Avui, què us sembla si parlem una mica de morfologia? És a dir, la branca de la lingüística que estudia l’estructura de les paraules, com es formen (derivació, composició) i quines són les seves variacions (gènere, nombre...).
Més concretament, donarem un cop d’ull al fenomen de la derivació (formació de nous mots a partir de prefixos i sufixos). I, ja per filar més prim, ens fixarem en els prefixos!
Introducció
Els prefixos són unes partícules que adjuntem al principi d’una paraula ja existent (arrel) per crear-ne una de nova. Aporten un matís de significat, per exemple, d’oposició (a-, in-, anti-, contra-, des-), de temps (pre-, post-, ante-, avant-), de quantitat (uni-, mono-, bi-, tri-, multi-, poli-), d’espai (sobre-, sub-, extra-, intra-, trans-), de grau (mega-, super-, ultra-, micro-, mini-, semi-), d’aspecte (ex-, neo-, re-), de reflexivitat (auto-), etc.
Vegem ara alguns exemples de mots prefixats: reescriure, injustícia, prehistòria, submarí, antivirus, bilingüe, monocicle, tricolor, supermercat, ultrasò, minifaldilla, microxip, sobrepoblació, macroeconomia, ultrapassar, autobiografia, copresident, semicercle, exvicepresident...
Tots aquests mots apareixen al diccionari, però també podem crear infinitat de noves paraules que no hi surten i que, tanmateix, són perfectament correctes si les hem construït com cal amb un prefix. Per exemple: superbonic, minientrepà, examiga, sobrepreocupar, antiecològic, pseudofilòsof, prodemòcrata, autoregal, ultrabarat...
Els prefixos: junts o separats?
I després d’aquesta megaintroducció, passem al que ens interessa, a la pregunta/exclamació del títol d’avui: són inseparables!? Doncs, en general, SÍ, van sempre enganxats a l’arrel (com has pogut veure en els exemples anteriors). Ara bé, com era d’esperar... hi ha excepcions! Visca! Que avorrit seria tot, no, sense les excepcions? Que gris i que previsible!
I quan és que NO van enganxats? D’acord amb la normativa catalana actual (concretament, el que diu l’Institut d’Estudis Catalans), el prefix va separat de l’arrel (amb un espai, no amb un guionet) en els casos següents:
1. Davant majúscula inicial, sigles, números, cursiva, cometes i mots amb guionet: pro Palestina, ex PP, post 11S, pseudo influencer, ex “bianconero”, anti nord-americà...
2. Davant de sintagmes lexicalitzats (grup de paraules amb un significat unitari), locucions o sintagmes en què el nucli apareix al final: ex número dos, auto cop d’estat, pro drets humans, súper de pressa, anti males olors, mega mal pagat...
3. En cas de coincidència amb altres mots o formació de grafies estranyes: co rector [diferent de corrector]; pre ocupació [diferent de preocupació]; ex xicota [per evitar exxicota]; co comissari [per evitar cocomissari]...
Una mica dens, oi, tot plegat? Doncs encara podríem explicar moltes més coses sobre la prefixació, però no ens volem allargar més. Si t’interessa el tema, tens aquests altres dos tests de llengua que en parlen: ‘Re-’ de renéixer, recomençar, reinventar-se i Parlem dels ‘ex’?.
I ara, finalment, ha arribat l’hora de la veritat! Sabràs escriure correctament totes les paraules amb prefixos que t’hem preparat? Compte, el nivell d'avui és exigent...
Posa’t a prova!