Avui et volem parlar d'un fenomen que és cada cop més freqüent, un error que sentim cada dia en tota classe d'àmbits: al carrer, a la feina, als mitjans de comunicació... Ens referim a la confusió entre dos verbs que s'assemblen, però que no són ben bé sinònims: sentir i escoltar.
Fem una prova, a veure què et semblen aquestes frases:
- Crida més, que no t'escolto!
- De sobte, es va escoltar una gran explosió.
- Se m'escolta bé des d'aquí?
Et sonen bé? O més aviat et fan mal a l'orella? Provem-ho ara de nou, però canviant escoltar per sentir:
- Crida més, que no et sento!
- De sobte, es va sentir una gran explosió.
- Se'm sent bé des d'aquí?
Què en penses? Molt millor, no creus? Ara sí que fan de bon llegir! Doncs la cosa va per aquí: últimament, hi ha una tendència a emprar el verb escoltar quan en realitat hauríem de dir sentir. Perquè, tot i que de vegades és subtil, hi ha una diferència de significat entre aquests dos verbs. Tot seguit te l'expliquem, veuràs que és fàcil d'entendre!
El verb sentir significa percebre un so amb l'oïda, sense necessàriament posar-hi atenció. Així, es pot sentir (tant si es vol com si no) un crit, un soroll, un cop de porta, unes veus, música de fons, etc.
En canvi, escoltar és una acció voluntària que es refereix a parar atenció al so d'una cosa. Per tant, escoltem (amb més o menys interès) un conte, un consell, una cançó, unes declaracions, etc.
Tot clar?
Finalment, de vegades la tria d'un verb o l'altre dependrà de la intencionalitat de l'emissor: "Estava escoltant la ràdio" (amb atenció) / "Estava sentint la ràdio" (de fons, o a estones), i també hi ha certs casos en què s'ha consolidat l'ús del verb sentir: "Deixeu un missatge després de sentir el senyal", "Si no fan tot el que els he dit, em sentiran!", etc.
Molt bé, doncs després de totes aquestes explicacions, ha arribat el moment d'enfrontar-te al repte d'avui, demostra que tens bona oïda i no facis com qui sent ploure davant d'aquesta qüestió!
Posa't a prova!