Divendres 25 de març, set del vespre, auditori del CCCB. Rafel Nadal fa memòria. En realitat, el periodista i escriptor ha fet del fet de recordar una de les trilogies més populars de la literatura catalana dels darrers anys, l’anomenada Trilogia de la Memòria. L'acompanyen en la conversa Xavier Pla, professor, crític i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG i Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina, exconsellera de Cultura i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. La xerrada ha començat amb la presentació de Josep Ramoneda, president del Grup 62. Un acte que ha comptat amb la presència entre el públic de la Consellera de Cultura Natàlia Garriga i el Conseller d'Economia i Hisenda Jaume Giró.
D'esquerra a dreta: Xavier Pla, Rafel Nadal, Mariàngela Vilallonga i Josep Ramoneda, a l'auditori del CCCB. / Foto: Sergi Alcàzar
Flaixos de memòria
"La meva mare era la meva memòria", explicava Rafel Nadal (Girona, 1954) en l'article que va protagonitzar el passat mes de novembre al Revers amb motiu de la publicació de la seva darrera novel·la: Quan s'esborren les paraules (Columna, 2021). En aquella mateixa conversa descobria que ara ella l'ha perdut tota, la memòria, per culpa d'una malaltia degenerativa. "Aquests llibres fan emergir la força reparadora de la literatura", ha señalado en el acto de este viernes en el auditorio del CCCB barcelonés Xavier Pla.
La mare del Rafel ja no podrà ser la principal font de records que han alimentat bona part de la seva producció literària, aquella Trilogia de la Memòria que es va iniciar el 2010 amb Quan érem feliços (2010), va seguir amb Quan en dèiem xampany (2013) i va cloure el passat 2021 amb ja citat Quan s'esborren les paraules (Columna). "La meva mare era la meva memòria", dèiem que deia Rafel Nadal. "M'omplia els flaixos de memòria de la infantesa, i els hi donava context. La seva desaparició, la seva mort en vida, el seu silenci, em priven d'aquesta interpretació de la meva pròpia vida i m'ha fet tenir pressa, perquè al mateix temps que es va desdibuixar la seva memòria, es desdibuixava el meu record".
"L'obra de Rafel Nadal és un gènere memorialístic molt més vital", ha apuntat Xavier Pla. "Fent-se portaveu d'una sèrie de personatges, aconsegueix fer retrat d'una època. Una vessant sensorial de la memòria basada en l'afecte, la imaginació i les passions".
Rafel Nadal ha estat el protagonista de la conversa 'Quan la memòria es fa literatura'. Foto: Sergi Alcàzar
Felicitat, xampany i paraules
El protagonista de la conversa ha refermat que "la literatura és memòria". Una sentència tan senzilla com inqüestionable, perquè la literatura, certament, és un gran exercici de memòria i memòries. A vegades, aquestes, són fictícies. D'altres, fets ben reals. Rafel Nadal ha traslladat l'esdevenir de la seva família a una de les sagues més populars del nostre imaginari literari els darrers anys. "La importància és la mirada que nosaltres posem a la memòria", ha afegit Nadal.
"Són unes memòries basades en les sensacions, en la imaginació i en la fe en la projecció futura", ha indicat Xavier Pla. "És sensacional, perquè en capgira el sentit habitual". Tot va començar amb Quan érem feliços (2010), un relat en el qual l'autor retorna en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut tan íntim com coral traçat amb un gran angular cinematogràfic. Una primera novel·la curulla d'imatges colpidores que caminen a pas pausat pels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.
Rafel Nadal va tornar a capbussar-se en el seu llegat familiar tres anys després amb Quan en dèiem xampany (2013). Aquesta vegada Rafel Nadal construeix, amb una prosa rica i evocadora, una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d’Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. La trilogia es va tancar el passat 2021 amb Quan s'esborren les paraules, l'última referència d'una tríada d'obres memorialístiques, un emotiu retrat sobre l'època dels seus pares, que també veu desaparèixer. "És cert que faig un gran homenatge als meus pares, però els lectors entendran que també és un homenatge als seus", indicava en aquella conversa. "Per explicar una generació i una època no hi ha res millor que baixar als petits detalls", culminava sobre "l'artefacte literari", aquest Quan s'esborren les paraules, construït al voltant de la memòria familiar. "Dono fe que aquesta trilogia és literatura reparadora i fa feliç al lector", ha finalitzat Mariàngela Vilallonga.
Acaba l'acte. Marxo a casa. Sec davant de l'ordinador. Ara em toca a mi fer memòria de com es fa literatura de la memòria.