La frase de Gabriel Celaya, tantes vegades cantada per Paco Ibáñez, "estamos tocando fondo", és més certa que mai en aquests temps, com diu el cantautor, "gairebé obscens, en què hi ha 100 Gernika per dia a Alep i ningú protesta". Ibáñez prepara un recital, en què "cridarà a la sublevació".

El concert se celebrarà el 28 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, dins el Festival Mil·lenni. Ibáñez hi inclourà cançons amb lletres subversives, com "aquell poema de Luis Cernuda que anima a alçar-se contra els «vientres sentados» que dominen «a lo largo y ancho de la tierra» i emeten «plenas necieses»".

"Aquest no serà un concert més –ha assegurat el músic–, perquè estem en un dilema i cal dir prou, fins aquí hem arribat, ja n'hi ha prou de futbol i de consumisme vulgar que paralitza la gent i que li impedeix reaccionar".

"Cal reaccionar, i qui no reacciona és còmplice", ha sentenciat l'artista, de 82 anys, que acumula sis dècades de compromís i lluita, sempre amb la veu i la paraula com a armes.

Com ja és habitual en els concerts del cantautor, el recital del Palau de la Música començarà amb el poema de José Agustín Goytisolo En tiempos de ignominia como ahora perquè "vivim temps d'ignomínia a escala planetària", adverteix Ibáñez.

Acompanyat de Mario Mas a la guitarra i César Stroscio al bandoneó, l'intèrpret tornarà a pujar a l'escenari del Palau vestit de negre, com sempre, amb la guitarra sobre la cama recolzada al tamboret que va dissenyar per a ell Frederic Amat.

Dret, perquè ell no s'agenolla davant ningú, Paco Ibáñez oferirà una selecció del seu ampli repertori, que és tota una antologia de la poesia en llengua castellana des del segle XVIII fins als nostres dies.

Georges Brassens tampoc acostuma a faltar en els seus concerts. Paco Ibáñez és un gran admirador del poeta i cantant francès, autor de frases tan boniques com "aquell final de Le parapluie que diu: «Et je l'ai vue toute petite / Partir gaiement vers mon oubli»", recorda Ibáñez, que va viure la seva joventut exiliat a França.

"La bellesa és revolucionària", segons aquest home convençut del poder de la poesia, "no només quan és contundent pel seu contingut polític, sinó també quan parla amb sensibilitat de l'amor o qualsevol altra cosa", perquè, com diu Celaya: "La poesía es un arma cargada de futuro".

Els concerts de Paco Ibáñez són moments per "sentir emocions i agafar forces" per després sortir al carrer i "combatre la foscor", segons l'intèrpret.

La seva ambició és alimentar la sensibilitat dels seus contemporanis perquè "si aconsegueixes emocionar algú amb una cançó", potser aconsegueixis que surti de la sala "amb una mirada sobre el món més precisa".

El mateix Paco Ibáñez viu els seus concerts com un aliment per a l'ànima, tan necessari com l'aliment del cos.

"Els concerts són el meu arròs amb llet", diu el cantant, que amb la seva avançada edat no té gens previst retirar-se, i li costa entendre, encara que respecta, la decisió de Raimon, que fa poc va anunciar que l'any vinent abandonarà els escenaris.

Des de la seva casa de Barcelona fa un recompte dels seus projectes per a l'any que ve: "Un concert a Valladolid, un altre a Castelldefels, un a l'amfiteatre de la Sorbona de París i la reedició de diversos discos que ja us aniré anunciant", conclou.