El 2016 treballava embossant la compra en un supermercat. Avui, només 6 anys després i als seus 28 anys, Benito Antonio Martínez Ocasio (Puerto Rico, 1994) és l'artista més escoltat del món amb més de 9.000 milions d'escoltes a Spotify. Fa 2 anys que arrossega el títol i aquest desembre apunta maneres. De Puerto Rico para el mundo entero, diu. Bad Bunny, el Conill Dolent, és una mena de Rei Mides que tot ho converteix en or. Ha col·laborat amb Daddy Yankee, amb Jennifer López i Shakira, amb J Balvin (fins i tot van treure un disc junts el 2019, Oasis), amb Cardi B, amb Rosalía, amb Drake, però sempre cantant en la seva llengua materna per desmitificar la música que arriba de països de parla anglesa, com va dir ell mateix en una entrevista publicada a El País Semanal: "Cal trencar amb això de que els gringos són déus". Ho va trencar: el 2020 va publicar YHLQMDLG (acrònim de Yo hago lo que me da la gana) i va passar a llegenda arribant al número u de la llista nord-americana Billboard 200 per primera vegada amb un àlbum completament en espanyol.
🟠 Rosalía i el seu 'Motomami' arrasen als Latin Grammy el 2022
🟠 Guanyadors dels Latin Grammy 2022: Rosalía, Bad Bunny i tots els premis
'Un verano sin ti', de Bad Bunny, disc més escoltat de la història d'Spotify
El maig passat va treure un disc de 23 cançons que ha enamorat tant la indústria musical global com al hater crític de l'estil Bunny. Se suposava que, amb ell, Benito havia d'arrasar als Latin Grammy el 2022 i ha conquerit només 4 de les 9 categories a què optava. Però una flor no fa estiu. Un verano sin ti va tornar a pujar a la posició més alta durant 11 setmanes no consecutives i ja és el disc més escoltat en tota la història de Spotify amb més de 2 bilions de reproduccions. És el nen xuleta que es planta uns talons i qüestiona la rigidesa del gènere i el reggaetonero que ha aconseguit que el reggaeton li agradi a qui no li agrada el reggaeton. Com deia: només or per tot arreu.
Grolleria llatina sacsejada de masclisme i sembrada de consciència social
Però, què té Un verano sin ti per haver-se convertit en l'àlbum amb més escoltes des que es tenen xifres? Per què Benito ja ens va anar avisant: ell fa el que li dona la gana. Transversalitat, ritme, lletres que van de l'absurditat a la delectació festaire passant per la lluita de classes i per la igualtat. Un calaix de sastre que podria haver-se quedat en un batibull poc cohesionat i que oficialment és l'àlbum de música llatina que ha enganxat als detractors del gènere. Un submon caribeny on trencar les regles és una recompensa. Ja va experimentar musicalment la primera vegada que va publicar un àlbum. A X100Pre hi havia sons pop i funk entrelligats amb la bachata llatinoamericana, a YHLQMDLG va apostar per sons del metal i els sintetitzadors van aparèixer a El último tour del mundo. Havia après a absorbir de tot a SoundCloud, a YouTube, a Instagram, fins que amb Soy peor el 2016 va tocar el cel. Un verano sin ti és només un altre pas endavant: cap al mambo a Después de la playa, cap a l'electritzant electre-pop de Neverita, també Yo no soy celoso i el seu estil bossanova, un clar dembow a Titi me preguntó. Jugar amb els estils per no avorrir-se, naturalitzar ritmes menys agraïts i desestigmatitzar l'argot del carrer llatí és la seva raó de ser.
Benito ja ens va anar avisant: ell fa el que li dona la gana
Els milions de seguidors no fan d'algú un exemple a seguir, però sí els seus fets. Bad Bunny s'ha preocupat gradualment de revisar el llast masclista de la seva cultura i sacsejar-lo. Ho fa des d'un lloc incòmode, sovint jugant en una ambigüitat enganyosa en la qual barreja luxúria i grolleria, aquesta manera de parlar tan llatina i tan de barri que ell intenta naturalitzar i internacionalitzar sense la intenció de trepitjar els drets de ningú, però que sovint supura escàndol de tan explícit. Ho va explicar ell mateix en la mateixa entrevista d'El País Semanal: "Jo, si li explico a un pana amic meu que estranyo una noia, li dic: 'Diablos, otra vez me acordé de cuando se lo metí en el parking de allí…'. Així s'expressen moltes persones de la meva nació". Per al cantant, moltes vegades el masclisme es confon amb la lascívia, encara que ell ho intenta evitar. Una frase que pot intuir el control de l'home sobre la dona dona pas a una altra que diu que "te quiero pa mí na má', y eso e'egoísmo / ne pongo celoso sin razón y eso es machismo". D'altres tenen el rintintí cosificador d'un encara ignorant de 20 anys. Moltes d'altres són temes alliberadors que posen la voluntat femenina per sobre de qualsevol però. Yo perreo sola. O Andrea. L'empoderament a l'Amèrica Llatina arriba més lluny si qui el canta es diu Benito.
Si Bad Bunny es casa amb alguna cosa és amb la seva terra. Puerto Rico está bien cabrón. A El apagón, setzena cançó del seu últim àlbum, Bad Bunny critica els talls de llum del seu país i la mala gestió dels governants. De fet, la segona apagada més llarga del món en la història va començar després que la xarxa elèctrica de l'illa fos feta malbé per l'huracà María el 2017, i un incendi a les centrals elèctriques més grans de Puerto Rico va deixar novament a milers de persones a les fosques. Va ser la llavor de la seva consciència social. El 2019 es va filtrar un xat del llavors governador, Ricardo Rosselló, amb altres autoritats en els que es burlaven dels morts per la tragèdia. En aquesta gomorra d'àudio també hi va haver comentaris sexistes i homòfobs. Benito es va ajuntar amb altres artistes de l'illa, com Residente o Ricky Martin, i va encapçalar les protestes a ritme de la cançó Afilando cuchillos: "Y que se enteren todos los continentes / que Ricardo Rosselló es un incompetente / homofóbico, embustero, delincuente / a ti nadie te quiere, ni tu propia gente". Potser per això és una estrella. Encara que potser només és perquè els seus temes enganxen el populatxo i ja està.