Hem vist paraules del Lluçanès i del Bisaura-Vidranès amb terminacions curioses; ara toca les expressions. Si fa mal oratge, els lluçanesencs i els cabreresencs poden dir: Quina tempúria! Alhora, al Lluçanès la neulia és la boira. Si un xiquet es fa mal, allò sol anomenar-se nai (com a la Garrotxa i en altres àrees nord-orientals de Catalunya). L'adjectiu càlic (femení càlica) es refereix a una terra o a un ofici de poc rendiment, que no permet viure (Lluçanès). El mot xera (potser un calc del francès) significa 'foc molt viu, flama viva' (Lluçanès i Collsacabra), fins al punt que xerada vol dir 'flamarada intensa' i també 'trobada festiva'; per als bisaurencs, però, xera significa 'flama de poca durada'. Afegim-hi que, al Collsacabra, un esquerdís és una espurna que surt del foc.
Al Collsacabra usen paraules molt expressives, com culbufar 'malparlar d'algú'; xauxinar o xauxinejar 'parlar en veu molla'; patarra 'mentida'; fotrimanya 'argúcia'; fer cluc o fer nyeu, que signifiquen, totes dues expressions, 'morir' (fer cluc també s'aplica al sol quan es pon); i fer salema 'fer una cantarella ensopidora al parlar' (s'aplica especialment als capellans quan fan algun ofici religiós i reciten de manera mig automàtica).
Anem al Lluçanès: si un nano fa la pataquina (o fa el picassó) és que no para de demanar una cosa, de manera insistent, fins que l'adult, cansat, li dona el que demana; si algú està galoi és que no es troba gaire bé (però tampoc és greu); si està denerit és que està molt prim i inclús fa mala cara (en altres indrets es diu desnerit); igualment, pot ser que algú hagi de descanviar la pesseta, o sigui 'vomitar' (també diuen gitar, com arreu); fer mirolles (pronunciat miroies) s'utilitza quan quelcom ha atret la mirada d'algú (a Eivissa també existeix aquesta expressió); i la construcció fer saquiperes (a voltes escrit sac i peres) es diu quan una cosa s'ha acabat del tot i ja no n'hi ha més, com ara: Es van acabar les galetes en un moment: que ràpid van fer saquiperes! (al Lluçanès també s'ha dit tradicionalment: Els nens s'han venemat totes les galetes en un moment!).
Un gavadal de paraules amb una sonoritat espaterrant
Més: un punt de blau s'usa quan algú està lleument embriac (Bisaura); si quelcom està apimparat és que està en equilibri fràgil, en risc de caure (Bisaura); empinyar significa 'enrabiar-se' (Bisaura); la rentadura és l'aigua bruta després de rentar (Collsacabra i Lluçanès); l'adjectiu femení gerda es refereix a una dona de bon veure (Lluçanès); si un té baterola de quelcom és que té fal·lera per allò (Lluçanès); un bitzac és un cop de pota fet per una bèstia (Collsacabra) o per una persona (Bisaura); sacrapant 'paraula grossera' (Collsacabra); tangall 'barreig de persones' i 'batussa' (Bisaura); atraüt 'tràfec, situació amb bellugamenta i sorollam' (Collsacabra); gorgeria 'menjar agradós' (Lluçanès); mutxoc 'manyoc' (Collsacabra); gutipèries 'trifulgues' (Bisaura); l'adjectiu terc 'rígid, dret' (Bisaura); tana 'halo de la Lluna' (Bisaura)... Segur que ara us venen ganes de visitar aquella regió! (Agreixo l'ajut d'Enric Travesset, Francesc Pujol, Raquel Casaramona, Assumpta Codinach i Carles Riera en la recollida d'informació.)