Derna (aleshores Estat barbaresc de Trípoli i actualment Líbia), 13 de maig del 1805. Fa 221 anys. Un cos de la Infanteria de Marina dels Estats Units, comandat pel tinent William Eaton i reforçat amb mercenaris grecs i turcs, i amb el suport constant des del mar de l’Armada nord-americana, completava l’operació de conquesta del port i plaça de Derna. La victòria dels nord-americans s’escenificaria amb la plantada de la bandera de les “barres i estrelles” per primer cop a la història fora de les fronteres dels Estats Units i lluny del continent americà. Però, per què es va lliurar aquella batalla? Quins interessos tenia la jove nació dels Estats Units en aquella regió que explicarien aquella operació militar?
Què eren els Estats Units en aquell context històric?
L’any 1805, els Estats Units eren una jove nació i eren el primer estat de tradició i cultura europees creat fora dels límits geogràfics del continent europeu. El 1805 feia tan sols vint-i-dos anys que havien guanyat la seva independència (1783). I feia tan sols divuit anys que havien promulgat la seva Constitució (1787), que seria la carta fundacional de la nació nord-americana. I era també una nació amb un gran potencial econòmic. Dos anys abans (1803), havien adquirit per quinze milions de dòlars de l’època (l’equivalent al pressupost del govern de Washington d’una anualitat i mitja), la colònia francesa de la Louisiana —la vall dels rius Missouri i Mississipi—, que els havia fet duplicar la seva extensió inicial i els havia projectat cap a l’oest del continent nord-americà.
Quins interessos podien tenir els nord-americans del 1805 al nord d’Àfrica?
Els Estats Units del 1805 encara no eren una potència mundial. Però els “pares de la pàtria” —la generació de governants que conduïa els destins del país des de la guerra de la independència (1775)— ja havien posat les bases per a convertir-la en la potència que acabaria sent. Als estats del nord, ja s’havia desenvolupat un potent aparell de fabricació, amb un pes destacat del sector tèxtil, que competia amb els telers britànics i que es proveïa amb matèria primera (cotó i llana) dels estats islàmics del nord d’Àfrica. I si bé és cert que el govern federal havia comprat la Louisiana per a convertir-la en el gran productor de cotó i de llana, també ho era que el temps transcorregut no havia permès, encara, obtenir els primers fruits d’aquella empresa.
Quins interessos més podien tenir els nord-americans del 1805 al nord d’Àfrica?
Els fabricants tèxtils nord-americans havien obert una via de comerç amb els estats islàmics del nord d’Àfrica, amb una balança clarament favorable als Estats Units. Els incipients emporis comercials nord-americans importaven cotó i llana del Magreb i exportaven els tèxtils manufacturats als mercats que, anteriorment, els havien proveïts de matèria primera. A més, amb aquesta inèrcia d’intercanvis, els nord-americans es proveïen de te i espècies, que els comerciants magrebins intermediaven des de l’Extrem Orient, i esquivaven així les estratègies monopolistes dels grans emporis colonials —les companyies privades de comerç— britàniques i neerlandeses.
Com protegien aquests interessos comercials?
A principis del segle XIX, la marina dels Estats Units no tenia la capacitat d’atac i de resposta que podien tenir les armades de les grans potències militars i econòmiques de l’època (la britànica o la francesa, per exemple). Però des de la finalització de la Guerra de la Independència (1783), sí que havia pogut avarar una marina de guerra amb garanties per a protegir el comerç marítim amb els estats islàmics del nord d’Àfrica. D’aquella època data la primera presència estable de la marina dels Estats Units a la Mediterrània. El precedent de l’actual Sisena Flota —que patrulla a la Mediterrània des del 1945— seria un petit estol format per les fragates USS Argus, USS Philadelphia, USS Intrepide, USS Nautilus o la USS Hornet.
De qui s’havia de protegir el comerç nord-americà del nord d’Àfrica?
A principis del segle XIX, el nord d’Àfrica era un vesper. L’Imperi otomà, que havia governat la regió amb mà de ferro, havia iniciat el camí de la contracció territorial. Durant el darrer quart del segle anterior (1775-1800), havia cedit la costa nord del Mar Negre a l’Imperi rus, els Balcans a l’Imperi austrohongarès, i els dominis del nord d’Àfrica o bé s’havien desempallegat de la tutela otomana (el Marroc) o bé havien esdevingut estats independents (Alger, Tunis, Trípoli). En el cas del nord d’Àfrica, aquell nou dibuix no presentava una policromia homogènia. Mentre que els marroquins conreaven les relacions diplomàtiques amb les potències europees, algerians, tunisians i tripolitans s’havien lliurat a la pirateria contra el comerç occidental.
Què representava això per al comerç nord-americà?
L’activitat de la pirateria era una activitat molt lucrativa per als qui la practicaven. Des de finals del segle anterior, els pirates barbarescos havien capturat una gran quantitat de vaixells mercants nord-americans i havien exigit el pagament d’estratosfèrics imports pel rescat de llurs tripulacions. L’executiu de Washington, sorprès per l'hostilitat de nacions que no eren enemigues dels Estats Units, i alhora pressionat per la seva pròpia societat, acceptaria pagar rescats que, en alguns casos, eren d’un milió de dòlars, una xifra que representava el 10% del pressupost anual del govern nord-americà. Fins i tot, intentaria negociar el pagament d’una quantitat fixa per a impedir l’atac a vaixells mercants dels Estats Units.
Els interessos econòmics dels emporis comercials nord-americans
Però el pagament de rescats no erradicava el fenomen. I a Washington les opinions cada cop serien més contràries a pagar rescats, perquè es considerava que, lluny de resoldre la qüestió, alimentava el fenomen. I aquesta seria la raó que explicaria el progressiu desplegament de la marina de guerra dels Estats Units a la Mediterrània. Inicialment (1787-1805), amb un resultat discret. Però després de la conquesta nord-americana de Derna (1805), que posava fi al conflicte anomenat Guerra de Trípoli (1801-1805), aconseguirien la pràctica erradicació de la pirateria islàmica. Darrere de la primera plantada victoriosa de les “barres i estrelles” fora de territori nord-americà, hi havia els interessos econòmics dels emporis comercials privats dels Estats Units.