Si fa bon temps vol dir que encara és temps de festivals. Tot i que les mesures sanitàries segueixin convivint entre nosaltres, l’aposta cultural i musical no ha parat d’adaptar-se per tirar endavant propostes renovadores i fresques, espais d’oci que necessitem com l’aire que respirem. L’Eufònic és un dels que no s’ha deixat acoquinar. Avui comença aquest festival d’arts sonores, visuals i digital-performatives que aquest any s’estén per 9 poblacions de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Les propostes arriben a la cinquantena per celebrar el que serà la seva dècima edició, que durarà dos caps de setmana – del 20 al 22 i del 26 al 29 d’agost.
Una de les seves grans apostes és l’artista barcelonina Violeta Tello Grau (1988), poeta, musicòloga i compositora que aquest any ha tret el seu segon disc, Cinta vol. I, on no ha deixat d'explorar la música indonesa de gamelan amb l'electrònica. És un disc per ballar; si amb el seu primer LP, Música Bruja, l'artista creava un ambient disfrutatiu fruit de la investigació de dones compositores, amb el seu últim llançament vol crear un món de fantasia que mescla poesia i electro. La música de Tello Grau és híbrida, mescla de folklore, flamenc i pop distorsionat amb samples. Actuarà en el marc del festival el divendres 27 d'agost a les 20.00h, a Sant Carles de la Ràpita. Parlem amb ella sobre el seu estil, la seva evolució i el seu futur.
Quin és el primer record que tens vinculat a la música?
Recordo estar amb la meva germana sota el piano antic de mitja cua que hi havia a casa meva mentre la Isabel, la meva segona mare, tocava Erik Satie, escoltant els ressons del pedal i la fusta… la música se sentia diferent des d’allà!
Recordes la primera cançó que vas escriure? Com es deia, de què parlava?
De petits, amb el meu cosí Andreu i la meva germana Marina, ens inventàvem cançons i les cantàvem davant la família. Una cançó que es va fer cèlebre entre els nostres familiars, recordo que es deia El pijo i parlava d’un home que es feia ric de cop i fardava davant la gent del seu barri. Més tard vam composar Gonna Find My Way en anglès macarrònic i de temàtica més místico-existencial. Érem uns motivats… Jo normalment feia la lletra i la melodia, i la cantàvem amb la meva germana. El meu cosí tocava la guitarra.
Què escoltaves de petita, quins van ser els teus primers amors musicals?
Mecano. Els Beatles. Maria Elena Walsh.
I ara, què et fa explotar el cap?
Björk. Holly Herndon. Kylie Minogue. Tame Impala. Nathy Peluso. Bee Gees. Fleetwood Mac…
Sents que formes part d’una generació de dones, algunes d'elles catalanes, amb comuns denominadors creatius? Em refereixo a noms com Maria José Llergo, Queralt Lahoz, Ariana Abecasis...
Probablement sigui així analitzat des de fora; sobretot m’ho diuen amb Maria Arnal, però jo em segueixo sentint una mica bitxo raro, en realitat… igual que quan estudiava Composició al Taller de Músics, tocava música indonesa de gamelan i flipava amb compositores com Galina Ustvolskaya.
Tello Grau: "L'electrònica permet crear una paleta nova i pròpia de sons que creen paisatges sonors de fantasia"
L’any 2019 vas publicar Música Bruja, un treball rere el que hi havia tota una investigació i un concepte.
Si. Música Bruja és un cicle d’onze cançons que parteix d’una investigació prèvia sobre dones compositores - Hildegarda de Bingen, Fanny Mendelssohn, Alma Mahler, Galina Ustvolskaya i Björk. El disc explica la història d’una nena des que neix fins que mor, passant per diversos moments de la seva vida. En aquest disc, fet colze a colze amb el productor Víctor Valiente, vam experimentar amb un nou llenguatge construït en base a poemes, la majoria meus.
En aquests dos any la teva musica ha experimentat una evolució cap a sons més electrònics i lluminosos. A què respon aquest canvi?
Si bé vam anomenar a Música Bruja “el disc disfrutatiu”, ara amb el Cinta vol.I hem volgut augmentar aquest gaudiment oferint a l’oient la possibilitat de ballar. A més, l’electrònica ens permet crear una paleta nova i pròpia de sons que creen paisatges sonors de fantasia i juguen un paper concret en cada cançó.
Has tornat a treballar amb Víctor Valiente a la producció. Què aporta a la teva música?
El Víctor és l’altra meitat de la meva música perquè treballem en equip. La meva creativitat vocal, poètica i compositiva sempre brilla més amb la seva capacitat de fer-la créixer i donar-li cos i vestit. Ell aporta una part i jo una altra, que es complementen i se sumen.
Qui més col·labora en l’EP?
El percussionista de Love of Lesbian Marc Clos, les veus de Mercè de la Fuente i Laia Leal de Bluebirds, el saxo del futur d’en Marc Vilanova i el talent sonor d’en Lluís Cots, per les mescles, i de l’Ángel Medina pel màstering.
Cinta significa amor en indonesi. L’amor és el motor del món?
L’amor és una xarxa de fils invisibles que ens manté unides a les persones en un gran organisme terraqüi.
Podríem dir que Cinta Vol.1 és un treball conceptual.
Sí. Cada cançó aborda des d’un punt de vista diferent el tema de l’amor. S’intenta bastir un poliedre de moltes cares per aproximar-nos a aquest concepte.
I el vol.2, existirà? Quan tens previst publicar-lo?
Existirà segur. Ja hi estem treballant de valent. Si el calendari va com tenim previst, es publicarà el 26 de gener de 2022.
Ja has pogut presentar aquestes cançons en directe? Adaptaràs els teus vells temes a les noves sonoritats amb què estàs experimentant actualment?
Aquestes cançons van ser enregistrades el 13 març de 2021 en directe als Estudis Crema de Gerard Civat, al barri de Sants de Barcelona, per la jove cineasta Elisa Erruz. Aquest vídeo del directe es titula Cinta es Amor i esperem poder fer-lo públic aviat. Alguns dels temes antics estan remixats i els hem adaptat a noves sonoritats, com per exemple El fuego tuyo o La princesa se tumbaba. A part del concert del 27 d'agost a l’Eufònic, el 24 de setembre estarem a la Casa dels Contes del barri de Gràcia de Barcelona.
Si no fessis música, a què et dedicaries?
A fer ioga, a cuinar o a cuidar persones.