Diuen que “el silenci és or”, que “un silenci val més que mil paraules”, que “qui calla consent”, que “val més callar que malparlar”... Però en el cas que ens ocupa avui, no creiem que totes aquestes expressions de la saviesa popular siguin aplicables.

Perquè avui parlarem d’una altra mena de silenci, d’un silenci tens, d’un silenci quasi sepulcral, d’un silenci que pot arribar a matar: el silenci de la lletra hac!

Bé, ara potser ens hem posat un pèl massa dramàtics... Però sí que és cert que és una lletra punyetera, la hac, perquè no se sent, no sona, i això fa que moltes vegades no sapiguem si l’hem d’escriure o no.

I si no sona, és lògic que ens preguntem quina funció té. Doncs bé, tret d’alguns pocs casos en què permet distingir una paraula d’una altra (em/hem, o/ho/oh, indi/hindi...), no té cap utilitat específica; simplement hi és perquè prové d’un mot en una altra llengua (llatí, grec, anglès...) que la duia.

Així que, a part d’unes petites regles que tot seguit t’explicarem, l’únic recurs que tenim (juntament amb els diccionaris i els correctors de text), és la nostra memòria. Llegir molt i mirar de recordar al màxim!

Potser consideres que ja tens un bon domini d’aquesta qüestió. Si és així, ets lliure d’anar directament al test per posar-te a prova. Ara bé, si penses que no t’aniria malament una repassada, vet aquí les regles, o pistes, que t’hem anunciat sobre quan cal posar la h:

A principi de paraula:

  • En totes les formes del verb haver: he, hem, havíeu, hauran...
  • En els pronoms febles: ho, hi
  • En les paraules formades amb els prefixos grecs hipo-, hiper-, homo-, hetero-, hexa-, hidro-, hemi-...
  • En algunes paraules que venen d’altres llengües: heroi, història, humanitat, homenatge, hoquei, harem...
  • En alguns noms propis: Helena, Hilari, Holanda, Hongria...

Dins de la paraula:

  • En paraules formades amb els prefixos ad-, ex-, in- i sub-: adherir, exhalar, inherent, subhasta...
  • En alguns mots cultes: cohesió, menhir, vehement, cohibir, anhelar...

A final de paraula:

  • En algunes interjeccions: ah, bah, eh...

Què t’han semblat aquests trucs? Ajuden una mica, però, de totes maneres, recullen només una petita part dels casos. I si a això hi afegim que hi ha diversos mots que en castellà duen h i en català no (i a l’inrevés), doncs ja l’hem feta bona! Exemples? Pren-ne nota: cacauet/cacahuete, coet/cohete,  orxata/horchata, subhasta/subasta, harmonia/armonía...

Va, i una última cosa sobre la hac, abans de passar a la pràctica. Sabies que no sempre és muda? De vegades sí que sona, i aleshores parlem de hac aspirada. Trobem aquest so en estrangerismes que no s’han adaptat fonèticament al català (hippy, hobby, hàmster...), en algunes interjeccions i onomatopeies (ehem; hum; hi, hi, hi!...), i en topònims i noms propis estrangers i els seus derivats (Hollywood, Harry, hawaià...).

Per cert, tingues en compte que davant d’una hac aspirada no hem d’apostrofar mai ni l’article ni la preposició de, ja que es considera una consonant! Per tant, l’habitació, d’hípica, però: el hall, de hip-hop...

Molt bé, ara sí que ja posem punt final a les explicacions; vegem si t’han servit de gaire, esperem que sí! Ha arribat l’hora...

 

Posa’t a prova!

 

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat