Othello es va escriure el 1603, però manté tota la seva vigència, segons afirma Oriol Tarrasón, autor de l'adaptació d'aquest clàssic de Shakespeare que es presenta aquest cap de setmana a La Seca Espai Brossa i que es representarà fins el 24 de juny. De fet, per a Tarrasón, els tres temes centrals de l'obra estan més vius que mai: el racisme (l'atac per odi contra un "moro"), la gelosia (en els temps de màxima alerta per la violència de gènere) i la manipulació (un tema de màxima vigència quan les fake news triomfen). Tarrasón reivindica que la gelosia no ocupa un paper tan central en l'obra de Shakespeare com s'ha dit sovint, sinó que la gelosia és l'eina que usa Iago per destruir Othello. L'obra està interpretada per Òscar Intente (com a Othello), Arnau Puig (com a Iago) i Annabel Castan (com a Desdèmona).
Othello digital
En aquesta versió d'Othello, el protagonista ja no un general, com a l'orginal de Shakespeare, sinó un executiu, un comunicador, o un altre guanyador del segle XXI, perquè Tarrasón vol buscar referents que reforcin la vigència de la història. L'escenografia s'ha reduït fins al mínim, però s'hi incorporen elements moderns, com pantalles, perquè "avui en dia el poder s'exerceix a través de la informació", puntualitza el director. Tarrasón també ha volgut actualitzar la protagonista femenina, Desdèmona, per adaptar-la al món actual (el director afirma que sempre el més difícil és fer creïbles els personatges femenins de segles passats per al públic actual, "excepte en el cas de Txhékov, que és molt Txhékov"). A la versió de Les Antonietes, Desdèmona es presenta com una dona ja feta (no tan joveneta com a l'original), que reflectiria més una parella actual, amb uns rols més similars. Ara bé, en l'aspecte temàtic, no ha calgut retocar gaire el text. Ferran Madico, director artístic de La Seca, on es representa aquest Othello, afirma la vigència màxima d'aquest text, especialment en un moment en què a l'Estat espanyol, el racisme, la violència de gènere i la manipulació s'han banalitzat per complet. "La mentida ha existit sempre, però mai s'havia tret la màscara com ara", afirma Madico, qui afirma que la manipulació ha arribat al nivell màxim i que la funció del teatre és desemmascarar-la.
La llengua i les imatges de Shakespeare
El director confessa que en aquesta adaptació ha retallat molt l'obra, però afirma que ha aportat molt poc de sí mateix. Assegura que manté el "llenguatge florit" de Shakespeare i que "no ha suprimit les seves imatges", perquè en elles rau la gran riquesa de Shakespeare. Òscar Intente concorda amb ell, i assegura que aquesta versió és "Shakespeare en estat pur". El repte de l'adaptació ha estat, sobretot, reduir Othello a l'essencial, als tres protagonistes, perquè Les Antonietes volien deixa clar que és una història, bàsicament, d'un triangle amorós. Annabel Castan, que fa el paper de Desdèmona, apunta que s'ha intentat reflectir l'evolució d'una parella normal, d'avui en dia, que a desgrat que s'estima, pot acabar caient en el maltracte i en la violència. En canvi, Iago, també retratat com un executiu, es manté en el seu paper de "gran maligne" que tan sols actua per destruir a l'altre, ni tan sols per obtenir-ne un benefici clar de la seva destrucció. Arnau Puig, que representa aquest personatge, afirma que "gent així n'hi ha hagut sempre, i encara n'hi ha ara", però afegeix, "El que fa més por és que tots tenim, en algun moment, alguna cosa de Iago".
Majoria d'edat amb canvis
Les Antonietes és una companyia creada fa 10 anys i afirma que aquest espectacle és la reivindicació del seu creixement artístic. Amb aquest espectacle han trencat alguns dels principis que guiaven les seves representacions inicialment (com el fet d'estar en tot moment tots els personatges a l'escenari o el no usar escenografia). Però afirmen que s'han mantingut fidels a alguns dels seus principis essencials. Tarrasón té clar que "el realisme no ens interessa, ens interessa el joc". I justament per això, no han volgut disfressar l'Othello de moro ("el públic quan acaba l'obra ni s'ho qüestiona", apuntan). Això sí, mantenint el seu costum, Les Antonietes usen el públic com a confident, a la recerca de complicitats. I afirmen que aquesta obra és perfecta per a això, ja que Iago té un pla predeterminat que anirà desenvolupant durant tota l'obra i que explica al públic al principi de la representació
Què fer?
Tarrasón reivindica que la seva versió d'Othello és una obra que ens interpela per fer alguna cosa, per actuar, davant els problemes de la societat actual. Afirma que estem en el món en què qualsevol mentida té un gran impacte sense que es comprovi si és cert o no. De la mateixa forma que a Othello Iago provoca el drama a través d'un simple mocador de Desdèmona, Tarrason argumenta que avui en dia un simple whatsapp o un tuit poden desembocar en fets terribles... Per això Les Antonietes volen induir al públic a reflexionar sobre la manipulació i a combatre-la. I afirmen que, a la fi, el futur està a les nostres mans.