Qui volia exterminar les bruixes catalanes?

Terrassa, 23 de maig del 1619. Fa 406 anys. El batlle, els jurats i l’agutzil del Consell Municipal detenien cinc veïnes de la vila i les lliuraven al Tribunal del Sant Ofici de Barcelona. A Catalunya, les funcions d’arrest i d’execució (l’inici i la fi) dels processos criminals relacionats amb activitats com, per exemple, la bruixeria, s’havien reservat a les autoritats civils. Mentre que les funcions d’interrogatori i de sentència (la fase central) d’aquests mateixos processos criminals eren una competència exclusiva del Sant Ofici. Però després de setmanes de tortures, Magdalena Tafanera, Joana Toy, Micaela Casanova, Eulàlia Totxa i Guillermina Font serien, sorprenentment, exculpades per la Inquisició.

Aquest gir inesperat, totalment inusual en aquell context, no impediria el dissortat final d’aquesta història. El Consell Municipal de Terrassa, malgrat no tenir una sentència condemnatòria, les arrestaria de nou i les executaria públicament al paratge de la Pedra Blanca, al cap del pont d’Eimeringues, a l’actual barri del Roc Blanc (27 d’octubre del 1619). El cas de les bruixes de Terrassa no era el primer ni seria l’únic. D'ençà que la bruixeria havia estat tipificada com a delicte (Catalunya és el primer país d’Europa que ho fa, 1421), milers de dones havien estat impunement assassinades per consells municipals que es feien seva la llei o, simplement, per grups d’incontrolats. Qui volia exterminar les bruixes catalanes?

Qui eren les bruixes catalanes?

Les bruixes catalanes, com les de la resta d’Europa, eren dones posseïdores d’un extraordinari corpus de coneixement que clavava les seves arrels al neolític (del 5000 aC al 3000 aC) i que, després de la romanització i la cristianització de la societat (durant el primer mil·lenni de la nostra era), haurien quedat submergides en un submon clandestí. En el cas concret de les bruixes catalanes, bona part de l’origen de la seva cultura (és a dir, del seu corpus de coneixements) es clavava en la cultura de les primeres societats del territori (protobascos i nordibèrics). Aquelles cultures havien creat una riquíssima cosmogonia, una intensa relació amb l’univers i la natura i un curiós diàleg amb el món dels difunts. I les bruixes eren, alhora, les seves conservadores i transmissores.

Qui eren les fetilleres catalanes?

Però amb la Revolució Remença (1486), Catalunya viuria un canvi de paradigma que en transformaria radicalment la societat. Milers de famílies pageses transitarien d’un règim de semiesclavitud (els mals usos feudals) a un altre de propietaris o, en el pitjor dels casos, d’arrendataris; però en condicions molt millorades. I en aquest nou estadi, apareixerien nous rols: les famílies esdevindrien unitats de producció; els fills, força motriu del treball, i les dones, màquines de reproducció. En aquest mateix context, aquelles dones que patien una discapacitat física que les impedia procrear, restaven fora del mercat matrimonial, quedaven expulsades del sistema i esdevenien personatges marginals, dedicades a la fetilleria (la bruixeria de contingut baix).

Qui eren les bruixes de Terrassa?

L’exculpació inquisitorial de les víctimes de Terrassa suggereix que no eren de bruixes “de pedigrí”. És a dir, no eren les sacerdotesses de les religions ancestrals (encara ben vives en molts indrets rurals de la Catalunya dels segles XVI i XVII) que havien adquirit un extraordinari corpus de coneixements que s’havia transmès hereditàriament durant mil·lennis, sinó per aquelles dones que havien restat expulsades del sistema. Les fonts documentals relaten que aquestes persones marginals actuaven en solitari o en petits grups, i es dedicaven a pràctiques molt elementals del món esotèric, generalment associades a la bruixeria negra (quiromància, sortilegis, maleficis), que complementaven amb la prostitució.

Només eren perseguides i assassinades les bruixes que practicaven la bruixeria negra?

Durant la llarga edat mitjana, no es va produir fenòmens destacables de persecució contra les bruixes. Però a principis del segle XVI, quan s’inicien les grans caceres de bruixes (a Catalunya i arreu d’Europa), qualsevol dona sospitosa de coneixements cosmogònics i de pràctiques esotèriques —i això vol dir des de les bruixes més sàvies fins a les fetilleres més matusseres— va ser rabiosament perseguida i, en molts casos, brutalment torturada i assassinada. A Catalunya, les fonts documentals dels segles XVI i XVII ens parlen d’un mínim de 1.000 dones assassinades, però la investigació moderna apunta que aquesta dada només seria la punta de l’iceberg, i que la criminalitat d’aquest fenomen superaria les 10.000 víctimes mortals. 

Llavors, qui hi havia darrere d'aquesta brutal persecució?

La raó d’estat, la nova ideologia del poder, arreu d’Europa, sorgida amb l’enderroc del règim feudal (segles XV a XVII) és una de les causes que expliquen aquest fenomen. Amb aquesta nova ideologia, la comunitat o nació ja no és un domini, culturalment i lingüísticament heterogeni, governat per un element feudal i una petita cancelleria. Sinó que és un edifici polític modern, dotat amb una àmplia estructura i personificat en la figura d’un rei, i que té la missió d’enquadrar la societat. En la nova raó d’estat, el poder ambiciona la construcció d’una societat homogènia (una mateixa llengua, una mateixa religió, una mateixa ideologia), i les bruixes són catalogades com un element dissident i són considerades un fenomen a exterminar. Físicament.

Qui més hi havia darrere d'aquesta brutal persecució?

Tradicionalment, s’ha considerat que la persecució a les bruixes s’intensifica a partir de les males anyades agrícoles de principis del segle XVII: la construcció de la creença que les bruixes (per plaer, per venjança o per encàrrec) arruïnaven les collites, les hauria convertit en l’objectiu d’aquelles societats. I no podem menysprear la potència d’aquest relat, construït (és important destacar-ho) pel poder, en aquest cas, l’eclesiàstic. Però tampoc no podem menysprear el caràcter depredador d’aquelles primeres societats modernes (segles XVI i XVII), sotmeses a unes fortes tensions, pròpies de profunds processos de transformació. I el clima de terror propagat pels caçadors de bruixes també hi té un pes importantíssim.

Què va passar amb les bruixes?

I això és el que va passar a Catalunya i arreu d’Europa). Amb el canvi de paradigma econòmic (la fi del règim feudal, especialment hostil per a les classes populars), la bruixa comença a ser percebuda com el testimoni viu d’un passat que tothom vol superar. I la fetillera, com el testimoni viu d’una misèria de la qual tothom vol escapar. La transferència d’un model de pensament espiritual (propi de les societats anteriors al fenomen industrial) cap a un model de pensament científic (el triomf de la ciència mèdica) faria la resta. Les bruixes, que havien format part del paisatge del país des de l’antiguitat més remota, que havien estat apreciades i menyspreades, volgudes i temudes, però que sempre, d’una manera o altra, havien estat presents, es veien forçades a amagar-se.