La polèmica dels Ninots Mironians, considerats per l'Institut del Teatre de Barcelona "patrimoni i testimoni de l'escena catalana", no té aturador i obre un nou capítol. Després que l'Ajuntament de Mont-roig del Camp admetés aquest dimarts que els va destruir seguint les ordres dels hereus de Joan Miró el 2011, ElNacional.cat ha pogut parlar aquest dimecres amb un testimoni que assegura que les figures no van ser eliminades fins a almenys una dècada després. En algun moment van quedar aparcats a la deixalleria municipal ubicada en uns terrenys municipals que el 2024 van passar a mans de la sud-coreana Lotte Materials Energy, que té previst aixecar-hi una fàbrica. El testimoni, de qui se'n preserva l'anonimat per por de represàlies, ha revelat que els ninots estaven en un edifici dins del recinte, on "s'estaven podrint". "La construcció tenia les finestres trencades, hi entraven ocells que hi feien nius; a més estava ple de rates: aquells ninots estaven molt descuidats", afegeix. Pel que fa a la destrucció, assegura que, si han estat eliminats, probablement se'ls haurà tractat com a material voluminós, com es fa amb els mobles. Creu que haurien estat llançats en contenidors per a objectes grans i traslladats a un abocador de Tivissa, de l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SA. "Poden estar enterrats a la muntanya", opina la font.
ElNacional.cat ha tingut accés aquest dimarts a l'expedient sobre els Ninots després de fer una petició d'accés a la informació pública que confirma altres detalls del que ha passat. En la seva resposta, l'Ajuntament reconeix que no existeix més documentació que la que ha fet pública aquest diari: la resolució de la junta de govern acordant que es retiressin els ninots del lloc on estaven exposats; la petició de Successió Miró perquè es retiressin i s'eliminessin, i l'ordre de treball signada per l'alcalde perquè els ninots es traslladessin a un magatzem municipal. Així doncs, la destrucció que ha confessat el consistori s'hauria fet sense cap informe tècnic ni memòria justificativa. És un pas esperable tenint en compte que la destrucció afectava uns béns finançats amb diners públics (uns 1,5 milions de pessetes el 1993) en el marc de l'Any Miró ara fa més de 30 anys. Les persones que van impulsar la creació dels ninots asseguren que tenien el vistiplau de la família en aquell moment, en concret de la filla i la vídua de Miró. A més a més, a la memòria oficial del centenari hi figuraven fotos de les peces i, en un escrit de l'alcalde d'aquell moment, s'agraïa el suport de la família Miró a tots els actes que s'havien organitzat al poble.
Accions legals
La polèmica va esclatar la setmana passada després que un grup ecologista advertís que els Ninots podrien haver estat destruïts. El consistori, a preguntes d'aquest mitjà es va negar a informar. Posteriorment, ElNacional.cat va tenir accés als documents que revelaven un pacte entre l'alcalde socialista, Fran Morancho, i els successors de Miró per retirar i eliminar els ninots. Aquesta revelació va generar la reacció política d'ERC i Junts de Mont-roig que van reclamar explicacions. Quatre dies després l'Ajuntament admetia en un comunicat la destrucció dels ninots justificant-la perquè en aquell moment estava negociant l'obertura de la Fundació Mas Miró al poble. Els hereus de Miró també van fer un comunicat donant suport a les persones que el 2011 van retirar els ninots per a destruir-los seguint les seves ordres. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, aquest conflicte podria arribar als jutjats perquè l'entitat ecologista L'Escurçó ha anunciat que prepara accions legals. Els ninots s'haurien pogut salvar el 2011 perquè l'Institut de Teatre de Barcelona, en saber que havien de ser destruïts, va oferir-se a acollir-los al seu Museu d'Arts Escèniques (MAE) "com a patrimoni i testimoni de l'escena catalana". Es desconeix què va respondre l'Ajuntament de Mont-roig.