El 2006 Orhan Pamuk guanyava el premi Nobel de Literatura. Com acostuma a succeir en aquestes ocasions, algunes de les seves obres van ser traduïdes ben aviat al castellà i al català (fins aleshores només havien arribat al català dues de les seves obres, i algunes més al castellà). Però després del boom, com també sol passar, va venir l'oblit. Per fortuna, ara Més Llibres publica La vida nova, en traducció de Víctor Compta. No és el darrer llibre de Pamuk, sinó una obra del Nobel que es va publicar el 1994 i que no s'havia traduït mai.

Road movie a la turca

El nucli de La vida nova passa per diversos viatges en autobús per Turquia  que realitza el protagonista, que parla en primera persona. Un trajecte llarguíssim a través del país, a través del qual també es van constatant les transformacions que pateix Turquia, que experimenta una ràpida modernització, però alhora comença a experimentar un procés de radicalització religiosa (el llibre es va publicar el 1994, abans no es disparés el gihadisme). Una Turquia molt quotidiana, que Pamuk descarrega de tot exotisme. El protagonista comença el seu viatge en la seva joventut i assoleix la seva maduresa, tot patint notables transformacions al llarg del seu viatge iniciàtic.

A les antípodes d'El codi Da Vinci

Allò que fa al protagonista sortir de la seva vida rutinària d'estudiant i llançar-se a voltar món és la recerca d'una veritat trascendent que li ha inspirat un llibre. El narrador es trobarà en un món on la gent busca gurús que els obri la porta de realitats superiors, unes realitats que per a alguns només es poden trobar en la mort. La novel·la, de fons, es planteja si cal morir per arribar a saber certes coses, i què passa si la mort no duu cap revelació. En un punt de la novel·la, algú qüestiona al protagonista: "Tu mires de trobar la causa primera de tot plegat, oi? Busques tot allò que és pur, verídic, allò que no està corromput. Però no hi ha cap causa primera. És inútil llançar-se a la recerca d'una clau, d'una paraula, de l'original del qual som simples còpies".

El llibre a l'inici de tot

Un bon llibre pot donar a alguns motius per a viure, però també hi ha llibres que han donat motius per a matar. I Pamuk és conscient dels perills de la sobrevaloració de la lletra impresa. "Un bon llibre és una cosa que ens recorda el món sencer. Potser així són - o haurien de ser - tots els llibres", afirma amb saviesa un dels personatges de La vida nova. Tota la novel·la gira al voltant d'un misteriós llibre, el títol del qual mai no s'arriba a saber, que trastorna la vida dels que el llegeixen. Però el mateix personatge aclareix les limitacions dels llibres: "És inútil posar-se a buscar la nova vida i la nova contrada més enllà del llibre". Una proposta que segur que no agrada ni als seguidors d'alguns gurús, ni als islamistes, que defensen que la vida dels humans estigui regida per una interpretació literal de l'Alcorà. Pamuk carrega contra els Coelhos i els Carnegie, sinó també contra els gihadistes... Però la novel·la també deixa clar que allò més important no és tan sols el que diu un llibre, sinó la forma en què la gent el llegeix. Tot un cant a la llibertat.

L'amor

Al darrera de la pelegrinatge incansable del protagonista, malgrat tot, hi ha una altra força: l'amor (que potser fins i tot és tan important com la recerca de la veritat). L'amor obsessiu dóna energies a l'autor, i el duu per rutes que són absolutament irracionals. Però alhora, l'amor és el que pot facilitar formar una família, donar estabilitat, ancorar una persona a la seva societat... O, fins i tot, combatre les utopies d'un llibre.

Mostra de fermesa

Orhan Pamuk s'ha mostrat molt crític, en el darrer any, amb la deriva autoritària del govern turc del president Erdogan. Pamuk és proeuropeista, i s'ha enfrontat a l'islamisme, però també a l'ultranacionalisme turc (va ser processat, per exemple, per exigir que l'Estat turc reconegués el genocidi armeni de la Primera Guerra Mundial i en demanés disculpes).  En alguna ocasió ha reconegut que la por s'ha instal·lat arreu, al seu país, i que molta gent de tarannà liberal ha decidit marxar de Turquia, però ell ha volgut quedar-se, i ha afirmat amb contundència que Erdogan no l'obligarà a marxar-se. Està decidit a continuar defensant les llibertats dels turcs.

Lectures múltiples

La vida nova no té una lectura unívoca. Sens dubte parla de la recerca de la veritat, però toca en profunditat molts d'altres temes: el sectarisme, l'amor, la família, la incomprensió, la violència... Diferents lectors poden donar interpretacions completament diverses d'un llibre d'una riquesa extraordinària que té molts nivells de lectura. Un llibre amb punts vibrants, propis d'una novel·la negra, però dens, amb reflexions d'alta volada. Una magnífica ocasió d'apropar-nos a un intel·lectual que encara té moltes coses a dir, des d'un lloc del Planeta que massa sovint hem ignorat.