Quan era petit, al meu col·legi corria el rumor que a l’edifici del costat, allà, al final de Fabra i Puig, davant del Turó de la Peira, en la frontera entre Horta i Nou Barris, vivia un del Último de la Fila. El que cantava no, l’altre, el dels rinxols. 

Com jo mai no el vaig veure i la llegenda m’ha acompanyat tots aquests anys, el primer que faig quan em trobo amb el Quimi Portet en un d’aquells hotels modernillos per a guiris que abunden a l’Eixample barceloní és preguntar-li si és veritat, si vivia al costat del Sant Francesc Xavier.

El músic vigatà, que, pel que em revela, resulta que no és vigatà sinó que va néixer al barri del Guinardó, em confessa que sí, que en aquells anys, entre mitjans i finals de la dècada dels anys vuitanta, tot sovint rondava pel pis de la mare de la seva parella. “Ja veus, una estrella del rock vivint de lloguer a casa de la sogra”. 

Portet podria haver seguit pernoctant amb la seva família política al bloc adjacent a la meva escola i generant faules entre els meus companys. Però, com em dirà durant la conversa, si un músic no fa el que vol, té un problema greu.

El més fàcil hauria estat seguir sent l’últim de la filera, però va arribar un moment que a ell el que li venia de gust era jugar al sempre arriscat però excitant esport de l’hoquei sobre pedres. I amb la seva veu d’ànec, aquella entonació dylaniana perfectament imperfecta, cantar als fascinants personatges de La Rambla, dibuixar estampes de Sants, obrir acadèmies de somnis, visitar Àfrica a les 11 de la tarda, matar els dimarts i els divendres (perquè sí, perquè molesten), enfilar-se al teulat amb la Montserrat o, senzillament, fer el ximple. I nosaltres afortunats, perquè la Terra és plana però els seus discos, rodons. I l’últim, aquest Ós bipolar, més que cap altre. 

Acabem de xerrar. Fa l’últim glop, que en realitat és el primer, a la ratafia que s’ha demanat i es prepara per al següent exercici propagandístic. No mira la tele, però deu considerar que és cultura perquè ara li toca trobar-se amb la gent de l’APM. Em quedaria a veure com enregistren la secció però, malauradament, avui... no me traído las gafas del cerca.