Situat en el 20è districte de la ciutat, el Père-Lachaise és el cementiri més gran de la capital francesa. També un dels més populars del món. En ell descansen eternament una llista interminable de figures històriques: Guillaume Apollinaire, Honoré de Balzac, Maria Callas, Marcel Camus, Frédéric Chopin, Oscar Wilde, Marcel Proust, Édith Piaf, Yves Montand, Molière... Necròpolis de celebritats on també trobem les tombes del president de la Segona República espanyola, Juan Negrín López, o del fotògraf català Francesc Boix.
La misteriosa desaparició del bust de Jim Morrison
Jim Morrison és una de les icones del moviment contracultural de la dècada dels seixanta del segle passat. Cantant de The Doors, una de les bandes més influents de la història del rock, quan va decidir posar punt final a la seva etapa al capdavant de la formació responsable de cançons que van modelar tota una era —com Riders on the Storm, Light my Fire o The End—, el Rei Llangardaix va exiliar-se a París.
Commemorant el desè aniversari de la seva mort, l'any 1981 la tomba de Jim Morrison va ser coronada amb un bust del cantant. Una nit, set anys després, l'escultura va desaparèixer sense que se'n sabés res fins ahir
Era el març del 1971, The Doors havien acabat d'enregistrar el disc L.A. Woman i ell va agafar un vol amb destinació a la Ciutat de la Llum. L'acompanyava la seva parella Pamela Courson. Es van instal·lar en un pis al número 17-19 de la Rue Beautreillis, al barri de Le Marais. Va ser allà on el van trobar mort el 3 de juliol d'aquell mateix any. Els documents oficials diuen que la seva mort va ser per una aturada cardíaca. Molts testimonis diuen que va morir d'una sobredosi en una discoteca ocultada pels amics i les autoritats. Jim Morrison va ser enterrat a Père-Lachaise, i la seva tomba es va convertint en un punt de pelegrinatge dels seguidors del cantant nord-americà, sent la seva làpida una de les més concorregudes del popular cementiri parisenc.
La policia de París va trobar fortuïtament el bust al domicili parisenc del directiu d'una empresa investigat per falsificació de documents comptables
Commemorant el desè aniversari de la seva mort, l'any 1981 la tomba de Jim Morrison va ser coronada amb un bust del cantant. Una nit, set anys després, l'escultura va desaparèixer sense que se'n sabés res fins ahir, quan la Brigada Financera i Anticorrupció de la policia de París va trobar fortuïtament el bust al domicili del directiu d'una empresa investigat per falsificació de documents comptables. Encara no ha transcendit si l'estàtua tornarà al seu enclavament original.
Tot Jim Morrison
La troballa del cap de Jim Morrison ha coincidit, més o menys, en el temps, amb la publicació (va arribar a les llibreries el passat mes de març) de Jim Morrison: Obra reunida, volum antològic en preciós format de col·leccionista que reuneix tots els poemes i escrits autoeditats, alguns inèdits, els quaderns, el guió i fotogrames de la pel·lícula HWY, que mai no va arribar a estrenar-se, o les lletres de les cançons d'aquesta icona de la cultura popular del segle XX. El llibre ha estat editat a casa nostra per Libros del Kultrum, en col·laboració amb l'Estate of Jim Morrison, i desenvolupat a partir de les directrius que el mateix líder de The Doors va esbossar en el Plan for Book, un document inclòs entre les relíquies exhumades pòstumament dels quaderns de Morrison. L’edició bilingüe d’aquesta antologia recull en un sol volum l’obra de l’artista en les seves diverses facetes com a creador, fins ara dispersa. El volum s’acompanya d’una miscel·lània de 160 fotografies que inclouen fragments dels seus 28 quaderns, escrits tots de la seva pròpia mà, i publicats ara per primera vegada, així com d’una àmplia selecció de fotografies i comentaris sobre l’obra del mateix autor.
El llibre consta d'un prefaci de Tom Robbins, una introducció i notes de l’editor Frank Lisciandro —cineasta, fotògraf i amic del cantant— i un pròleg d’Anne Morrison Chewning, la seva germana. En aquest pròleg, la seva germana —actual cohereva del llegat de Jim Morrison— explica que l’objectiu “mai no va ser explicar en Jim, sinó deixar-lo explicar la seva història a través de les seves pròpies paraules, imatges i entrevistes”. Anne Morrison confessa que l’any 1967, quan vivia a Londres, es podia sentir Light My Fire arreu, una de les grans fites dels Doors. “No em vaig adonar que qui cantava era el meu germà fins que vaig rebre un paquet de la mare, dins del qual, sense cap nota, hi havia un disc amb una imatge gran de la cara del meu germà gran, en Jim, ben visible a la portada sota el títol The Doors”.