El poeta i assagista granadí Luis García Montero rebrà el Premi Blanquerna d'enguany, el primer que atorga la Generalitat de Catalunya en vuit anys. Montero, catedràtic de literatura espanyola i director de l’Institut Cervantes de Madrid, ha estat l'elegit pel jurat en aquesta vintena edició, que es reprèn i amb un nou disseny. El jurat l'ha distingit per la seva trajectòria com a difusor de la literatura catalana fora de Catalunya, com a poeta, crític i professor, així com pel seu compromís amb totes les literatures de l’Estat des de la direcció del Cervantes. També per convertir la institució que dirigeix, apunta el jurat, en un pont per fomentar el diàleg entre cultures en una aposta per a la diversitat. El lliurament del guardó tindrà lloc el 18 de novembre de 2025 al Palau Neptuno de Madrid, en un acte presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa.
El Premi Blanquerna l’atorga la Generalitat de Catalunya, a través de la Delegació del Govern a Madrid, per tal de reconèixer la tasca d’aquelles persones o entitats que s’han distingit per la seva contribució al desenvolupament, la promoció, el coneixement o la projecció de Catalunya. És un guardó de caràcter honorífic i sense dotació econòmica. El Govern va reactivar el Premi Blanquerna el passat 15 de juliol mitjançant una convocatòria publicada al DOCG, a la qual podien presentar la seva candidatura tant persones físiques com jurídiques.
La primera edició va tenir lloc l’any 1993 amb edicions continuades fins a l’any 2010. Després d’anys d’interrupció, es van reprendre el 2017. Durant els darrers governs independentistes el guardó no s'ha atorgat. Ara l'ha reprès l'Executiu socialista de Salvador Illa. "Vuit anys després, es tornarà a lliurar atès que els valors amb els quals es van aprovar les bases continuen vigents i, també, ajuden a teixir llaços entre Catalunya i la societat civil espanyola en general i la madrilenya en particular", apunta el Govern.
El jurat d’aquesta vintena edició ha estat presidit pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i amb la delegada del Govern a Madrid, Núria Marín, com a vicepresidenta. Els vocals han estat figures destacades del món cultural, periodístic i acadèmic: els periodistes Jordi Amat, Àngels Barceló i Enric Juliana; l’actriu Irene Escolar; l’escriptor i professor universitari José María Lassalle; la política socialista i directora de la Fundació Felipe González, Rocío Martínez-Sampere, i l’editora d’Alfaguara, Carme Riera Sanfeliu.
Protagonista d'una polèmica recent amb la RAE
La figura de Luis García Montero va fer córrer tinta als diaris darrerament per una polèmica amb la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). En un acte a Madrid, el poeta, reconegut intel·lectual d'esquerres —implicat en política i vinculat a Esquerra Unida—, va asseverar la setmana passada que la RAE "està en mans d'un expert a portar negocis des del seu despatx per a empreses multimilionàries", en referència al president Santiago Muñoz Machado, i que això "personalment, crea unes distàncies". La cúpula de la RAE va respondre amb un missatge de "repulsa". Tots dos, Machado i Montero, es van trobar aquest dilluns en el Congrés de la Llengua Espanyola al Perú en un acte no mancat de tensió personal.
Adolfo Suárez, Octavio Paz, Vicente del Bosque o Carmen Thyssen, entre els premiats
El primer Premi Blanquerna es va concedir l’any 1993 al filòleg i periodista Fernando Lázaro Carreter. Des de llavors, els guardonats han distingit personalitats com l’expresident del govern espanyol Adolfo Suárez (1994); el director general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza (1995); l’escriptor Octavio Paz (1996); el jurista i president del Comitè Espanyol d’UNICEF, Joaquín Ruiz-Giménez (1997); el jurista i polític Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (1998); la Residencia de Estudiantes de Madrid (1999); el teòleg José María Martín Patino (2000); l’historiador Javier Tusell (2001); l’escriptor i exministre de Cultura Jorge Semprún (2002); el Poble de Madrid, en homenatge a les víctimes dels atemptats de l’11 de març (2004); la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza (2005); el jurista i advocat Antonio Garrigues Walker (2006); el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo (2007), l’empresària Esther Koplowitz (2008); la Comissària Europea Benita Ferrero-Waldner (2009); el periodista Iñaki Gabilondo (2010); el darrer va ser pel seleccionador de futbol Vicente del Bosque i la iniciativa Nueva Economía Fórum (2017).