Immersos de ple en la darrera fase de la reforma del sistema de pensions, creix el temor d'un augment dels anys cotitzats. Malgrat que el ministre d'Inclusió i Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va subratllar el passat dilluns que no s'ampliaria als 35, en cap cas va tancar la porta a augmentar o modificar la base dels 25 anys actuals i es va limitar a definir com a "petits ajustos" els canvis que es contemplen. En paral·lel, el Banc d'Espanya ha publicat un estudi sobre les conseqüències que pot provocar als treballadors, incrementar aquesta xifra. 

Proposta als 29 anys

D'entrada, assenyala que simultaniejar l'ampliació del període de càlcul a 35 anys, deixant de banda els anys més desfavorables per determinar la base reguladora, permetria suavitzar la caiguda de la pensió inicial mitjana, alhora que reduiria la heterogeneïtat de les pensions. Ara bé, la desigualtat cauria en menor mesura que si es restringís el període de càlcul únicament als 35 anteriors a la pensió. A tall d'exemple, l'informe apunta que prendre en consideració els 29 anys més favorables dins dels 35 anys previs a la jubilació donaria una pensió mitjana similar (-0,1%) a la resultant de tenir en compte els 25 anys anteriors a la jubilació.

I, a grans trets, les repercussions en negatiu afectarien a un major nombre de persones. Aquesta forma de determinar la base reguladora produiria, de mitjana, un increment de la prestació inicial de les pensions que se situen per sota de la mitjana (respecte d'un escenari on la base reguladora es calcula a dels 25 anys anteriors a la jubilació) i una caiguda de la prestació inicial per a les pensions més altes. "Ampliar el període de càlcul tindria un impacte heterogeni entre pensionistes. En particular, l'efecte seria menor per a les pensions per sota de la mitjana, cosa que redundaria en menys desigualtat", destaca l'organisme.

Disminució addicional del 8,2%

Si ens fixem en les conseqüències que ja va provocar l'extensió del període de càlcul de la base reguladora des dels 15 fins als 25 anys, període actual, tenim que ara hi ha una reducció de la pensió inicial mitjana d'un 5%. Si anem més enllà amb una ampliació des de 25-35 anys provocaria una disminució addicional del 8,2%, segons es desprèn de l'estudi publicat pel Banc d'Espanya titulat 'Estimació de l'impacte de variacions en el període de càlcul de la base reguladora sobre la quantia de les noves pensions de jubilació'. Segons l'estudi, l'efecte marginal d'ampliar un any el període de càlcul seria creixent en el nombre d'anys computats. Per exemple, entre 15 i 25 anys, un any addicional del període de càlcul disminuiria en mitjana la pensió inicial un 0,5%, mentre que, entre 25 i 35 anys, aquesta reducció mitjana augmentaria fins a un 0,9%.

Actualment, un de cada tres treballadors, en la seva darrera etapa de la vida laboral, ja no presenta l'èxit més important de la seva carrera. Però aquest col·lectiu només representa aproximadament un terç del total, per la qual cosa si s'aplica com a norma general, perjudicaria dos de cada tres futurs pensionistes que mantenen carreres que fins ara eren les habituals, de cotització creixent a mesura que avança la seva vida laboral, per això les seves pensions serien menors que amb la fórmula de càlcul habitual.

Repercussions segons el gènere

L'informe destaca que, sota el canvi a la pensió inicial mitjana assenyalat, fruit dels diferents períodes de càlcul de la base reguladora, subjau una alta heterogeneïtat segons les diferents característiques dels treballadors i de la seva pensió. En primer lloc, en termes de gènere, l'extensió del període de càlcul afectaria la pensió mitjana inicial de les dones i dels homes de manera similar, si bé l'efecte negatiu seria una mica més gran per a les dones en el cas de l'extensió de 15 a 25 anys, i una mica superior per als homes en cas d'una ampliació de 25 a 35 anys. En particular, el pas de 15 a 25 anys reduiria la pensió inicial de les dones i dels homes el 5,4% i el 4,8%, respectivament, mentre que l'augment de 25 a 35 anys estaria associat a una pensió inicial un 8,1% i un 8,3% menor per a les dones i els homes, respectivament.

En segon lloc, l'increment del període de càlcul de la base reguladora des de 15 a 25 anys incidiria relativament menys a la pensió inicial dels treballadors amb més d'un any de llacunes de cotització o amb més d'un any d'episodis de desocupació durant els 15 anys previs a la jubilació. En tercer lloc, també hi hauria una heterogeneïtat rellevant en el resultat d'ampliar el període de còmput de la base reguladora per quantia de la pensió inicial, estimada d'acord amb un període de càlcul de 15 anys.

En particular, la pensió inicial mitjana de les prestacions del primer quartil experimentaria una reducció menor, mentre que la de les prestacions del tercer quartil suportaria una rebaixa més intensa. En el cas de les pensions més altes, corresponents a l'últim quartil, l'efecte d'ampliar el període de càlcul des de 15 a 25 anys generaria una reducció de la pensió inicial mitjana del 4,7%, menor que l'observada a les pensions del tercer quartil. Tot i això, l'efecte marginal de passar de 25 a 35 anys per a les prestacions del quart quartil seria més acusat, ja que la pensió inicial mitjana de les prestacions en aquest quartil cauria un 10,1%.