La novel·la The Spook Who Say By The Door, de Sam Greenlee (Chicago, 1930-2014), ha arribat recentment a les llibreries en la versió en català de Josep Grau publicada per L’Agulla Daurada sota el títol El nostre infiltrat a la CIA. L'obra mostra la ferida encara oberta en la societat nord-americana a causa dels conflictes racials basats en una història arrelada en un passat tràgic marcat per l’esclavitud. L’obra de Greenlee, la primera que apareix en català, va causar impacte quan es va publicar el 1969, tot i que va enfrontar-se a enormes dificultats al seu país, on es va pràcticament silenciar.
El traductor de l’obra al català, Josep Grau, explica a ElNacional.cat les enormes vicissituds amb les quals l’autor va haver de batallar per veure el llibre publicat. “El va enviar a 40 editorials i ningú el va publicar”. En aquell moment feia poc que havia mort Martin Luther King, un assassinat que va encendre greus protestes i disturbis a tot el país. Precisament el llibre de Greenlee es pot interpretar com un manual per a la subversió que tracta d’“empoderar” la comunitat negra perquè s'alliberi d’un marc normatiu traçat pels blancs i que no els ha concedit fins ara la possibilitat de ser plenament lliures.
Agent de la CIA per interessos polítics
A El nostre infiltrat a la CIA, el protagonista, Dan Freeman, es converteix en un funcionari de l’agència, que hi ingressa per les necessitats electorals d’un polític que vol recuperar el “vot negre” i endega amb aquest propòsit un programa de contractació d’agents negres. El seu encaix a l’agència no acaba de concretar-se perquè les elits blanques no consideren que els negres puguin ocupar càrrecs ni treballar en projectes de gran importància. Aquí hi ha la clau d’un gir en la novel·la, quan Freeman torna als guetos de Chicago i ensinistra una banda de joves per a fer la revolta contra els blancs.
“Sembla el llibre d’un renegat, d’un traïdor”, ironitza Josep Grau sobre les intencions de Greenlee amb la seva obra que, evidentment, desplega una imatge gens amable d’uns EUA poc exitós pel que fa a la integració racial. “Per part del narrador no hi ha cap esperança de reformar ni la CIA ni el sistema i sembla que el seu objectiu és fer que els negres visquin al marge dels blancs sense integrar-se”. Per Grau, l’autor no vol presentar els negres com a víctimes ni fer un llibre de denúncia i hi veu un missatge d’esperança en el sentit d’unir la comunitat negra en la lluita contra el domini blanc, amb un missatge polític i social plenament vigent com ho demostren casos com el de la mort de George Floyd el maig del 2020. La novel·la, que s’ha traduït a vuit llengües (incloent-hi ara el català), es va convertir en un best-seller a Europa en un moment en què l’antiamericanisme triomfava a causa de la guerra del Vietnam.
Versió cinematogràfica
Greenlee no és gens complaent amb cap estament de la societat nord-americana, ni tan sols amb els negres de classe mitjana que treballen al servei de l’elit blanca. Tampoc ho és amb el govern nord-americà, ni amb les forces de seguretat, ni amb els personatges blancs d’esquerres. L’obra té una versió cinematogràfica en anglès que actualment es pot veure a Youtube. Aquesta versió fílmica que s’ha pogut recuperar ara també va topar amb notables dificultats el 1973 quan es va fer. No va obtenir permís per rodar a Chicago, va tenir problemes de finançament i l’FBI va pressionar per treure la cinta dels cinemes. El nostre infiltrat a la CIA es presenta aquest dijous, a les 19 hores, a la Llibreria Obaga de Barcelona. Al costat de Josep Grau també hi haurà l’escriptora i traductora Mara Lethem.