Núria Espert i Joan Manuel Serrat rebran dilluns que ve 22 de desembre la Medalla d’Or de la Generalitat. El Govern aprova aquest dimarts, a proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, dos decrets pels quals s’atorga aquesta distinció a l’actriu i el cantant català. Amb aquesta distinció la Generalitat valora dues trajectòries artístiques i humanes "excepcionals que han contribuït de manera decisiva a la projecció de la cultura catalana i als valors democràtics i humanistes".
La Medalla d’Or a Núria Espert reconeix "una trajectòria artística excepcional de més de set dècades que l’ha convertida en una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies". Nascuda a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1935, Espert va iniciar molt jove la seva carrera teatral i aviat es va consolidar com "una actriu de referència", amb una projecció nacional i internacional sense precedents.
Núria Espert i el seu compromís amb la llibertat
Fundadora de la seva pròpia companyia teatral, ha destacat per la seva versatilitat i exigència artística, interpretant amb mestria tant el repertori clàssic com els autors contemporanis. Espert va ser la primera dona que va interpretar 'Hamlet' a l’estat espanyol i va contribuir decisivament a la difusió internacional d’autors com Federico García Lorca o Jean Genet. Produccions com Les Criades o Yerma van marcar un abans i un després en la seva trajectòria i en la projecció del teatre català i espanyol arreu del món. Durant la dictadura franquista va patir la censura, fet que va "reforçar el seu compromís amb la llibertat, la igualtat i la dignitat humana, convertint el teatre en un espai de resistència cultural".
Serrat, “figura cabdal de la cultura catalana universal”
En el cas de Joan Manuel Serrat, la Generalitat vol honorar la trajectòria artística excepcional i el profund compromís cívic i humanista del cantant, "una figura cabdal de la cultura catalana i universal". Nascut a Barcelona l’any 1943, Serrat va ser un dels noms centrals de la Nova Cançó i ha construït una obra que ha unit música, poesia i valors compartits, amb una projecció internacional sostinguda durant dècades.
Al llarg de la seva carrera ha musicat poetes universals com Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti o Mario Benedetti, així com autors catalans com Joan Salvat-Papasseit. El seu compromís amb la llibertat creativa i amb la llengua catalana el va portar a enfrontar-se a la censura de la dictadura franquista, amb episodis com la renúncia a participar a Eurovisió l’any 1968 o l’exili el 1975. Aquest compromís es va projectar també a Llatinoamèrica, on va esdevenir "un símbol de resistència democràtica i un referent moral per a diverses generacions".