New Day era el diari que obria camí a una nova generació de premsa impresa. No tenia web però sí que operava a les xarxes socials. Era políticament neutral (una raresa al Regne Unit) i estava orientat a gent amb poc temps, a dones professionals i al jovent.

Ha estat un fracàs. New Day tanca aquest divendres, només nou setmanes després del seu llançament.

Trinity Mirror, l’editora més gran del Regne Unit (4.500 empleats, 800M€ de facturació, 325 títols diferents) i propietària de New Day, al·lega que la difusió del diari està "per sota de les expectatives". El grup esperava vendre 200.000 exemplars diaris. Només en ven 40.000. Al diari hi treballen 25 persones.

El futur no és imprès

New Day era el primer diari nacional nou en 30 anys. També és el segon que tanca després que The Independent deixés de publicar-se el passat 26 de març.

Als supervivents tampoc no els va gaire bé. Les vendes de la premsa nacional britànica s’han reduït a vuit milions d’exemplars diaris, la meitat de l’any 2000. Pel que fa a la publicitat, principal font d’ingressos del sector, ha caigut un 16% només aquest primer trimestre del 2016, segons l’auditora Nielsen.

Tot apunta que el futur de la premsa impresa no és a la premsa impresa, si més no als països occidentals. El mercat ho sap: les accions de Trinity Mirror al FTSE, el selectiu britànic de la borsa, van guanyar un 7% en escampar-se la notícia del tancament.

El fracàs ha fet bones les crítiques que ha rebut New Day des que va néixer: que estava mancat de notícies dures, que era massa positiu i optimista, que era més revista que diari, que no se’n va fer prou publicitat. L’error més greu, des del punt de vista del negoci, va ser el preu: venia 140.000 còpies a 0,25 penics (31 cèntims) i quan es va duplicar el preu va caure a 40.000 sense remei. 

El públic marxa

Tanmateix, a New Day (com a “i”, la versió de The Independent per a joves) potser no els ha matat tant el projecte editorial o el seu màrqueting sinó el públic, que ja no consumeix paper imprès. Joves i no tan joves s’assabenten de les notícies per altres vies. Des del 2004, la lectura de premsa s’ha reduït d’un 25,1%, segons Ofcom (pdf), l’organisme regulador de les telecos al Regne Unit.

Com més joves, pitjor: Només entre 2012 i 2013 la lectura de premsa va caure un 10% entre els britànics amb edats entre els 15 i 24 anys i un 8% entre els de 25 a 34 anys. Les noves generacions no rellevaran a les velles.

La publicitat, que segueix els consumidors, actua en conseqüència i ha reduït un 13,4% la seva inversió en diaris nacionals i un 9,5% en els regionals, segons dades de l’Associació de la Publicitat per al 2015.

Trinity Mirror, però, no fa gaire cas d’aquests senyals. El novembre passat va comprar el grup de premsa Local World per 278 milions d’euros. Canviar d’actitud i de model de negoci és complicat perquè els ingressos digitals de les capçaleres tradicionals encara no compensen les pèrdues de les versions impreses.

Futur digital

Hi ha bones notícies, però. Aquest dijous s'ha sabut que des que va tancar l'edició impresa i es va quedar només en digital, The Independent ha duplicat la seva redacció (ja són 90) i, segons l'editora ESI, han entrat ja en beneficis. Les subscripcions a la seva aplicació digital ja superen les que tenien al diari imprès.

En qualsevol cas, és qüestió de temps que els diaris de paper que no es transformin en un producte de luxe, car i sofisticat, desapareguin. No passarà demà, però. L’última diligència dels EUA va plegar el 1930, 45 anys després de la invenció del primer automòbil modern.

La ironia de tot plegat és que la primícia del tancament de New Day la va donar un bloguer de The Spectator, una revista conservadora fundada el 1828. És la més antiga del Regne Unit publicada ininterrompudament, però ha sabut posar-se al dia.