que va assenyalar al Banc d'Espanya i a la CNMV per haver ofert una "inestimable col·laboració" a l'excúpula de Bankia com a "cooperadors necessaris" de les presumptes irregularitats i "incitar" a l'entitat a efectuar el que va denominar una "fugida cap a davant". A més, remet a l'informe elaborat pel fiscal del cas, Alejandro Luzón, el novembre passat, qui va plantejar que de qüestionar la viabilitat del grup BFA-Bankia, la responsabilitat "no seria exclusiva dels administradors o de l'auditor", sinó que "podria suscitar-se la participació d'altres actors, els responsables del Banc d'Espanya, que conscientment haurien cooperat en el manteniment de l'engany".

Sobre la qualificació de les conductes, els magistrats Antonio Díaz Delgado, Clara Bayarri i Ana María Rubio consideren que en la fase actual de la investigació, les primeres indagacions de la qual es remunten a 2012, encara no poden delimitar-se els delictes atribuïbles a cadascun d'ells. La sala contradiu així l'instructor, que a finals de l'any passat va rebutjar per tercera vegada investigar els qui fossin els màxims responsables d'ambdós organismes; al desembre, la CIC va recórrer l'esmentada decisió en considerar "imprescindible" aquesta diligència, i va retreure al magistrat per la seva "inèrcia desestimatòria".

No obstant això, els jutges s'oposen que el Banc d'Espanya aporti tots els correus electrònics remesos i rebuts des de la seva direcció per tractar-se d'una prova "manifestament excessiva" i, per això, "innecessària" en poder vulnerar la intimitat de persones alienes a la investigació.