Sevilla (Corona castellanolleonesa, Monarquia hispànica); en algun moment de l’any 1544. Fa 481 anys. Mig segle llarg després de l’establiment a Sevilla del comerciant valencià Perot Miquel (1489). Dalmau Ros, comerciant i veí de Prades (vegueria de Montblanc), s’establia a Sevilla. La investigació historiogràfica no ha pogut esbrinar pràcticament res de la seva vida anterior al desplaçament i arrelament a Sevilla. Però, en canvi, des que arriba i opera a la capital andalusa, les fonts documentals revelen amb una gran riquesa de detall la seva progressió econòmica i social. Un espectacular ascens que el convertiria en un dels homes més rics i influents de Sevilla, capital financera del món. Però qui era Dalmau Ros i com va aconseguir amassar aquella gran fortuna?
Els catalans que es van quedar a Sevilla. Els Miquel
La història de Dalmau Ros escapa als patrons d’actuació principals dels comerciants de parla catalana que van operar a Sevilla durant els segles XV i XVI. Entre les nissagues d’aquest col·lectiu ens trobem -per exemple- els Miquel (vegeu Qui eren els comerciants catalans que van fer fortuna a Sevilla? I, que representarien aquella part de la comunitat que es va radicar, definitivament, a Sevilla. Quan els Ros s’estableixen a Sevilla (1544), els Miquel havien desplegat una encertada estratègia d’aliances comercials i matrimonials amb les oligarquies locals i ja estaven plenament integrats en el teixit social, polític i econòmic de la ciutat. Fins i tot, exercien càrrecs al govern municipal.
Els catalans que van marxar cap al Nou Món. Els Font i els Benavent
En canvi, el nucli principal de les nissagues mercantils catalanes dels Font o dels Benavent (vegeu “Qui eren els comerciants catalans que van fer fortuna a Sevilla? -I-”), havien abandonat Sevilla i s’havien desplaçat cap al Nou Món. Entrada la dècada de 1520-29, a la capital andalusa només hi restaven branques menors d’aquestes nissagues que operaven com a factors (representants comercials). El nucli dels Font ja estava radicat a la Hispaniola; i el 1530, Llàtzer Font -la segona generació- lideraria una empresa expedicionària -de caràcter privat, però amb autorització reial- al curs alt del riu Amazones, a la recerca de la mítica ciutat de El Dorado.
Els catalans que van retornar a Catalunya. Els Ros
Però, els Ros no van seguir les passes dels Miquel ni les dels Font o dels Benavent. Dalmau Ros va fer una considerable fortuna amb una extraordinària rapidesa i va esdevenir el català més ric de Sevilla. Tant que el 1547 (tres anys després de la seva arribada) el Consolat de Mar de Barcelona, el va nomenar representant de la institució a Sevilla. Va ser un referent per als comerciants catalans radicats a Sevilla o que operaven a la capital andalusa. Segons la investigació historiogràfica ho va ser durant tretze anys. Fins que el 1560, els Ros -primera i segona generació- retornen a Catalunya i s’estableixen a Barcelona. El perquè ho expliquen en el pròxim lliurament.
Com havien fet la fortuna els Ros?
La mecànica operativa dels Ros no va ser massa diferent de la dels Miquel, dels Font o dels Benavent. Segons la investigació historiogràfica, l’activitat que va propulsar els Ros a l’elit mercantil de Sevilla va ser la banca. Dalmau Ros apareix, en la documentació de l’època, com a prestador, com a comissionat pel cobrament de deutes i com a negociador de lletres (el que, modernament, s’anomena descompte comercial). Els seus principals clients eren mercaders catalans; que operaven des de Barcelona, València, Cadis, Canàries o la Hispaniola. Entre 1547 i 1556 va negociar més de tres milions de morabatins en lletres (l’equivalent al valor de 90 edificis a Sevilla).
Quins altres negocis havien fet els Ros?
Posteriorment, va diversificar la seva activitat, i les fonts documentals el relacionen -amb els seus socis catalans Andreu Alsamora i Miquel Aimeric- com el principal importador de draps de la meseta castellana a Sevilla (1551-1553). També, durant aquesta època, es va associar amb els comerciants catalans Gabriel Urgellès i Marc Robert, per a l’exportació de draps i armes catalanes i seda i fruits secs valencians, a la Hispaniola. En tan sols dos anys, va facturar dos milions de morabatins. I, entre 1553 i 1560, recuperava l’activitat financera; i aquesta era la raó principal que explicava el seu desplaçament i establiment a Sevilla.
On vivien els catalans de Sevilla?
La Sevilla a cavall dels segles XV i XVI gravitava al voltant de dos pols: el port fluvial (entre la Torre del Oro i el pont de Triana) i la Grada (el cadafal del mercat d’esclaus, situat a la paret nord de la catedral). I els comerciants catalans no vivien lluny d’aquests nuclis d’activitat. Segons la investigació historiogràfica, en una primera etapa (1480-1520), la colònia catalana (catalans, valencians i mallorquins) es va establir a la col·lació (barri) de Santa Maria Magdalena -a tocar de la Porta de Triana i de les Drassanes- i al voltant del convent de San Pablo de los Catalanes (l’erecció d’un temple parroquial propi era un costum habitual entre les comunitats catalanes a l’exterior).
On es radiquen, definitivament, els catalans de Sevilla?
Però a mesura que aquella comunitat es bifurcava (entre els que restaven a la ciutat i els que s’establien al Nou Món); els comerciants catalans de Sevilla es van desplaçar. Els que van restar a la ciutat se’ls localitza a les col·lacions de Santa Maria la Blanca i de la Santa Cruz. La Sevilla del segle XVI és el principal centre financer del món i la comunitat catalana forma part de les elits de la ciutat. Però aquell nou emplaçament no és la zona més luxosa de la ciutat; però, en canvi, i curiosament, sí que era la que, fins pocs abans (1492), havia estat la trama urbana del barri jueu de la ciutat. Aquesta dada obre un formidable interrogant que provarem d’aclarir en el següent lliurament.