La Generalitat ha obert la regularització de la seixantena de ràdios comunitàries sense ànim de lucre que operen al país. Es tracta d’emissores de l’anomenat Tercer Sector, que atenen immigrants, minories religioses o altres col·lectius que “normalment no són acollits en els mitjans audiovisuals públics ni els comercials”, explica Ferran Armengol, responsable jurídic de la direcció general de mitjans de comunicació.

Aquest sector ha anat a la baixa en els últims anys (d’un centenar a una seixantena de ràdios) en bona part per manca de cobertura legal. El fet de no tenir acreditació jurídica fa que aquestes emissores ho tinguin molt negre a l’hora d’obtenir subvencions o participar en concursos públics i les exposa a interferir freqüències professionals.

El decret regularà aquestes ràdios amb tots els ets i uts i els hi atorgarà freqüències per a emetre. L’esborrany, ja a exposició pública al portal de participació de la Generalitat, estableix que hauran de justificar que els promotors són entitats del Tercer Sector i se’ls exigirà la presentació de comunicació prèvia i obtenir una llicència.

És a dir, l’aprovació del decret no implica naturalitzar qualsevol emissora pel simple fet que ja existeix. Totes hauran de regularitzar la seva situació.

Aquestes ràdios no podran emetre publicitat i hauran de finançar-se via quotes de socis, donacions, subvencions o patrocinis.

Inseguretat

A Catalunya hi ha 58 ràdios en aquestes condicions, la majoria concentrades a l’àrea metropolitana de Barcelona, segons dades de l’Observatori de la Ràdio i altres fonts no oficials.

Són emissores de poca potència, que tot just cobreixen un barri o un municipi petit. En general, ofereixen una programació ben diferent de la de la ràdio professional, bàsicament cultural i sense ànim de lucre. Totes estan en situació anòmala. Fins ara, se les ha deixat fer si no interferien d’altres emissores professionals. És justament aquesta situació d’inseguretat la que es vol regularitzar.

“Hi ha molt desaprensiu, molta emissora pirata. Cal que aquestes ràdios demostrin que tenen un pla que garanteixi que fan una tasca comunitària”, afegeix Armengol.

Un altre objectiu del decret és frenar “l’auge d’activitats de radiodifusió il·legal” afavorides per la insuficiència de la regulació, diu l’esborrany.

Aquesta insuficiència deriva de la manca de reglamentació tant de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya com de la Llei General de la Comunicació Audiovisual espanyola del 2010. Ambdues estableixen que es donarà freqüències a aquestes emissores però no desenvolupen aquest mandat. Altres instàncies internacionals recomanen que es faciliti l’activitat d’aquest tercer sector radiofònic.

Les freqüències

Les freqüències que s’atorgaran són les que havien de quedar disponibles per a telefonia mòbil en el que s’anomena “segon dividend digital”. Aquesta redistribució de l’espectre radioelèctric havia d’executar-se al 2019 però la Unió Europea l’ha ajornada fins al 2030, segons fonts del sector.

L’esborrany del decret també inclou mesures de foment d’aquestes emissores.

Dins d’aquest sector s’han camuflat altres ràdios que fan competència deslleial a la ràdio professional, que paga taxes per les seves llicències d’emissió. La majoria d’aquestes emissores irregulars eren ràdio fórmules musicals i llatines, explica un informe de l’Observatori de la Ràdio del 2009.

Les ràdios comunitàries que emeten per internet no necessitaran llicència, però caldrà que figurin en un registre oficial si volen accedir a fons públics o altres convocatòries oficials.

Vell projecte

L’últim informe de l’Observatori de la Ràdio explica que aquest tercer sector radiofònic és ben heterogeni i inestable. Aquestes ràdios estan presents al dial català des del 1979, amb l’aparició d’Ona Lliure.

Entre el 2007 i el 2011 van néixer o desaparèixer una seixantena de ràdios. Entre altes i baixes, cada any es van produir una dotzena de canvis. Aproximadament, el 40% del centenar de ràdios que llavors l’integraven transmetia des del Barcelonès.

El projecte de regulació de les ràdios del Tercer Sector es va endegar quan Josep Manuel Tresserras era conseller de Cultura, en temps del Tripartit. L’esborrany va arribar a ser aprovat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya al setembre del 2010 però mai va fer cap al Parlament. Pocs dies després es dissolia la cambra catalana. Aquest projecte no hi va ser a temps. Fins ara.

Emissions il·legals

D’altra banda, la direcció general de Mitjans de Comunicació utilitzarà portadors per anul·lar les emissions de ràdio sense llicència. Es tracta d’emissions sense contingut (un xiulet) que se sobreposa als continguts pirates.

Aquesta mesura s’aplicarà si les actuacions de la Direcció general no són suficients per detenir l'activitat il·legal. Molts cops, els responsables d’una emissora precintada continuen l'emissió, cosa que obliga a presentar denúncia davant els Mossos d'Esquadra.

L’esmentada direcció general, que encapçala Jordi del Rio, ha realitzat durant 2016 unes 300 actuacions contra emissors audiovisuals sense llicència. D’aquestes, 106 són inspeccions. També assegura en un comunicat que ha obert "nombrosos expedients sancionadors" contra les principals emissores pirates detectades de l'àrea metropolitana, especialment al barri del Carmel de Barcelona.