Barcelona, 27 de febrer del 1641. Primers compassos de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652) i un mes després de la clamorosa i humiliant derrota hispànica a Montjuic (26/01/1641). Fa 385 anys. Tres quarts de dotze de la nit. Pau Claris, president de Catalunya, expirava després d’una setmana d’agonia. Roger de Bossost, baró d’Espenan i agent de la monarquia francesa a Catalunya informaria per escrit al seu primer ministre Richelieu que la mort del president havia estat, molt probablement, intencionada. I passats tres segles, el professor Antoni Simon i Tarres (UAB), un dels grans investigadors contemporanis d’aquest període històric, confirma que Claris va ser emmetzinat amb Acqua di Nàpoli. La lògica assenyala l’aparell d’espionatge hispànic; però, qui més podia tenir interès a eliminar el president de Catalunya?
Qui és qui? Roger de Bossost, baró d’Espenan
Espenan era fill d’una família de la petita noblesa navarro-bearnesa, el corpus social que, a finals del segle anterior (s. XVI), havia impulsat i acompanyat Enric IV —el primer rei Borbó francès (el de “París bé que val una missa”)— fins al tron. I, com corresponia al seu origen i al seu estatus, havia fet carrera a l’exèrcit. Emplaçat a la “província” del Llenguadoc, combatria durant la fase central de la guerra hispano-francesa (1639-1640). Després de l’esclat de la Revolució catalana (juny, 1640), seria present a les primeres converses entre les cancelleries de Barcelona i de París (juliol, 1640) i, tot seguit, en la signatura del primera aliança catalano-francesa (setembre, 1640). I seria nomenat general de l’armée que hauria d’entrar a Catalunya per complementar l’exèrcit català que ja s’enfrontava a l’ocupació hispànica (novembre, 1640).
Quins motius podia tenir Espenan per a assassinar el president de Catalunya?
Espenan és el personatge més intrigant i contradictori d’aquella trama. Se li va assignar la missió de tallar la progressió de l’exèrcit hispànic, que, des del sud, es dirigia cap a Barcelona. Es va fortificar a Tarragona, però, inexplicablement, el 24 de desembre del 1640, lliurava la plaça sense disparar ni un tret i escapava, com un esperitat, cap a França. El seu primer oficial, Henri de Serinhan, no el va secundar i amb part d’aquell cos militar es va unir a l’exèrcit català de Tamarit i de Margarit a Martorell. Claris no va acceptar aquella defecció i en va exigir el relleu. La prometedora carrera d’Espenan clouria sobtadament. Passaria de ser el més que possible lloctinent del comte independent Lluís I de Barcelona (Lluís XIII de França) a un simple informant del primer ministre Richelieu. Podria haver ordit una venjança contra Claris?
Qui és qui? Pedro Fajardo de Zúñiga, marquès de Los Vélez
Los Vélez seria una altra figura amb una paper destacat en aquell inici de conflicte. Los Vélez era un producte de les aristocràcies latifundistes castellano-andaluses, que, per origen i per estatus —com Espenan— havia fet carrera a l’exèrcit. I estava molt vinculat, políticament i ideològicament, a l’ala dura de la Junta Grande (el consell de ministres del poder central hispànic), representada pel mateix primer ministre, el comte-duc d’Olivares, per Antonio Enríquez de Porres —censor de la Inquisició— i pel marquès de Villafranca. Aquest partit predicava que la revolució catalana era una amenaça que es podia estendre “a todos los reynos de su Magestad” i provocar la pèrdua d’“España toda”. Afirmava que “jamás nos combendremos en ningún concierto con Cataluña” i que els catalans mereixien un càstig exemplar: “Hay que molerlos a palos”.
Quins motius podia tenir Los Vélez per a assassinar el president de Catalunya?
El rei hispànic Felip IV i Olivares el van posar al capdavant d’un Tercio de 24.000 efectius i li van assignar la missió d’ocupar Catalunya i posar fi a la revolució catalana. Los Vélez, confiat en la seva superioritat militar, va posar en pràctica una estratègia de terror consistent a escarmentar la població civil. Va massacrar Tortosa, Xerta, Cambrils i Martorell, i es va presentar, invicte, a les portes de Barcelona. Però, als peus de Montjuïc, la seva supèrbia li va jugar una mala passada. El seu exèrcit va ser derrotat, humiliat i dispersat (26 de gener del 1641). Hauria d’assumir milers de morts i de desercions i la seva prometedora carrera clouria sobtadament. Passaria de ser el més que possible virrei hispànic a Catalunya a quedar sumit en l’ostracisme més absolut. Podria, Los Vélez, haver ordit una venjança contra Claris?
Qui és qui? Els primers ministres Olivares i Richelieu, i el reis Felip IV o Lluís XIII
En el lliurament de demà diumenge, observarem com, darrera la possible set de venjança d’Espenan o de Los Vélez —dos personatges molt importants en aquell context i cridats a tenir un paper encara més rellevant— i que tenien raons sobrades per venjar-se de qui els havia cavat la tomba; apareixen, coberts per la nebulosa de la història, els claríssims motius que podien haver empès el rei hispànic Felip IV i el seu primer ministre Olivares a ordenar el magnicidi del president Claris. A través del Gran Espia del Reino. Però no ens oblidarem que el rei francès Lluís XIII o el seu primer ministre Richelieu també podien tenir motius per a desfer-se de la figura del president Claris. Desemmascarem els foscos propòsits d’uns i altres i mirarem d’esbrinar qui era el cuiner de palau que va emmetzinar els aliments que va ingerir el president.