El 27 de febrer de 1641 moria el president Pau Claris després d’una llarga agonia. Pau Claris havia dirigit el país en plena crisi política, des de l’assalt a la presó reial hispànica i l’alliberament dels presos polítics catalans (maig, 1640) fins al Corpus de Sang, amb el saqueig als jutges de la Reial Audiència i el sospitós assassinat del virrei hispànic, el comte de Santa Coloma (juny, 1640). Havia impulsat la sortida catalana de l’edifici polític hispànic. Havia conduït les negociacions amb França (juliol i setembre, 1640) i, amb el seu exemple, havia estimulat la revolució independentista de Portugal (novembre, 1640). I, des d’un primer moment, va circular la sospita de l’assassinat, que la investigació contemporània ha corroborat.