Ja hem vist expressions curioses del Lluçanès i del Bisaura-Vidranès. Avui veurem que, en aquesta regió, hi ha tendència a revestir els col·loquialismes amb terminacions, i llavors sembla que siguin paraules llatines. Així, al Lluçanès, quan un té cori-mori és que té gana. També al Lluçanès si un infant té el frutis és que està molt juganer, rialler o esverat, i llavors fa criaturades (però al Bisaura el nom frutis també significa 'moment de mal humor'). Al Bisaura i al Lluçanès, un xurrimurri o xurriburri és una 'estesa desordenada d'objectes' o 'barreja de moltes coses diverses'; val a dir al Collsacabra i al Bisaura usen el terme esquempis per a aquest significat (Qui ha fet aquest esquempis!?). Si una persona és molt prima o està magra, diuen que està magrelis (Collsacabra) (al Lluçanès solen dir-ne acanyat); i si està feble o malaltís, diuen que està clenquis (Bisaura). Per a referir-se a una persona esbojarrada, al Collsacabra empren el terme laitrum (que també es troba a la Garrotxa). Alhora, al Bisaura-Vidranès un ruixat molt fort s'anomena davaceli, tot i que igualment en diuen xafastre (terme que, alhora, pot significar també 'terrabastall').

Més exemples: llampis! és una expressió de sorpresa (Lluçanès i Collsacabra; en altres llocs diuen simplement llamps!); al Bisaura hi ha gent que diu endavant i foris! 'i no cal parlar-ne més'; i al Bisaura el mot nyiclis! significa 'de cap manera!', dit generalment als infants. Podem afegir-hi cumquibus 'diners', corrent al Collsacabra (i a Mallorca i Menorca). Un cas diferent és pixaminutis, que, al Bisaura, significa 'de poc valor (dit sobretot d'una persona)'. Segurament prové de l'italià pesci minuti 'peixos menuts'; a Cadaqués (Alt Empordà) també s'ha dit tradicionalment peiximinuti o pixaminutis per a designar un peix petit i una cosa minsa. Val a dir que al Collsacabra també empren els térmens flingaines 'objectes menuts, sense valor' i pataranya 'element sense valor'.

La manera d'etiquetar el comportament les persones, tot un món

La gent d'aquesta regió té una gràcia especial a l'hora d'etiquetar el comportament de les persones. Un busaroc és un badoc o un gamarús (Lluçanès); algú estràmpol és esquerp i sorrut (Collsacabra); un pantra és un pocavergonya, algú que sol aprofitar-se de les circumstàncies adverses d'altri (Bisaura); un llefrina és algú primmirat en el menjar (Bisaura); un xotre és algú potiner o maldestre, o brut en l'obrar (Bisaura); algú gueto (femení gueta) és una persona de qui no et pots refiar, perquè rarament compleix (Bisaura); si un va mal vestit, al Lluçanès diuen que va esfotrassat (al Bisaura, aquest terme significa això mateix però també que algú està malament de salut); un que va alapenjat és que camina tort (Bisaura); i un ninarra és un noi que fa criaturades (Collsacabra). Després hi han les paraules acabades amb la terminació -ús: al Bisaura diuen catrús 'beneit' i fartús 'fartaner, gormand, molt menjador'. Tots aqueixos casos (i els que venen en l'article següent) han sigut recollits per Jordi Dorca en els seus llibres El parlar del Lluçanès (2006), El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura (2007) i El parlar de Collsacabra (2008).