Si DC ja té el seu superèxit estiuenc amb Superman, la Marvel ha contraatacat amb Los 4 fantásticos. Cert és que el còmic que van posar en joc el 1961 amb Stan Lee com a guionista i Jack Kirby com a il·lustrador ja havia tingut alguna adaptació al cinema. La més encertada, la de 2005 amb Jessica Alba i Chris Evans al capdavant (a la seqüela de 2007 Stan Lee fins i tot hi va fer un cameo). Tot i això, algú havia de fer el pas de recuperar-la i renovar-la. Un premi (i responsabilitat) que es va endur Matt Shakman, conegut sobretot per WandaVision (Bruixa Escarlata y Visión). Per tant, veient el subtítol de la pel·lícula, Primeros pasos, tot feia presagiar un viatge als orígens del còmic. I no és així. El plantejament és un altre i, la manera d’enfocar-lo, també té els seus trucs.
En aquesta nova versió de Los 4 Fantásticos, els personatges continuen sent astronautes i gaudeixen d'aquells poders a causa d'una radiació en un viatge espacial. Però, a diferència d'altres films similars, aquests són reals. De carn i ossos. Pedro Pascal, Vanessa Kirby, Joseph Quinn i Ebon Moss-Bachrach (aquest sota la façana abrupta, però encantadora de La Cosa) els identifiques. Prenen decisions i pateixen quan aquestes involucren altres persones. Quant estàs disposat a sacrificar per salvar el món? En la cruïlla, un embaràs i un devorador de mons. I un planeta que et té en l’ull de l’huracà: de debò, tant val una sola vida humana quan n’hi ha moltes altres en perill? “No és com nosaltres. És una altra cosa”, li diu Reed a Sue. O el que és el mateix, Mr. Fantástico a la Mujer Invisible.
Un quartet que es fa estimar
A banda de la veracitat dels personatges, un dels encants de la pel·lícula és la recreació dels decorats, l’ambientació seixantina barrejada amb un futurisme controlat. En aquest sentit, han trobat un equilibri necessari. Hi ha molta feina de recuperació i investigació; per un moment creus estar al centre de Times Square, en una dècada en què ja hi havia herois com Elvis Presley o Muhammad Ali. Però hi ha altres elements que convé no oblidar, com el robot Ernie. Aquest també forma part d’aquesta família unida que comparteix coses a totes hores: s’emocionen amb la notícia de l’embaràs, fan broma amb els plans de seducció de la Antorcha Humana (encara que se li resisteixi l’Estela Plateada) i es rendeixen davant els dots culinaris de La Cosa (meravellosa també l’escena en què aixeca el cotxe a petició dels alumnes al pati de l’escola). I sí, s’alineen amb aquell lema seu: “És l’hora de les garrotades!”
Davant els resultats irregulars (per no dir decebedors) de les últimes aventures de Marvel a la gran pantalla, amb Los 4 Fantásticos. Primeros pasos recuperen el pols, et vénen ganes de continuar amb la saga i recuperar els còmics originals
La pel·lícula, cosa que s’agraeix, no abusa de les batalles i les baralles, si bé en el tram final sí que hi ha en disputa la supremacia dels uns i dels altres (brutal la imatge de Reed estirat com un xiclet pel vilà Galactus). Això forma part d’aquesta nova estètica i de la recerca d’espais. Igualment, la música de Michael Giacchino, tan important dins del context. I, en efecte, el que és la clau de la pel·lícula: no és necessari que t’hagis llegit els còmics ni que en sàpigues tot; funciona de manera independent, com una història que comença i acaba (encara que en els crèdits s’anunciï que hi haurà un nou capítol). La primera mitja hora sorprèn: el muntatge és frenètic i llueix molt el color, en escenes on els personatges caminen segurs d’ells mateixos i amb una maduresa poc pròpia dels superherois. Sobretot, la parella que formen Pedro Pascal i Vanessa Kirby, amb una química especial i un sentiment gens forçat: la seva relació es basa en la confiança i en afrontar cada altibaix. Per tant, davant els resultats irregulars (per no dir decebedors) de les últimes aventures de Marvel a la pantalla gran, amb Los 4 Fantasticos. Primers passos recuperen el pols, et vénen ganes de continuar amb la saga i recuperar els còmics originals. Aquests quatre (i el nou que ha arribat) es fan estimar.