Martí I, més conegut com a Martí l’Humà, va morir sospitosament la vigília de la legitimació i proclamació com a successor al tron del seu únic net, una criatura d’origen il·legítim concebuda pel seu difunt fill i hereu. Amb la sobtada mort de Martí I i la posterior desestimació de la legitimació del seu net (1410), s’obria una etapa d’incertesa, que culminaria amb la proclamació de Ferran de Trastàmara i la fi de la nissaga del Casal de Barcelona, que havia governat el país durant cinc segles i mig (870-1410).