La Unió Europea continua depenent d'altres per sostenir la seva economia digital. Segons l'Informe sobre Sobirania Tecnològica i Digital aprovat pel Parlament Europeu el juny d'enguany, el 69% del mercat europeu de serveis al núvol està controlat per Amazon, Microsoft i Google i, segons recull un informe elaborat per Oliver Wyman titulat “European Digital Sovereignity. Syncing values and value”, el 92% de les dades occidentals s'emmagatzemen en infraestructures estatunidenques.

En una intervenció a Esade, l'exdirector del Departament de Seguretat Nacional d'Espanya, Miguel Ángel Ballesteros, va advertir sobre la vulnerabilitat d'Europa davant la competència global i va assenyalar la manca de sobirania tecnològica com un dels principals desafiaments. “Si Europa no canalitza el seu impuls tecnològic, podria quedar-se endarrerida en la competència mundial”, va afirmar.

Brussel·les reconeix que, tot i que el bloc inverteix cada cop més en digitalització, la distància amb les grans potències tecnològiques no es redueix. La Comissió Europea, en el seu State of the Digital Decade 2025, xifra en 381.400 milions d'euros la despesa total de la UE en R+D (el 2,22% del PIB), encara un 34% inferior a l'esforç combinat dels Estats Units i la Xina.

No obstant això, la Unió no parteix de zero. En plena revisió de les Directrius de Control de Concentracions, Brussel·les busca modernitzar la seva política de competència per adaptar-la a una economia on la mida, la inversió i la innovació seran essencials. Cada cop guanya més força un enfocament d'eficiència dinàmica que tingui en compte la capacitat de les empreses per innovar i competir a llarg termini, més enllà del preu o les quotes de mercat.

Aquest canvi permetria avaluar les concentracions empresarials no només pels seus efectes immediats, sinó també pel seu potencial per generar inversió, ocupació i resiliència industrial, reforçant sectors estratègics europeus com l'energia, la tecnologia o les infraestructures crítiques.

DEPENDÈNCIA

El Parlament Europeu és taxatiu: la sobirania tecnològica no consisteix només a desplegar més fibra, sinó a produir, controlar i protegir la infraestructura digital. I aquí Europa encara va per darrere.

En Intel·ligència Artificial, la UE representa només el 7% de la inversió global, davant del 40% dels Estats Units i el 32% de la Xina, segons l'AI Index Report 2025 de la Universitat de Stanford. En semiconductors, el continent amb prou feines fabrica el 10% dels xips mundials, davant del 54% de Taiwan i el 16% de la Xina, segons l'OCDE i la Comissió Europea.

L'informe europeu adverteix, a més, del risc jurídic que suposa que bona part de les dades europees s'emmagatzemin en servidors estatunidencs, subjectes a lleis com la FISA o el Cloud Act, que permeten a Washington accedir a informació d'empreses europees fins i tot si les dades s'allotgen físicament en territori europeu.

Per altra banda, una connectivitat il·limitada, d'alta velocitat i segura suposa la pedra angular de l'economia digital i actualment, Europa compta amb un 40% menys de capital per càpita disponible per a inversió en xarxes, en gran part com a conseqüència de la fragmentació del mercat: 90 operadors donen servei a 445 milions d'habitants, mentre que als Estats Units són quatre operadors els que donen servei a 320 milions de persones.

CAPITAL, REGULACIÓ I ESCALA

El dèficit tecnològic europeu s'agreuja per una doble bretxa: falta de capital privat i excés regulatori. Els fons de pensions europeus, amb actius superiors a tres bilions d'euros, destinen tot just el 0,02% a capital de risc, davant del 2% dels estatunidencs, segons el Banc Europeu d'Inversions.

A més, segons l'Eurobaròmetre 2025, el 60% de les empreses europees identifica la complexitat normativa com un obstacle per invertir. El Parlament proposa per això el principi “One In, Two Out” —eliminar dues normes per cada nova— en sectors estratègics com la IA o els xips, i fomentar la creació de campions tecnològics europeus amb capacitat de competir globalment.

ESPANYA

Espanya manté un 95% de cobertura de fibra òptica —una de les més altes del món, segons la Comissió Europea— i ha impulsat programes com l'Estratègia Nacional de Tecnologies Quàntiques. Però, igual que Europa, el seu repte està a traduir aquesta infraestructura en talent digital: només el 33,8% de la població té competències digitals bàsiques, segons Eurostat.

El ministre de Transformació Digital, Óscar López, va insistir recentment al Fòrum D9+ d'Amsterdam a “simplificar la regulació i mobilitzar capital privat per no quedar a remolc dels Estats Units i Àsia”.

EUROPA

Europa no només ha de mirar el que li falta, sinó aprofitar el que té. La seva posició geogràfica privilegiada —entre Amèrica, Àfrica i Àsia—, el seu mercat únic de 450 milions de consumidors, una renda alta o la seva xarxa d'universitats i centres de recerca capdavanters, li atorguen un avantatge competitiu que pocs blocs poden igualar.

A més, el continent compta amb un ecosistema d'start-ups en expansió, líders industrials en sectors verds i digitals, i un capital humà d'alta qualificació que pot accelerar la transformació tecnològica si s'acompanya d'un marc regulador més àgil i una visió comuna.

Com assenyala l'Informe Draghi, Europa disposa del talent, el coneixement i la capacitat industrial per ser una potència digital i sostenible. El repte, sembla, no està tant a assolir-ho, sinó a decidir fer-ho i fer-ho amb la urgència que es necessita en el temps actual.

Com el mateix Draghi recordava recentment en l'aniversari del seu informe, és de gran rellevància i urgència que Europa abordi els canvis necessaris perquè, altrament, no podrem competir en igualtat de condicions a escala global, cosa que, en definitiva i en un futur molt proper, afectarà el benestar i la seguretat dels ciutadans europeus.

© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.