Carregant...

Avui parlarem d'un nou cas de confusió verbal, que és la que es produeix quan fem servir sistemàticament un verb en lloc d'un altre (el que tocaria). Això sol passar perquè tots dos verbs s'assemblen i els confonem (nomenar/anomenar, senyalar/assenyalar, baixar/abaixar, seure/asseure), perquè els significats són semblants i això ens despista (posar/ficar, sentir/escoltar) o, també, per influència de la llengua castellana (fer/donar).

El cas que ens mirarem avui és el del verb provar —com ja avança el títol—, que en català es fa servir en més casos dels que convindria. Si bé aquest verb té molts significats possibles ('comprovar', 'demostrar', 'intentar', 'tenir un efecte beneficiós'...), no és adequat en dos casos concrets: referit a aliments i begudes (ha de ser tastar), i referit a peces de vestir (ha de ser emprovar).

Per tant, reprenent els exemples del títol, el que caldria dir és "tastar un pastís" (en lloc de "provar un pastís") i "emprovar-se un vestit" (en lloc de "provar-se un vestit").

I per què passa això? Com és que recorrem a provar per a uns significats que no li són propis? Doncs hi té molt a veure el fet que en castellà tots aquests conceptes s'expressen amb un únic verb: probar. Així, la tendència és anar oblidant-nos a poc a poc de dos verbs tan genuïns i precisos com tastar i emprovar, i anar-ho reduint tot a un omnipresent provar (per imitació del castellà).

Volem continuar contribuint a aquest empobriment lingüístic? Oi que no? Doncs a veure com te'n surts amb el test d'avui...

Posa't a prova!

 

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat