El youtuber Wismichu (Ismael Prego) va organitzar un gran escàndol al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges quan va presentar, en mig d'una gran expectació, Bocadillo, la seva primera pel·lícula. En realitat es tractava d'una sola escena que s'anava repetint en bucle al llarg d'una hora i vint minuts. Ara, presenta Vosotros sois mi película, un documental dirigit per Carlo Padial en el que explica el procés de realització de Bocadillo. I demostra que aquesta pel·lícula no era una senzilla presa de pèl. En realitat, n'eren dos.
Tot enregistrat
Wismichu va plantejar Bocadillo com un experiment en què allò realment important era gravar tot el procés de realització i exhibició de la pel·lícula. Va gravar el rodatge de Bocadillo, però també tot el procés de preparació del film. Els seus col·laboradors van gravar les discussions sobre com fer-lo, la campanya de promoció, les entrevistes amb els periodistes, l'arribada a Sitges, l'inici de l'exhibició, la fugida de l'equip del lloc, el visionat de les imatges de l'escàndol des d'un cotxe que marxa del Garraf i, sobretot, les "reflexions" sobre l'evolució de l'experiment.
De fet, a l'entrada de la sala de projecció de Sitges un petit cartell en paper indicava als espectadors que el fet d'entrar a la sala suposava cedir els seus drets d'imatge per a la realització d'un documental. Aquestes imatges són el plat fort de Vosotros sois mi película: el gran escàndol que s'organitza al cinema Retiro de Sitges durant la projecció, i que va obligar al director del festival, Ángel Sala, a demanar disculpes als espectadors ofesos. Wismichu, després de l'exhibició, va fer una breu piulada, que no era sinó l'anunci publicitari de la seva següent producció: "Vosotros sois mi película". Alguns assistents van respondre-li amb virulents insults.
L'argumentació
"Vosotros sois mi película és un documental, però també pot veure's com una comèdia sobre el present boig en el que vivim, dominat per la confusió, la incertesa, la manipulació mediàtica i l'ira generalitzada front a un exterior incert i canviant", argumenta Padial, qui va més enllà i diu que l'experiment suposava: "un grup de youtubers assaltant el fortí del cinema". Per la seva banda, Wismichu conrea a estones, a Vosotros sois mi película, la seva figura de nen bo, preocupat per aquelles persones que han pagat una entrada, que s'han desplaçat des de molt lluny per veure Bocadillo, que han sacrificat altres activitats per anar a Sitges... Però pel darrera hi ha, indubtablement, una gran petulància amb la que Wismichu vol desafiar el món del cinema: "Quants cinemes hi ha a Sitges?", pregunta, i quan li responen que 3, torna a preguntar: "I mòbils?". Contínuament Wismichu oposa el cinema al Youtube per concloure la superioritat del segon. I, de pas, la seva pròpia superioritat que aconsegueix enganyar als devots del món del cinema.
El buit
Vosotros sois mi película es presenta com un documental sobre "el nou llenguatge sorgit d'Internet", sobre el "diàleg entre el vell món i el nou món", sobre els "processos creatius conflictius" i sobre la substitució, per part dels joves, dels mites cinematogràfics pels youtubers. Una sèrie de premisses que poden ser molt interessants, però que no es veuen materialitzades en el film. A la fi, Vosotros sois mi película acaba essent un simple troleig en què Wismichu aprofita el seu ressò social per vendre un projecte que no existeix i que immediatament es desemmascara com a inexistent. No va més enllà, i l'experiment fins i tot obra grans interrogants ètics (i potser jurídics), com el de l'aprofitament de les imatges dels espectadors sense el seu consentiment explícit. De les grans preguntes que en un principi els realitzadors plantejaven teòricament sobre el tema, a la fi, no en queda res. Només l'ira dels espectadors, que no s'esvairà fàcilment. Valia realment la pena?