Tot és a punt per a la concessió, aquest dissabte al vespre, del LXV Premi Planeta, el més ben dotat de la literatura en llengua espanyola (el guanyador s'endú 601.000 euros, i el finalista 150.250). Avui s'ha presentat davant la premsa aquesta edició, en un acte amb participació del president de l'entitat, José Crehueras, el director de la secció de llibreries, Jesús Badenes, i els membres del jurat: l'acadèmic Alberto Blecua, els escriptors Fernando Delgado, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regás i Juan Eslava Galán, i l'editor Emili Rosales com a secretari.

Afirmació empresarial

Crehueras ha assegurat que aquest és el principal premi en llengua espanyola, per dotació i per nombre d'exemplars venuts. En les 65 edicions del premi s'han rebut 22.000 manuscrits. Dels llibres premiats se n'han venut 42.000.000 d'exemplars. Alguns dels principals autors en llengua espanyola l'han guanyat (des de Vargas Llosa a Juan Marsé, passant per Manuel Scorza). Per al president de l'empresa si han aconseguit que per un dia el llibre sigui notícia, ha estat perquè Planeta, que enguany acompleix 67 anys, és una dels deu grans grups editorials del món, i el primer del món entre els que no tenen presència al mercat nord-americà. En aquests moments Planeta lidera l'edició en català i en espanyol, i és el segon grup en llengua francesa (a més a més, té una forta presència en d'altres sectors, com als mitjans de comunicació). Crehueras fins i tot ha arribat a comparar el Premi Planeta amb el Nobel i ha assegurat (irònicament, o potser no) que si bé, ara per ara, el Planeta és el primer premi del món després del Nobel, això pot canviar perquè "el Nobel està desvirtuat".

552 manuscrits

Els organitzadors van rebre 552 manuscrits, el nombre d'originals més gran mai rebut en aquest premi. La gran majoria vénen d'Espanya (gairebé 300). Però hi ha una abundant representació d'escriptors llatinoamericans: gairebé 150: 36 mexicans, 33 argentins, 12 colombians, 11 peruans, 9 veneçolans, 7 xilens, 7 equatorians, 6 uruguaians, 6 bolivians, 4 de Costa Rica, 4 dominicans, 3 panamenys, 3 guatemalencs, 2 paraguaians,2 nicaragüencs i dos cubans. També hi ha una representació notable d'escriptors procedents d'Estats Units (18) i de Canadà (6). Hi ha 12 textos procedents d'altres punts d'Europa: 6 de França, 2 d'Itàlia, 2 d'Alemanya, 1 de la Gran Bretanya i 1 de Suècia. I ni tan sols falten els manuscrits procedents d'Àsia i de l'Àfrica: hi ha 1 text procedent del Marroc, 1 d'Israel i 1 del Japó. D'altres manuscrits no se'n sap la procedència.

Elogi de la lectura

José Creuheras ha fet un elogi de la lectura tot afirmant que "una societat que llegeix és una societat millor", i ha afegit: "No sé si llegir allarga la vida, com diuen alguns, però n'estic convençut que l'eixampla". Per això, justament, ha fet una crítica contundent a la pirateria, a la que ha qualificat d'atemptat a la cultura i de vulgar robatori. I ha acusat a la pirateria de les baixes retribucions que cobren els escriptors i els que treballen al món de la cultura. Malgrat tot, s'ha mostrat optimista sobre el futur del món editorial, tot assegurant que el llibre en paper encara té molt de futur.

Un mercat consolidat

Jesús Badenes, director general de la divisió de llibreries de Planeta, ha aprofitat la presentació per fer un anàlisi de la situació del mercat del llibre espanyol. Ha valorat positivament el creixement del percentatge de lectors, tot i que les xifres totals encara estan molt per sota de les d'altres països europeus. Ha considerat que la crisi ha tocat fons, perquè des del 2015 s'estan recuperant les vendes. I ha criticat la manca de capacitat del govern d'acabar amb la pirateria. Crehueras, més diplomàtic, ha qualificat la gestió del govern de Rajoy en aquest tema de "bona voluntat amb escassos resultats".