Aquest 1 de setembre es commemoren els 80 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial, marcada per la invasió, tal dia com avui de l’any del 1939, de Polònia per part de l’Alemanya nazi. Quan les forces d’invasió alemanyes van aixecar la barrera fronterera no només van deixar una imatge icònica per a la història, sinó que van donar inici a una tragèdia que duraria fins el 1945 i es culminaria amb més de 50 milions de morts.

El cinema ha donat fe d’aquells esdeveniments i tot seguit oferim una tria de pel·lícules que, a la seva manera, van explicar els primers compassos del pitjor conflicte bèl·lic que ha donat la humanitat.

‘To be or not to be’ (‘Ser o no ser’, Ernst Lubitsch, 1942)

Explicar la guerra en clau de comèdia i fer-ho tan aviat com el 1942, quan encara quedaven més de tres anys per a la seva finalització. Aquest va ser el doble repte assumit pel director alemany resident als Estats Units Ernst Lubitsch, que a ‘Ser o no ser’ situa la trama principal a la Varsòvia recentment ocupada pels alemanys. Allà una companyia de teatre es veu immersa en una trama d’espionatge mentre un dels seus actors s’atreveix a fer el paper d’Adolf Hitler. Mel Brooks en va fer un remake el 1983, estrenada en castellà com a ‘Soy o no soy’.

‘Die Blechtrommel’ (‘El timbal de llauna’, Volker Schlköndorf, 1979)

Basada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, escrita el 1959,, relata la vida d’Oskar Matzerath, un nen que es nega a créixer enmig de l’ascens imparable del nazisme a la seva ciutat natal de Danzig (actual Gdansk). La seva mirada de nen ‘raret’ i introspectiu, acompanyat d’un inseparable timbal de llauna, esdevé un testimoni d’humor tràgic en primera línia de l’esclat de la guerra i de la absurditat d’aquell conflicte bèl·lic que el mateix Grass -també nascut a Danzig- va viure. Ha estat doblada al català.

‘The pianist’ (‘El pianista’, Roman Polanski, 2002)

Els jueus polonesos van patir doblement els estralls de la guerra, no només el seu país va ser ocupat sinó que ells, en virtut de la seva religió, van perseguits amb l’objectiu d’exterminar-los. A partir de la vida del pianista Władysław Szpilman, es relata la destrucció d’un món, el dels jueus polonesos, ja des dels primers dies de la invasió nazi i com amb el pas del temps se succeeixen les humiliacions, l’internament al gueto de Varsòvia i el trasllat als camps d’extermini. Polanski va rebre l’Òscar al millor director per aquest film. Ha estat doblada al català.

‘Katyn’ (Andrzej Wajda, 2007)

Tot i que la trama principal d’aquesta pel·lícula tracta de la massacre perpetrada pels soviètics contra milers d’oficials polonesos el 1940, l’inici del metratge reflecteix el drama que va viure el poble polonès: si l’1 de setembre va patir la invasió alemanya, el 17 de setembre l’Exèrcit Roig va fer el mateix per l’altre costat de la frontera. L’escena on es troben dos grups de refugiats, uns que fugen dels alemanys i l’altre dels russos és el compendi d’una tragèdia sense sortida. També impacta pel silenci de tot plegat imposat pels anys del règim comunista.

‘Tajemnica Westerplatte’ ('El secret de Westerplatte', Paweł Chochlew, 2013)

Recent coproducció lituano-polonesa que narra la defensa de la península de Westerplatte, just al davant del port de Danzig, on la guarnició polonesa va ser la primera força militar atacada pels alemanys el mateix 1 de setembre del 1939. La resistència impossible es va convertir en un mite heroic de l’exèrcit polonès, però aquest film prefereix aprofundir en el fet que, malgrat l’heroisme dels defensors, mai no va haver-hi cap possibilitat de victòria per part d’un exèrcit polonès incapaç de resistir l’embat alemany.

The Zookeeper's Wife (‘La casa de l’esperança’, Niki Caro, 2017)

Malgrat el seu to excessivament ensucrat, la història de Jan i Antonina Żabiński, directors del zoo de Varsòvia, serveix per relatar des d’un altre punt de vista l’inici de la guerra, els bombardejos sobre la ciutat, la duresa de l’ocupació i principalment la implicació d’uns pocs polonesos en la protecció dels seus compatriotes jueus gràcies a una xarxa de fugues des del gueto que va contribuir a la salvació d’unes 300 persones, utilitzant per a aquest fi les instal·lacions del mateix zoològic.