A l'article anterior contàvem que el mot ple indica el moment de màxima intensitat d'un fet. Avui veurem que pic i fort actuen igual. El nom pic significa (entre altres coses) 'elevació punxeguda' (Pujarem en aquell pic, o sigui una muntanya) i, a partir d'aquí, s'aplica al moment de màxima intensitat d'un fet. Ramon Marrugat, al llibre sobre la parla del Penedès Cuc a enraonar (2021), escriu: Com que estem al pic de les festes majors [...]. Vet aquí el testimoni d'un altre autor penedesenc, el poeta Jordi Llavina, extret del seu llibre Ermita (2017), parlant de la lluna: La meva filla, essent petita, acostumava a detectar-la, al pic del dia, en la desèrtica nuesa de la plana cèlica. A banda, a la Catalunya Nord diuen coses com sul pic de sis hores 'a les sis tocades'.

Els diccionaris catalans ho recullen: el d'Enciclopèdia Catalana porta aquests exemples: el pic del sol 'el moment de màxima insolació del dia'; al pic del batre 'en el moment de més feina durant el batre'; al pic de l'estiu 'a la canícula'. Al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana veiem aquests exemples: No hi has d'anar a caminar, al pic del sol; Si remenes canyes al pic del dia, quedes embutllofat; A l'agost és el pic del turisme; A les nou del matí és el pic per vendre (quan hi ha més compradors). I al Diccionari català-valencià-balear trobem coses com Les pomes estan al pic 'en el moment de més abundància'; Per Sant Joan, la gent està al pic del segar; i, finalment, Jo he vist aquests homes al pic de la joventut; per això els conec bé.

L'adjectiu fort també es refereix al moment més intens d'un fet

L'adjectiu fort nominalitzat actua igual. Per exemple, hom pot dir A l'empresa vam tenir una inspecció al fort de la producció: allò va fer-nos anar molt malament! Quant als diccionaris, també recullen aquest ús. El d'Enciclopèdia Catalana porta expressions com el fort de l'estiu o de l'hivern; també al fort de la tempestat (quan plou amb més força) i al fort del combat. Al Diccionari català-valencià-balear trobem aquesta cançó popular de Pego (Marina Alta): Cavallers, mireu que és pena ser un home divertit i en lo fort de la faena estar gitat en el llit! També tenim exemples literaris: la poetessa urgellenca Maria-Mercè Marçal escrivia: Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta (Bruixa de dol, 1979); i a la novel·la Pilar Prim de l'escriptor vallenc Narcís Oller (1906) llegim: Al fort dels amohinos, si l'havia gruada aquexa soletat! Eduard Fontserè, una autoritat catalana en meteorologia, també en feia ús: Les terres lleidatanes [...] són pràcticament inaccessibles als vents de l'altra banda dels Pirineus. Però del Montsec hi baixen alguns dies, al fort del fred, brises seques i glaçades (del seu llibre La tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi, 1950). Igualment, en la publicació periòdica El Catllar (Ripoll, 25-12-1920) trobem: Són per lla de les nou o quarts de deu, y és el fort d'arribar gent y bestiar. En el pròxim article parlarem del mot bo.