L'exposició Presos polítics de l'Espanya contemporània, 24 fotografies de Santiago Sierra que van ser retirades de la fira ARCO fa any i mig, van iniciar la col·lecció d'"art censurat" de Tatxo Benet, que ja posseeix prop de 60 obres que exposarà a partir del 2020 en un "museu de la llibertat". Benet, soci fundador al costat de Jaume Roures de Mediapro, acaba d'adquirir per a la seva col·lecció l'escultura d'una esclava sexual coreana de la II Guerra Mundial l'exhibició de la qual ha estat prohibida per les autoritats japoneses, segons ha explicat avui en una entrevista amb l'agència EFE.

Es tracta d'un bronze pintat d'1,45 metres d'altura, Statue of a girl of peace, dels artistes i activistes coreans Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung, que col·loquen figures semblants - unes dempeus, altres assegudes - en llocs pròxims a seus diplomàtiques japoneses.

Diumenge passat, en la Triennal d'Aichi, al Japó, el governador de la prefectura d'Aichi, Hideaki Omura, va decidir tancar l'exposició After freedom of Expression, composta per obres que han causat polèmica al Japó i en la que s'exhibia la peça de la nena davant les queixes i protestes d'alguns visitants. L'escultura homenatja a les coreanes que en la II Guerra Mundial eren "ofertes" als soldats japonesos com a "confort girl".

La nena, d'uns 14 anys i amb el vestit tradicional coreà que simbolitza el rural i domèstic, té els punys tancats, els peus descalços i aixecats i a l'espatlla un ocell, intermediari amb les joves ja mortes. Al seu costat, una cadira buida, en la que el públic podia seure, no només per a les que ja no estaven sinó per a les "amagades" que mai no van poder considerar-se públicament víctimes.

La primera escultura sobre les esclaves sexuals, del 2011, es va col·locar davant l'ambaixada del Japó a Seül. El 2015, el Japó es va negar a subvencionar la creació d'una fundació d'ajuda a aquestes dones llevat que es retirés d'allà la peça. No es va treure i en l'actualitat hi ha instal·lades a Corea del Sud 104. "És un doble contrasentit perquè no només se censura una obra artística sinó es clausura una exposició contra la censura. Quant em va arribar la informació ens vam posar en contacte amb els artistes coreans i la vam adquirir", explica Benet.

No vol dir el preu que ha pagat per aquesta obra ni per cap de les que té: "Alguna d'elles té un valor molt important però també és cert que molts artistes, quan els expliquem perquè les volem comprar i l'ús que volem fer-ne, rebaixen molt les seves pretensions econòmiques", precisa. Sí que va transcendir el preu de "Presos polítics de l'Espanya contemporània", 80.000 euros - 96.800 amb el 21% d'IVA -, una obra que en aquell temps Benet tenia propòsit de posar "a disposició de qualsevol museu o galeria d'art de tot Espanya gratuïtament" perquè li semblava "intolerable" que hagués estat despenjada d'ARCO.

No obstant això, l'obra - retirada per la galeria a petició d'Ifema que considerava que perjudicava la "visibilitat" de la resta de la fira per la polèmica suscitada - va ser l'inici d'una col·lecció que no para de créixer. "Després d'aquesta vaig començar a comprar d'altres i a interessar-me per situacions que passaven en altres països i vaig comprar obres de tot el món de forma amateur, encara que hi ha gent que sap el que estic fent i em posa alerta", precisa.

Espera obrir la seva col·lecció al públic d'aquí a poc, probablement l'any vinent i per això, per disposar d'un lloc fix i gran, estan sospesant fórmules diferents. "Estem buscant locals però hi ha centres d'art que ja s'han interessat. Farem, a Barcelona, 'un museu de la llibertat', on aquestes peces tindran la possibilitat de ser lliures".

Té diverses peces espanyoles però també n'hi ha de França, Turquia, la Xina, Anglaterra, l'Argentina, els Estats Units i de països àrabs i totes han estat censurades, encara que els motius varien i n'hi ha polítics, religiosos, sexuals, socials, morals... A més de l'escultura coreana acaba d'adquirir un retrat fet amb figures de Lego signat per Ai Wei Wei, l'obra del qual està "en la seva totalitat" censurada pel Govern xinès.

Destaca també com "una cosa molt divertida" la compra del cartell de l'obra teatral de principis dels vuitanta, Pens, que es publicitava amb un cartell que era "un primer pla dels genitals del David de Miguel Ángel i pel qual el fiscal general de Barcelona els va posar una multa".