Pla de Santa Maria (llavors departament francès de les Boques de l’Ebre), 30 de desembre de 1809. Fa 217 anys. Joan Serra, de 20 anys, nascut a Valls i soldat de la darrera lleva de l’exèrcit espanyol —just abans que Ferran VII li vengués la corona a Napoleó (maig, 1808)—, era arrestat per un delicte de furt. Segons la tradició, l’objecte d’aquell presumpte delicte seria una simple barretina. Però aquell succés tan banal es convertiria en l’inici de la carrera d’un dels bandolers més sanguinaris del sud de Catalunya. Joan Serra, que assoliria la celebritat com la Pera, durant la seva curta però intensa carrera acumularia una gran quantitat de víctimes i el seu nom es relacionaria amb la mort.
Un sàdic, un espia o un heroi?
En la investigació d’aquesta figura, alguns hi han vist un sàdic que matava pel plaer de veure agonitzar les seves víctimes. D’altres hi han vist la figura d’un producte del seu temps. El d’una societat violenta i violentada. I alguns altres han defensat que la necessitat l’havia convertit en un agent al servei del nou règim bonapartista que perseguia i eliminava físicament la dissidència. I, encara alguns, hi han vist un heroi: Lluís Llach s’inspiraria en aquesta figura i en la seva vida per compondre El bandoler. Però qui era, en realitat, la Pera? Un sàdic criminal? Un simple bandoler de gatell fàcil? Un espia que "netejava" el terreny? O un veritable heroi en un país sense herois?
D’on venia la Pera?
Joan Serra era de Valls. Però les fonts documentals pràcticament no aporten cap dada que ens transporti a la seva infantesa, la qual cosa fa pensar que procedia d’una família molt humil. I en aquest punt ja podem respondre a una de les qüestions de l’inici: és molt probable que Serra s’hagués allistat a l’exèrcit espanyol (1808 per necessitat econòmica (1808. I poc després (1809) hagués derivat cap a l’esfera del poder bonapartista, també molt probablement, per interès econòmic. També, en aquest punt, és important recordar que Napoleó havia separat Catalunya del regne espanyol (maig, 1808) i l’havia incorporat al Primer Imperi francès com una regió més.
Quin era el perfil de la Pera?
Serra no tenia cap element en comú amb els grans capitans bandolers catalans del barroc (Serrallonga, Roca d’Oristà, Torrent de la Goula o Barbeta). Per començar, Serra procedia d’un entorn urbà (Valls ja era una de les ciutats importants del país). I, per acabar, la trajectòria de la seva carrera revela que seria un llop solitari, als antípodes d’aquelles grans colles bandoleres del barroc català, formades per dotzenes o fins i tot centenars d’efectius a cavall. Ocasionalment havia actuat en companyia de dos o tres elements més. Però, generalment, i aquesta era la seva principal garantia, actuava en solitari. La qual cosa, si bé el diferenciava, no l’excloïa de la categoria de bandoler.
Per què "la Pera"?
Les fonts documentals no aporten cap dada que reveli l’origen del malnom de Joan Serra. Molt probablement seria el renom que identificava els Serra de Valls. Només la tradició popular respon a aquesta qüestió. I segons la llegenda, aquest malnom tenia el seu origen en un episodi de la seva infantesa. La tradició explica que en Joan, sent un nen petit, havia entrat a robar en un hort del Raval del Carme —de Valls— i s’havia endut una pera. I que l’amo de la casa l’hauria sorprès al llindar de l’hort i l’hi hauria clavat un mastegot. La mateixa tradició explica que, de gran i després d’escapar-se de l’exèrcit, hauria tornat a Valls i hauria matat d’una escopetada l’amo de la pera de la disputa.
La Pera, al servei del règim bonapartista
Les fonts documentals no revelen ni quan ni com la Pera transita de la categoria de soldat sancionat a agent del règim bonapartista. Sabem, per la data del seu arrest (30 de desembre de 1809), que el regiment on s’havia allistat quasi dos anys abans (febrer–març, 1809) s’havia convertit en una banda rebel que combatia contra el nou règim bonapartista. Per tant, en aquest cas s’explica que després de fugir dels comandaments que l’havien arrestat busqués recer al bàndol contrari. I fins que l’administració bonapartista es retira de Catalunya, la Pera es va dedicar a saquejar i assassinar de forma selectiva persones que, suposadament, formaven part de la dissidència antibonapartista
El principi de la fi de la Pera
Conclosa la guerra (1814) les potències absolutistes europees van retornar el rei Ferran VII al tron de Madrid. Cal dir que al Borbó li va sortir rodó el negoci, perquè ningú el va obligar a retornar els vint-i-quatre milions de francs francesos (una veritable fortuna per l’època) que havia cobrat per "vendre" la corona hispànica als Bonaparte. També els bisbes, els abats i els canonges van recuperar els seus setials. I de retruc va reaparèixer la Inquisició. I les velles autoritats del règim borbònic hispànic (les locals i les regionals) van recuperar les seves vares de poder. Una gèlida ventada de tardor que anunciava un hivern de silenci i de mort.
Què va passar amb la Pera?
La Pera va ser capturat el 2 de novembre de 1815 (un any i mig després de la retirada de l’administració bonapartista i, també, de perdre la feina). Va ser jutjat i condemnat a morir a la forca. La seva darrera voluntat seria que encenguessin un ciri a la Mare de Déu del Carme per la salvació de la seva ànima, però mai ningú es va compadir d’una existència que no era altra cosa que el producte d’aquells temps. Va ser forcat —públicament— a la plaça del Quarter de Valls a primera hora del 19 de desembre de 1815. I la tradició explica que, poc després, Maria, la seva parella i un altre producte d’aquell temps, embogiria de desesperació i moriria de dolor.