La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit explorar la primera globalització, la que es va produir a partir del segle XV amb els viatges transoceànics d'espanyols i portuguesos. No és una reflexió des de la nostàlgia colonial que torna a estar de moda, en absolut; però es vol posar de manifest que l'aventura imperial ibèrica va posar en relació Europa amb Àsia, Amèrica i Àfrica, però també aquests territoris entre sí. L'exposició Orient i Occident, a la Biblioteca de Reserva, a l'edifici de la Plaça Universitat, permetrà donar una ullada als llibres més mítics sobre l'exploració dels nous mons. Es podrà veure fins el 17 de febrer i ha estat coordinada per José Luis Ruiz-Peinado, de la facultat de Geografia i Història de la UB, i David Ruiz, de la UPF. I aquest dimecres, la Facultat de Geografia i Història de la UB i la Biblioteca de Reserva acolliran una reunió científica sobre la primera globalització, també amb el títol D'Orient a Occident.
Manvel de Faria y Sovsa, Asia portvgvesa, 1666-1675.
La biblioteca mostra les seves joies més ben guardades
La Universitat de Barcelona té un fons antic (l'anomenat fons de reserva) impressionant. És la primera biblioteca de l'Estat en quantitat de llibres impresos del segle XVI a les seves lleixes. I és la segona pel que fa als llibres dels segles XVII i XVIII, després de la Biblioteca Nacional d'Espanya. I no només és que tingui molts volums, sinó que alguns d'ells són d'un gran valor, tant acadèmic com bibliogràfic. Tot això és possible perquè al segle XIX es van dipositar a la universitat les biblioteques de molts convents i monestir desamortitzats, i les institucions religioses disposaven dels fons bibliogràfics més importants de l'època. Alguns d'aquests llibres, entre ells alguns dels més valuosos, són consultables directament mitjançant la pàgina web de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Algunes d'aquestes obres incorporen gravats i mapes fascinants.
Alphabetum Tibetanum missionum apostolicarum commodo editum...
Una biblioteca oberta al món
A partir del segle XV la informació geogràfica va adquirir molta importància. Les descripcions de les parts més allunyades del món realitzades per diferents viatges van reproduir-se una i altra vegada, traduint-se a diferents llengües. José Luis Ruiz-Peinado explica que a vegades la documentació es continuava publicant durant molt de temps, de tal forma que podia estar completament desfasada. Les biblioteques eclesiàstiques, molt preocupades per la difusió missional del catolicisme, tenien amplis fons documentals sobre diferents parts del món, on volien difondre la religió. A l'exposició se n'exposen algunes mostres (podrien ser-ne moltes més, perquè la UB compta també amb un ampli fons de llibres de viatges, de descripcions de països exòtics i d'atles de l'Edat Moderna).
D'Etiòpia a la Xina, passant pel Brasil
A la mostra s'hi exposen algunes obres emblemàtiques sobre el regne del Preste Joan, un Estat mític cristià que es trobaria a la reraguarda del món àrab i que semblaria un aliat idoni per als regnes cristians, com el llibre de Nicolao Godigno sobre el regne d'Abissínia, del 1615. Però fins i tot hi ha obres curioses sobre d'altres parts del món, com un manual per a escriure tibetà, amb el seu alfabet, publicat per la Congregació de Propaganda Fide, en previsió de l'evangelització del Tibet, o el clàssic llibre de 1615 de Matteo Ricci, el jesuïta que va intentar fer compatible el cristianisme amb les tradicions xineses. O fins i tot la Historia Naturalis Brasiliae, realitzada al Brasil, en temps de l'ocupació holandesa per Willem Piso, i que va renovar completament la visió del món natural amb una completíssima catalogació de la natura d'aquesta part de l'Amèrica del Sud.
Novus atlas Sinensis. Amsterdam, Ioannes Blaeu, 1655.
Revisar la primera globalització
14 experts en història d'Àsia, Amèrica i Àfrica, procedents de diferents parts del món, es trobaran aquest dimecres a la Universitat de Barcelona per debatre sobre aquesta primera globalització. La voluntat dels organitzadors, segons Ruiz-Peinado és abandonar el típic estudi regional, limitat a un sol país o a un sol continent, i intentar fer una interpretació global del món colonial, que estava absolutament articulat. Tres taules permetran un aprofundiment sobre aspectes poc coneguts de l'expansió europea. Alex Coello, de la UPF, analitzarà l'evangelització d'un dels marges de l'Imperi espanyol: les illes Marianes, al Pacífic (també hi haurà una intervenció de Natàlia Moragas de la UB i Sandra Montón de la UPF sobre les excavacions arqueològiques a Guam, una de les illes d'aquest arxipèlag). Iván Briz, en canvi, portarà al públic a un dels racons més inhòspits de l'imperi espanyol: l'Estret de Magallanes, i analitzarà com el coneixement geogràfic d'aquest pas marítim no va anar associat a un coneixement de les seves poblacions. Hi haurà ponències, també, sobre el regne del Preste Joan, sobre el contraban de teles xineses a Guatemala al segle XVI (un tema frapant per la seva actualitat), sobre Francisco de Pamplona, un missioner caputxí procedent de l'exèrcit imperial espanyol...
Foto de portada: Historia naturalis Brasiliae. Amsterdam, 1648.