No tot és la clika, anar fleshy o el flush. En paraules d'una altra època: els col·legues, vestir amb les pintes o els calers (els diners!). Totes les generacions tenen punts d'inflexió en els temes que canten. Totes es van prometre eterna joventut, però totes van acabar sucumbint als designis de la vida. Comença a canviar el que els inquieta i, amb això, les cançons. Va estripar les cartes un viejoven ja d'això del trap, Pimp Flaco, que fa unes setmanes es va deixar el molar a casa per passar-se al tema filosòfic més comú i esquiu: el temps. Ho va fer en el seu últim disc, el necessari Mmmua (2023).
I ara completen la mateixa preocupació, barrejant temps, compàs d'espera i amor, dues de les veus autoritzades de la nova música urbana en català: la cantautora Maria Hein, responsable també d'un dels temacles d'aquest estiu (Club), i l'autèntica bad gyal, la rapera Mushkaa. Baixen al fang per a això. Amb un tema de pop electrònic, de frases curtes i accessibles, però intenses, persistents. Fan el més difícil: donar el cop sense renunciar a la pell. En el missatge fan servir un escut de paper de fumar. Per contrast, allò musical és més robust. Una base en bucle, un baix profund i atmosfera fosca. Un poke que té gust de totes les mans que l'han cuinat: el de la pròpia Hein, que s'adorna al vocòder, deixant de banda el molt llunyà i nu Continent i contingut (2021); el de l'apassionat de la calma, Ferran Palau; i el del productor més versàtil que tenim per casa, Sr. Chen. Hi ha un altre contrast més, el de l'estiuenc i nostàlgic clip.
La cançó està a prop-lluny de l'anterior avançament de la mallorquina, Fets de fil, un altre dels singles –el segon– que anticipen el que serà el seu nou disc, previst per a finals d'aquest mes. Sí, respira el mateix esperit sintètic, però el tall contenia alguna cosa més de PC Music i atmosfera de videojoc fantàstic. Aquest Temps és un cop més sec, una topada amb un quatre llaunes; el xassís no s'ha fet res, però tu has acabat fet miques per dins. Ha estat un estiu de múltiples temes molt però que molt radiats per als nous paladins de l'urban català, però encara que les temperatures encara no acompanyin, es necessitava una alguna cosa més hivernal, lluny de la cançó-immediata. Una cosa que demostrés que no tot són festes de poble, amor i joventut. Una cosa que apropi les reflexions a un territori més longeu i que, a poc a poc, cusi generacions.