El Corredor del Mediterrani, el traspàs de Rodalies i l'habitatge són les "mesures prioritàries" per a aquest govern en matèria territorial, segons ha explicat avui el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Alhora, ha puntualitzat que l'objectiu és "crear cohesió territorial com a garantia de cohesió social", i ha emfatitzat que, abans de parlar amb l'Estat, "primer cal veure el marc polític d'aquesta legislatura", que vindrà marcat per la reunió d'avui dels presidents Torra i Sánchez. 

Calvet ha criticat el fet que Catalunya “mai és una prioritat” per a l’Estat, perquè sempre falten recursos, ha afirmat. “És per això que no podem avançar”, perquè “l’Estat ens condiciona els recursos econòmics que ens arriben per dur a terme les polítiques”. “Nosaltres el que voldríem és no haver-nos de continuar queixant dels enganys de l’Estat”, i per no fer-ho, assegura, “necessitem la República”. "Les eines les tenim, els projectes els tenim, ens falta la sobirania", ha assegurat. 

Una "agenda modernitzadora"

El conseller ha posat de manifest que es pretén fer una "agenda modernitzadora", que s'ha d'aplicar "amb diàleg i consens amb l’Estat i amb aquest departament”. Dins d'aquesta agenda, Calvet considera prioritàries les polítiques en infraestructures com Rodalies o el Corredor del Mediterrani, que titlla com "els incompliments de l'Estat per actuacions no realitzades" en infraestructures d'interès general. 

Pel que fa a Rodalies, Calvet demana que es finalitzi "el traspàs del 2010, que va ser incomplet", i en culpa el pressupost de l'Estat, "que sempre és insuficient". En aquest sentit, ha "exigit" al ministeri de Foment "que es completi el traspàs amb els condicionants promesos". Afegeix que "l'única mesura efectiva és assolir plenes competències sobre Rodalies, cosa que està sobre la taula i es discutirà a la comissió bilateral".

El Corredor del Mediterrani és també una de les prioritats que el Departament de Territori i Sostenibilitat entén com "la principal estratègia pel desenvolupament econòmic del país". Calvet critica el fet que no s'ha acomplert l'agenda que hi havia programada per les obres del Corredor, i assegura que "com a Govern no volem la infraestructura i prou, sinó que entenem el corredor com un eix d’unió entre diverses infraestructures, i cal accelerar aquestes connexions". 

Amb tot, el conseller assegura que "el Corredor l’han frenat els partits estatals, que han endarrerit decisions òbvies". El problema, però, és que "el Corredor no és en benefici dels que porten llaços grocs a Catalunya, sinó en benefici de tothom".

Polítiques d'habitatge

En matèria d'habitatge, el conseller ha posat sobre la taula tres eixos prioritaris: l'acció davant la insuficiència del parc públic, acció sobre l'emergència dels desnonaments i polítiques de cara a les dificultats d'accés a l'habitatge. D'una banda, Calvet assegura que es farà promoció d'obra nova, que s'aplicaran mesures per impulsar l’habitatge privat per social i que s'ampliaran els acords de cessió de les entitats financeres per destinar a lloguer social. En aquesta línia, assegura que "sol·licitarem una nova reunió amb la Sareb per insistir que posin els seus habitatges en disposició de les administracions publiques".

"A finals 2017 nomes s’havien incorporat 7.766 habitatges, i això creiem que es poc. Cal millorar la gestió de l’habitatge públic per saber quina es la disponibilitat real d’habitatge social". Alhora, el departament assegura que garantitzarà allotjament a les famílies afectades pels desnonaments, cosa que "ha quedat aturat pel govern de l'Estat". Així doncs, "fem una crida a Pedro Sánchez perquè retiri immediatament aquest recurs".

Transport, autopistes i calendari

"Cada vegada que es reactiva amb Madrid la possibilitat de teixir ponts, admeten que el deute és immens". D'aquesta manera, Calvet critica "l'incompliment triple per actuacions no realitzades en infraestructures d’interès generals". Seguint les crítiques al finançament de l'Estat, el conseller demana 150 milions d’euros per any, "que és l'aportació que hem de tenir per part de l’Estat per sostenir l’ATM". 

Pel que fa a la finalització de les consessions de les autopistes, Calvet assegura que "els ministres no saben com afrontar-ho, però nosaltres sí: cal un canvi de paradigma", que busqui la innovació, la sostenibilitat i l’eficiència, assegura. 

Pel que fa a les autopistes, "no podem obviar la història: qui va instaurar les primeres autopistes de peatge va ser l’Estat, i quan s’ha hagut d’afrontar la planificació i execució de la xarxa viària d’alta velocitat, ho ha hagut de fer amb peatges de tot tipus, explícits, a l’ombra, de concessions. És un no sistema", critica.

Així doncs, Calvet proposa un sistema de "tarifa plana", l'anomenat Projecte Vinyeta, que es regeixi per criteris d'ús i contaminació. "Estalviaríem més de 160 milions d’euros", assegura, alhora que "allibera recursos pressupostaris que es podrien utilitzar en transport públic (3.000 milions en 10 anys), 2.500 per xarxa viària i 1200 en ambientalització de flotes".

Alhora, el finançament de les obres de la L9 és també "un dels principals reptes del Departament". Fins ara, el cost total de les obres està pressupostat en 1.127 milions, amb un programa d'actuació del 2019 al 2025. 

Entre altres objectius, destaca la T-Mobiltat amb integració tarifària a tot Catalunya. El conseller assegura que "està en fase d’implementació, previst per finals del 2019 o principis del 2020". Alhora, se centra també en "desenvolupar i consolidar grans eixos de carreteres de Catalunya: en capacitat, congestió i seguretat viària". En aquest sentit, posa el punt de mira en l'eix Olot-AP7, eix Blanes-Lloret i eix Diagonal, entre d'altres. De totes maneres, assegura que "els calendaris estan condicionats al pressupost".