Tarragona, algun dia de 1814. Fa 212 anys. El consistori municipal de la ciutat, presidit per Carles de Morenes i Bertran —baró de les Quatre Torres— i el capítol catedralici, representat pels canonges Pere Huyà, Ignasi Ribas i Pere Josep Avellà (l’arquebisbe Món y Velarde s'havia escapat a Mallorca poc abans dels fets de 1811), proclamaven sant Magí copatró de Tarragona i en situaven la celebració el 19 d’agost. Sant Magí ja era venerat, pel cap baix, des del segle XIII, però la seva proclamació i, sobretot, la seva datació en el calendari estan envoltades d’una atmosfera de misteri. Què i qui representa sant Magí? Per què se celebra la seva festa el 19 d’agost? Què hi ha al darrere del sant i de la data més enllà del que diu la versió oficial? I, si això és així, sant Magí hauria de ser el patró de Catalunya?
Què diu la tradició catòlica?
La tradició catòlica diu que Magí de Tarragona, escapant-se de les persecucions ordenades per la Tetrarquia (el govern conjunt dels cèsars Constanci, Sever, Galeri i Maximià) contra la dissidència cristiana, es va refugiar al paratge de la Brufaganya, a les fonts del riu Gaià (Conca de Barberà), i va esdevenir un ermità. I que, descobert per les cohorts que rastrejaven la zona a la recerca de dissidents del règim (any 306), va ser martiritzat i assassinat... un 25 d’agost!!! Per tant, si la jerarquia eclesiàstica (l’organisme anomenat Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments) hagués seguit la norma general del martirologi, havia de decretar la festivitat de Sant Magí el 25 d’agost. Per què van avançar la festivitat sis dies i la van situar el 19 d’agost? Què havia passat un 19 d’agost i què es commemorava?
Què diu la versió oficial?
La versió oficial diu que es va decidir pel 19 d’agost pel que havia passat durant el període bonapartista (1811-1813). Aquesta etapa tenia molta importància en l’imaginari de la societat local del 1814. En primer lloc, pel que havia representat la fallida resistència de la ciutat al nou statu quo pactat per Ferran VII i Napoleó, Catalunya era incorporada a l’Imperi francès com una regió més. Aquella resistència, promoguda per l’integrista arquebisbe Món y Velarde des del seu exili daurat de Mallorca, tindria com a resultat la mort de 7.000 dels 9.000 habitants de la ciutat (29 de juny de 1811). I, en segon lloc, per la posterior sortida de les tropes bonapartistes de la ciutat, que abans de marxar haurien intentat fer volar la catedral i que va ser salvada, no per l’arquebisbe pròfug, sinó pel geni i la valentia del canonge Huyà (18 d’agost de 1813).
Però què hi ha al darrere de tot això?
Però la societat local de l’època va ser tant antibonapartista com bonapartista. Les fonts documentals de l’època revelen que a ningú li va passar per alt que la immolació massiva que va exigir l’arquebisbe Món y Velarde des de Mallorca no tenia cap ni peus. Una altra cosa és el que acabaria passant quan l’exèrcit bonapartista del general Suchet va entrar a la ciutat. Per tant, aquesta versió oficial en podria ocultar altres raons. Alguna tan important i reveladora com, per exemple, que el 19 d’agost no és la data de la retirada bonapartista ni és la data del martiri de sant Magí. Però sí que és la data de la mort de Gai Octavi August (19 d’agost del 14 dC)..., que havia estat el primer emperador de la història de Roma i el que va governar l’Imperi des de Tàrraco durant els dos primers anys del seu mandat (27 aC - 25 aC).
August, pare de Tàrraco i de la Tarraconense
Els fundadors de Tàrraco van ser els generals romans Escipió (Gneu i Publi). Però el veritable pare de Tàrraco —convertida en el centre i referent urbà, econòmic, cultural i polític del nord-est peninsular— és August. L’emperador va transformar Tàrraco —fins llavors un gran campament militar (217 aC - 27 aC)— en una ciutat. Amb el seu port, la seva trama urbana, els seus grans edificis d’espectacles... i, l’any posterior a la seva mort, amb el seu temple d’August!!! El primer emperador va transformar Tàrraco en la primera capital d’un territori poblat per una sèrie de nacions indígenes, que els romans van reconèixer culturalment germanes i que van agrupar dins del districte Conventus Iuridicus Tarraconensis, el mapa del qual coincideix amb l’actual Catalunya i la meitat nord del País Valencià.
August, déu de Tàrraco i de la Tarraconense
Tàrraco va ser, molt reveladorament, la primera ciutat de la meitat occidental de l’Imperi que edificaria un temple dedicat a l’emperador August (15 dC). I, tot seguit, la seguiria Barcino —l’actual Barcelona. I això era un fet excepcionalíssim, perquè la tradició de deïficar reis era inexistent a la Mediterrània occidental. Però, en canvi, aquesta tradició arrelaria amb molta força a l’extrem nord-oriental de la Península (el territori de la futura Catalunya) i el temple d’August de Tàrraco seria convertit en el gran referent religiós de la societat de la ciutat i del seu territori. Durant tres-cents seixanta-cinc anys (15 dC - 380 dC), Tàrraco seria un dels grans centres de l’Imperi de culte a la memòria del primer emperador deïficat. Fins a la proclamació del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi (380).
D’August a Magí a través de la nebulosa del temps
Tarragona és una ciutat que, en el decurs del temps, ha conservat d’una forma singularment extraordinària la memòria de l’època romana. El plànol ortogonal o reticular de la ciutat medieval —contraposat al plànol orgànic i irregular general del món medieval—, la ubicació de la catedral —excepcionalment construïda sobre un gran temple romà— i el culte a santa Tecla —primera patrona de la ciutat medieval (1114) i màrtir romana que mai no va ser a Tàrraco, tot i que sí que hi va ser el seu mestre, l’apòstol Pau, el que, segons la tradició catòlica, va iniciar l’evangelització des de Tàrraco— són detalls molt reveladors. Una memòria que, possiblement, era present quan es va decidir la data de la festivitat de Sant Magí. Però que no podia ser revelada perquè el 1814 convenia encavallar-la amb una tradició netament catòlica.
Sant Magí de Tarragona podria haver estat el patró de Catalunya?
Si això és així, la proclamació del patronatge de Sant Magí seria l’adaptació a la tradició catòlica de l’antic i seguidíssim culte a l’emperador August de l’època del substrat ètnic i cultural del poble català. I, si això és així, sant Magí, proclamat modernament (1814), hauria heretat la consideració que, a l’època del Baix Imperi (15 dC - 380 dC), tenia August, emperador deïficat i àmpliament seguit per la societat romana del territori que, segles després, seria Catalunya. Si sant Jordi —patró de la cavalleria medieval catalana— no hagués estat proclamat patró de Catalunya el 1456, sant Magí, per la seva condició d’hereu, relleu o encavallament amb el culte a August, podria haver estat proclamat patró de Catalunya el 1529, quan es documenten, per primer cop, les primeres tradicions del sant?