S'han posat de moda els llibres amb elements autobiogràfics sobre els maltractaments infantils. Un dels darrers en sortir al mercat ha estat Orléans, de l'escriptor francès Yann Moix (parent llunyà de Terenci Moix). El llibre va crear una gran sensació, des que va sortir a la venda, per les escenes de violència que retrata, en què el Yann literari és colpejat i humiliat repetidament pel seu pare. El problema és que, de creure el que explica la seva família, tot és mentida.

L'acusació

"El meu pare em va agafar dels cabells (...) i em va estampar el cap contra el vidre de la finestra. Ensangonat, cobert de ferides, tombat sobre la gespa fangosa, amarat per la pluja, vaig fer veure que m'havia desmaiat", explica en un punt d'Orléans, oferint aquesta escena com un record real. El seu pare, el català Josep Moix, cosí de Terenci Moix, ha negat absolutament que el que explica el seu fill sigui cert. Ha reconegut alguns "càstigs merescuts", però cap maltractament de la violència que explica Yann. Afegeix, a més a més, que bona part dels càstigs van ser provocats per la violència amb que Yann tractava al seu germà petit, Alexandre, de qui estava gelós i a qui volia "eliminar, a vegades físicament". Explica que el va defenestrar des del primer pis i també que li va ficar el cap dins la tassa del vàter i va tirar la cadena. En canvi, assegura que ell va ajudar el seu fill i li va pagar el lloguer del seu pis fins que va tenir 30 anys.

El germà

A Orléans el protagonista no té germà. Però ara ha parlat Alexandre Moix, qui ha acusat a Yann de mentir en una carta enviada els diaris: “El meu germà, aquest botxí”. El petit dels Moix ha defensat el seu pare i ha afegit que sovint va ser maltractat pel seu germà, un ésser “maquiavèl·lic, cínic i neuròtic”. Alexandre Moix afirma que els maltractaments descrits a Orleans no són els que inferia José Moix a Yann, sinó els que el mateix Yann li infligia a ell, quatre anys més petit. Afirma que el va maltractar durant 20 anys. De fet, una de les novel·les d'Alexandre Moix, Second role, va justament de la rivalitat entre dos germans; el petit, "Alex" se sent marginat pel gran, que és un escriptor célebre i sent una gran gelosia cap a ell.

Acusacions de masclisme

Fa alguns mesos, a principis de 2019, Moix va protagonitzar una altra gran polèmica en afirmar a la revista Marie-Claire que no seria capaç d’estimar “una dona de 50 anys” (la seva edat) perquè “el cos d’una dona de 50 anys no és gens extraordinari”. De seguida va rebre duríssimes crítiques. En un altre moment, després de publicar una biografia de Michael Jackson, va al·legar que no se’l podia acusar de pedofília, “perquè era un nen”, i que en tot cas s’havia d’acusar de pedofília a les dones que havien mantingut relacions amb ell.

Moix, l'antisemita

En els darrers dies ha sortit a la llum una nova polèmica relacionada amb Yann Moix. El diari L’Express va denunciar que Moix havia publicat textos i dibuixos antisemites a la revista antisemita Ushoaia quan era jove. L'acusació era especialment greu, perquè des de la tribuna pública Yann Moix ha aprofitat sovint l'ocasió per acusar d'altres intel·lectuals d'antisemitisme. En un primer moment, l'escriptor va negar la publicació dels textos, i només va acceptar haver fet dibuixos, però més tard va haver de reconèixer-ho tot, en aparèixer proves de la seva autoria. Finalment, va confirmar haver escrit aquells textos, va afirmar avergonyir-se del que havia fet, i va assegurar que avui en dia és un gran defensor del judaisme. Tot i això, alguns ultradretans negacionistes asseguren haver mantingut el contacte amb Moix fins fa 6 anys. Malgrat tot, el 2007  Moix va publicar un homenatge personal al judaisme, Apprenti-juif, a la revista La Règle du jeu (hi ha qui diu fins i tot que ha après hebreu). I ha denunciat sovint els maltractaments als immigrants, sobretot en el cas dels campaments de Calais. També ha denunciat sovint les brutalitats de la policia francesa.

L'ascens literari de Moix

Yann Moix (nascut el 1968) va obtenir el premi Goncourt a l'autor novell amb la seva primera novel·la, Jubilations vers le ciel, el 1996 (repetiria èxit al portar-la al cine amb el títol Podium). Més tard obtindria el preuat premi Renaudot amb Naissance. És col·laborador habitual de televisions, ràdios i diaris. Ha rebut per igual elogis entusiastes i crítiques despiatedes, tant pels seus llibres com per les seves pel·lícules. A l'Estat espanyol els seus llibres no han estat traduïts a cap llengua.

Tercera edició

Ara bé, Yann Moix sembla haver rendibilitzat molt bé l’escàndol, i les respostes del seu pare i del seu germà. Orléans s’ha convertit en el llibre de la temporada, i en una setmana ha arribat a la tercera edició. No seria estrany que, finalment, Yann Moix arribés traduït a les llibreries de casa nostra. Probablement, gràcies a una mentida.