La llengua catalana té tot de recursos expressius. Per exemple: si hi ha una activitat que s'allargassa en el temps, però en un moment determinat és quan hi ha més intensitat... això, com ho diem? Doncs reaprofitant el mot ple (que és un adjectiu: La sala era ben plena de gent), el mot bo (un altre adjectiu: Quin entrecot més bo!), el mot fort (un altre adjectiu: Aquest caragol està fort: costarà de treure'l) i el mot pic (que és un nom: Quan truquis, fes tres pics a la porta i així sabré que ets tu). Fem-hi una ullada.


El mot ple, com a adjectiu, indica que un espai està ocupat en la seva totalitat per alguna cosa. Llavors, la construcció en ple... (de vegades a ple...) anteposada a una activitat o etapa indica el moment de màxima intensitat o en el punt central d'aquell fet. Per exemple: En ple debat sobre si apujar impostos o no a les empreses elèctriques, l'electricitat va marxar i els diputats van quedar-se a les fosques. Un parell d'exemples més en femení: En plena canícula, en sec van baixar les temperatures durant dos dies; i En plena nit un foraster va trucar a les portes de la ciutat. Ocasionalment es diu amb la preposició a, com en la frase Els lladres actuaven a plena llum del dia.

El mot 'ple' o 'plena' com a nom

El mot ple pot nominalitzar-se per a indicar justament el moment de màxima intensitat: al ple de... Bé diem Al ple de l'estiu cal protegir-se del sol, per posar un exemple. Els escriptors n'han fet ús a manta. Josep Pijoan i Soteras escrivia: Fou al ple de l'hivern que vaig pujar a la Seu, tan bon punt com vaig tenir esment que s'havien vist unes pintures darrera l'altar de la capella de Sant Miquel (Obra catalana, 1963); igualment, A l'octubre va arribar a Carinyena, al ple de la verema, amb tot aquell bé de Déu de vinyes carregades de raïm esperant ser collides, escriu Carme Meix a Collita de foc (2007). Fins i tot en fan ús els experts en disciplines acadèmiques; per exemple, el Diccionari de geologia de l'Institut d'Estudis Catalans (1997) defineix congesta així: Neu que s'acumula sovint a sotavent d'un obstacle, preferentment a l'obaga muntanyosa, i que pot sobreviure tot l'estiu metamorfitzant-se; no arriba a desaparèixer fins al ple de la calor, i n'hi ha que, en alguns anys, poden ser recobertes per la neu novella.

Els mallorquins han nominalitzat aquest mot però en femení. Així, a Mallorca tradicionalment s'ha dit a la plena (de) per a indicar l'estat de màxima activitat d'una feina. Els exemples que porta el Diccionari català-valencià-balear són A causa des gran nombre de vinaters que es troben a la plena des vermar [...] (text aparegut al periòdic La Roqueta, de Palma, 1887-1902, número 40) i La collita ja estava a la plena (Salvador Galmés, Flor de cart, 1911). En el pròxim article veurem com s'usen pic, fort i bo en aquest context.