Paratge d’Eldgjá (Territori de les Terres Altes d’Islàndia), 14 de juny de 1783. Fa 238 anys. El volcà Laki entrava en erupció. Durant els dies immediatament posteriors expulsaria quinze quilòmetres cúbics de lava i de roques incandescents (la quantitat necessària per cobrir totalment l’actual ciutat de Barcelona fins a la màxima altura de la Sagrada Família) que van alterar per sempre el paisatge del seu entorn. Però el pitjor encara havia de venir. Durant els primers dies de l’erupció va formar diverses columnes de gasos i de cendres que es van elevar fins a l’estratosfera, a quinze quilòmetres de la superfície de la terra.
Aquelles columnes van crear un núvol tòxic gegantí -format per vuit milions de tones de fluorur d’hidrogen i cent vint milions de tones de diòxid de sofre-; que, ràpidament, es va desplaçar cap al sud. L’endemà de l’explosió, el 15 de juny de 1783, el núvol tòxic del Laki havia cobert Islàndia i bona part de les illes britàniques. I quatre dies després de la primera erupció, el 18 de juny de 1783, havia assolit les costes de la Mediterrània nord-occidental. Saltant els Alps i els Pirineus, s’havia escampat formant un arc que abastava des de Gènova fins a Barcelona. Aquell núvol tòxic va estar situat, amb més o menys presència, al damunt d’Europa occidental durant tot l’estiu de 1783.
El núvol tòxic del Laki va alterar radicalment el règim de pluges en el seu radi d'acció. Però els efectes que va provocar no van desaparèixer a mesura que es dissipava. Més enllà de l’estiu de 1783, durant els sis anys posteriors (1783-1789), les rigoroses sequeres i els intensíssims aiguats es van convertir en fenòmens habituals del nou paisatge europeu, fins al punt que van provocar la ruïna de l’aparell agrari i una crisi econòmica colossal. L’erupció del Laki, considerada el desastre mediambiental més important de la història moderna d'Europa, es saldaria amb dotzenes de milers de morts; que no van ser tocats per la lava, però sí que van ser víctimes de la fam.
Parlant de fam, i dels rebomboris que anaven associats a aquests episodis, la crisi del Laki va ser com ploure sobre mullat a França. Durant el segle XVIII, el gall francès havia assolit, definitivament, el lideratge continental (polític, militar i econòmic). Però aquesta plenitud no s’havia traduït en la millora de les condicions socials i econòmiques de les classes humils; allò que, més tard s’anomenarien classes proletàries, és a dir, els jornalers dels gremis i del camp que, amb les seves famílies, representaven més del 90% de la població del país. A tot això, s'hi sumava un creixement demogràfic desbocat. El 1783, França, amb trenta milions d’habitants, era el país més poblat del continent.
La crisi del Laki va causar, a França, efectes devastadors. Durant els sis anys posteriors a l’aparició del núvol tòxic (1783-1789), i que, reveladorament, coincideixen amb l’etapa que culmina amb l’inici de la Revolució, el camp francès va patir una brutal alternança de sequeres i d’aiguats que el va arruïnar. I que, naturalment, va provocar episodis dantescs de fam, que afectarien, especialment, les classes urbanes més humils. França estava immersa en un procés d’urbanització de la societat. Per exemple, París, amb 650.000 habitants, ja era la segona urbs continental. I Lió, Bordeus i Marsella ja havien superat els 100.000 (la mateixa població que Barcelona en aquell moment).
La crisi del camp francès va accelerar el procés d’urbanització que vivia el país. Milers de jornalers agraris i les seves famílies es van desplaçar cap a les ciutats, escapant de la fam. Però aquells moviments migratoris no farien altra cosa que engrandir la crisi. Els cronistes de l’època descriuen el París del moment com una “claveguera a cel obert”. La crisi del Laki va contribuir, en gran mesura, al procés revolucionari francès. Aquell fenomen, sorgit a les ciutats i dirigit per les classes burgeses es va alimentar amb les penalitats de les classes populars. Els episodis de fam provocats, en bona part, per la crisi del Laki serien un dels combustibles que propulsarien la Revolució.
A Catalunya, la crisi del Laki també va tenir efectes molt destacats. Les planes occidentals del país (el graner tradicional del Principat) van patir una llarga i tràgica sequera que va arruïnar totalment el, llavors, fràgil aparell agrari del territori. Durant el període 1783-1789, alguns pobles de les planes de la Llitera, del Segrià i de l’Urgell van patir pèrdues poblacionals entre un 30% i un 40%. I a Barcelona, la manca continuada de cereal, provocaria una alça progressiva de preus dels aliments bàsics, que culminaria amb els famosos Rebomboris del Pa (1789), que el règim borbònic saldaria amb una brutal repressió: cinc execucions i noranta deportacions.
Imatge principal: Mapa d'Islàndia (1762) / Font: Cartoteca de Catalunya