Sempre he pensat que les llengües desapareixien de manera espectacular. Imaginava el darrer parlant d'un idioma remot pronunciant una última frase solemne abans que el silenci se l’empassés per sempre més… però soc catalana i he entès que la cosa no va així.
Les llengües contemporànies i modernes desapareixen amb una educació exquisida. Ningú no les prohibeix. Ningú no les persegueix. Ningú no les condemna oficialment. Seria de mal gust; el que fem és molt més civilitzat.
Com a societat avançada i moderna que necessita fer protocols per absolutament tot, també n'hem desenvolupat un per gestionar la desaparició gradual d'una llengua. El mèrit és que, malgrat la complexitat del procés, hem aconseguit condensar-lo en només deu passos. Els recullo aquí amb voluntat divulgativa, tot i que sospito que la majoria ja apliquem el protocol de manera intuïtiva.
1. Estimeu molt la llengua, sobretot de paraula
La llengua ha de ser estimada públicament constantment. Cal recordar-ne la bellesa, la història, el valor patrimonial… Preferiblement un cop l’any i durant algun acte institucional amb un bon piscolabis. Ara bé, aquest amor no ha d’interferir en els vostres hàbits quotidians. Una llengua és patrimoni quan es contempla. Quan es fa servir, comença a generar incomoditats.
2. Canvieu de llengua abans no us ho demanin
Aquest és probablement el pas més important. No espereu que l'altra persona us digui que no entén el català. Anticipeu-vos als fets. Detecteu una mirada dubitativa, un accent diferent o una pausa de mig segon i canvieu immediatament al castellà. La clau és que el canvi sembli un acte de generositat i no una renúncia.
3. Convertiu qualsevol conversa lingüística en una discussió impossible
Si algú expressa preocupació per la situació de la llengua, responeu-li que exagera. Si aporta dades, digueu-li que les dades són relatives. Si insisteix massa en el tema, acuseu-lo de polititzar-lo. L'objectiu no és guanyar la discussió, sinó aconseguir que ningú no la vulgui tornar a tenir.
4. Expliqueu als joves que la llengua té futur
Després, deixeu que el futur es desenvolupi principalment en altres idiomes. Expliqueu-los que el català és essencial, però assegureu-vos que les plataformes que consumeixen, els creadors que segueixen i els referents que admiren funcionin gairebé sempre en altres llengües.
Un cop haurem fet desaparèixer la llengua, la bona notícia és que no hi haurà responsables i que ningú no en tindrà la culpa
5. Reserveu la llengua per als actes solemnes
Feu-la servir per als discursos, les commemoracions i les diades. Ompliu-la de transcendència. El problema de les llengües és que, de vegades, la gent insisteix a utilitzar-les per demanar un cafè o discutir sobre futbol.
6. Confieu-ho tot a l'escola
Quan aparegui qualsevol problema, repetiu que l'escola ja ho solucionarà. Mentrestant, els alumnes aprendran una lliçó molt valuosa: les llengües serveixen per aprovar exàmens.
7. Feu veure que l'ús i el coneixement són la mateixa cosa
Celebreu que la gent entén el català. Ignoreu discretament que cada vegada el parla menys. És una distinció tècnica sense importància. Igual que saber nedar i no entrar mai a l'aigua.
8. Sorpreneu-vos de tot
Sorpreneu-vos quan els joves canviïn de llengua. Sense sorpresa, algú podria començar a relacionar les causes amb les conseqüències.
9. Espereu que algú altre faci el primer pas
Els parlants esperen les institucions. Les institucions esperen la societat. La societat espera els joves. Els joves esperen no se sap ben bé qui. És un sistema sense fissures perquè garanteix que ningú no faci res.
10. Celebreu la diversitat. Sobretot la dels altres.
Recordeu constantment que totes les llengües són una riquesa. Només cal una petita excepció: la pròpia.
Un cop aplicat tot el protocol fil per randa, i quan la llengua només sobrevisqui en dinars familiars i en samarretes commemoratives, llavors serà el moment de felicitar-nos. Un moment de celebració històrica: haurem aconseguit fer desaparèixer una llengua. La bona notícia és que no hi haurà responsables i que ningú no en tindrà la culpa.