L'any 2017 ha repetit el patró de ser "un any de resultats minsos" en matèria d'infraestructures a Catalunya, principalment per la manca de recursos i licitació d'obra pública. Són les conclusions que extreu l'estudi anual Per un nou model de gestió d'infraestructures a Catalunya, publicat per Foment del Treball.

El director d’Economia i secretari de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, Salvador Guillermo, ha assegurat que "el 2017 es caracteritza novament per la manca de recursos" en infraestructures, "tant a nivell de l‘administració central com autonòmica". De fet, actualment, "la inversió en infraestructures es troba en mínims històrics". En els darrers pressupostos, la inversió total pressupostada de l'Estat per a Catalunya va ser de 1.349 milions d'euros. Una xifra que segons Foment del Treball "és molt baixa", i la licitació oficial d'obres a Catalunya va assoli 1.690 milions -gràcies a l'impuls de l'Administració Local i en menor mesura de la Generalitat, segons l'informe- però continua sent escassa, ja que els estudis mostren que el mínim de licitació pública que necessita Catalunya és de 5.000 milions l'any, entre les tres administracions. Amb tot, la licitació "és molt inferior a la mitjana dels darrers 20 anys", que es mantenia en uns 3.750 milions. 

És per aquest motiu reclamen que les diverses administracions augmentin la inversió i prioritzin els projectes estratègics que tinguin més impacte en la productivitat de l'economia. En aquest sentit, doncs, els experts han reivindicat que encara hi ha moltes "infraestructures bàsiques pendents", com avançar en el Corredor del Mediterrani, l'accés ferroviari al Port de Barcelona o l'eix Pirinenc, entre moltes altres. 

Joaquim Llansó ha posat l'èmfasi en el fet que "ens trobem en reiterades situacions en què es pressuposten diners en infraestructures i després no es materialitzen, i aleshores els diners passen a l'any següent, cosa que altera la xifra real d'inversió prevista". Cal tenir en compte, també, que fins al 70% del pressupost d'inversió de la Generalitat "està hipotecat per infraestructures com la L9, L10, concessions de comissaries, jutjats, caps d'assistència primària" entre d'altres. 

Amb tot, els experts afirmen que "s'ha d'acabar la decisió del polític de torn a l'hora de fer infraestructures", i asseguren que "hi ha inversions que s'han fet i se sabia que no eren rendibles des d'un principi", posant per exemple els aeroports de Lleida-Alguaire, el de Castelló o l'AVE a Galícia. Així doncs, "cal fer anàlisis cost-benefici per veure el retorn real dels projectes", asseguren. 

Valors històricament baixos

En el període 2009-2016, la inversió pública tant a Catalunya com a Espanya va caure un 60%, i el 2017 el seu pes en el PIB espanyol se situa en només un 2%, el menor des de finals del segle XX. Alhora, la inversió pública en el total de la despesa pública ha passat del 12% el 2007 a un 4,9% el 2017, perdent més de la meitat en 10 anys i arribant als mínims històrics

"Serà molt difícil tornar als nivells anteriors", assegura Guillermo. Per aquest motiu, el secretari assegura que "cal un pacte d'infraestructures a nivell de l'Estat. perquè segurament només podrem fer el manteniment de les carreteres i l'obra feta si existeix aquest pacte". Així doncs, des de Foment demanen "un model que serveixi per a tot l'Estat i que integri totes les vies que paga l'usuari i les que paga el contribuent". 

Amb tot això, l'execució de les inversions pressupostades als PGE 2017 va assolir un 81% del pressupostat a Catalunya, corresponent a 901,8 milions d'un total pressupostat de 1.114 milions. Aquesta inversió a Catalunya equival al 13,2% de les inversions regionalitzables, o el 8,8% de totes les inversions efectuades pel Sector Públic Estatal. Alhora, l'execució en matèria d'infraestructures de transport, només va ser del 77,5%. 

Per la seva banda, la Generalitat va executar el 2017 el 83% de les inversions reals pressupostades, equivalent a 487,7 milions, i les administracions locals catalanes van efectuar inversions reals per un import de 1.107,8 milions. 

Projectes pendents, endarrerits o inadequats

Des de Foment, reclamen que "davant l'escassetat de recursos", cal fer "una selecció acurada de les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris i objectius transparents". A més, aposten per les col·laboracions publicoprivades i el finançament mitjançant el pagament per ús, és a dir, peatges oberts o l'eurovinyeta, entre d'altres possibilitats. 

D'entre els projectes endarrerits, Guillermo i Llansó en destaquen el Corredor del Mediterrani. Segons expliquen, assenyalen "projectes inadequats, impugnacions legals, dificultats tècniques, ajustaments pressupostaris o un impuls polític insuficient" com els principals motius que han ocasionat que la infraestructura no s'executi en el termini establert, que prometia arribar fins a Almeria el 2017. "Hi ha hagut contractes que s'han hagut d'abolir al cap d'un o dos anys perquè s'han fet amb poca consciència", explica Guillermo. 

Alhora, des de Foment destaquen també el nou accés ferroviari al Port de Barcelona, que continua paralitzat per canvis en el projecte, alhora que les obres de l'accés viari estan aturades i es preveu la rescissió del contracte i la redacció d'un nou projecte.