Què menjaven els pagesos del Neolític? Com ho cuinaven? Tot això ho podrem saber aquest dissabte, 20 de juliol, a les 18h, al taller de cuina del Neolític que se celebra al Museu d'Història de Catalunya. Els assistents podran assabentar-se'n de les pràctiques culinàries dels nostres avantpassats, però, a més a més, podran veure com es cuinen plats molt especial com una sopa de bacallà fresc, amb glans i all-mostassa, que ja es feia a Alemanya fa 6.000 anys. Tindran l'ocasió de col·laborar en la seva elaboració i, finalment, de desgustar-los. Aquesta activitat és possible gràcies a la iniciativa de la Fundació Alícia, que ha posat en contacte l'arqueòleg Juanjo García Granero, amb el cuiner Vinicius Martini, els dos artífexs de la iniciativa. L'activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia per correu electrònic.

Quatre plats amb història

El taller se centra en quatre plats, que tenim constància que es van preparar fa entre 8.000 i 4.000 anys: la carpa rostida amb pèsols i ordi (cuinada a la Turquia central fa 8.000 anys), la sopa de bacallà fresc, gla i all-mostassa (trobada a un jaciment d'Alemanya, de fa 6.000 anys), el pa d'ordi i blat amb llavors d'api (que algú va fer fa 5.000 anys a Suïssa), i una sopa de noodles de mill (preparada fa 4.000 anys a la Xina). Juanjo García Granero explica que han triat aquests plats perquè són casos excepcionals; a pocs jaciments arqueològics s'han trobat restes de menjar en preparació que permetessin deduir els processos culinaris. En aquests quatre casos es van localitzar cuines amb menjar fossilitzat que va permetre reconstruir, tot i que aproximadament, allò que el cuiner estava preparant.

Deconstruir la cuina del Neolític

Això no vol dir que els plats que es tastaran al Museu d'Història siguin idèntics als que es van menjar fa 5.000 anys. A través de les restes arqueològiques coneixem els processos culinaris i els ingredients usats al Neolític, però no coneixem el detall de les diferents receptes. Aquí, ha estat necessària la col·laboració del xef Vinicius Martini. Amb Juanjo García han tractat de veure com es podien haver elaborat els plats trobats als jaciments arqueològics. I els ha calgut imaginació. El cas més difícil, per exemple, va ser el dels fideus xinesos. Avui en dia els xinesos consideren que no es poden fer fideus amb mill, perquè no té la consistència necessària (tot i que les proves de laboratori determinen, sens cap dubte, que els fideus del neolític eren de mill). A la fi Vinicius Martini va aconseguir fer-los, però va descobrir que era necessari per aconseguir-ho un procés molt complex, que sens dubte els pagesos d'aquell temps ja dominaven. Els cuiners neolítics (o, més probablement, les cuineres neolítiques) tenien una gran habilitat.

Juanjo García: Les formes de cuinar del Neolític no son tan diferents de les de la cuina de l'àvia

No tan lluny de nosaltres

Vinicius Martini comenta que quan va saber de les troballes arqueològiques sobre cuina del Neolític, se li va posar la pell de gallina. "Em vaig emocionar", confessa. Va adonar-se que al Neolític ja hi eren moltes de les tècniques gastronòmiques actuals, també hi eren alguns dels utensilis que usem avui... Però és més, el xef n'està convençut que al Neolític ja hi havia un element que és clau en l'actualitat: la creativitat. L'arqueòleg Juanjo García està completament d'acord amb ell, i afirma que, tot i que sembli que el Neolític estigui molt lluny, "les formes de cuinar d'aquell temps no son tan diferents de les de la cuina de l'àvia".

El plaer de menjar

Juanjo García no està d'acord en els que pensen que en el passat l'home tan sols intentava omplir-se el pap de la forma més ràpida possible. N'està convençut que els pagesos neolítics intentaven fer les coses amb el més bon sabor possible. "Quan forneges, no cuines de la forma més fàcil i més ràpida", explica, i afegeix: "ho fas per obtenir un aliment amb característiques especials. Hi ha la voluntat de crear matisos". Raona: "si només fos una qüestió nutricional, no es preocuparien de certs additius", i comenta que fa 6.000 anys ja s'usava com a condiment l'all-mostassa (Alliaria petiolata), una planta de la família de la mostassa. Vinicius Martini afegeix que les llavors d'api s'usaven per donar gust fa 5.000 anys, i que s'han usat a casa nostra fins a dates molt recents. I conclou que els pagesos neolítics intentaven, alhora, combinar el plaer amb les necessitats nutritives, i que també buscaven la forma de treure el màxim profit dels aliments que tenien.

Més enllà de la diversió

La Fundació Alícia, que ja tenia experiència en la divulgació de la cuina medieval, està molt contenta d'haver donat el salt al Neolític. Juanjo García també es mostra satisfet de l'experiència, perquè el públic s'ho passa molt bé, però alhora aprèn molt. Creu que amb aquest taller l'arqueologia, que a vegades és difícil de divulgar, aconsegueix arribar al públic "per la vista, per l'oïda i per la boca". I confessa que això només ha estat possible gràcies a una gran feina col·lectiva feta, alhora, des de l'arqueologia i des de la cuina. L'antropòleg Joan Ribas, de la Fundació Alícia, posa aquest taller com a exemple de la necessària col·laboració entre l'alimentació i la ciència.