La història que hi ha darrere l’assassinat del director de cinema Rob Reiner i la seva dona a Los Angeles es compon de molt de patiment i ingredients que permeten dir que la tragèdia estava anunciada. El seu fill Nick ha estat detingut com a presumpte autor de la mort dels seus pares, a qui hauria degollat. Reiner, de 32 anys, culmina així un historial de problemes que han marcat la relació tenebrosa que ha tingut amb els seus progenitors que vivien en una mansió de Hollywood, mentre ell en l’adolescència havia estat lluitant contra l’addicció a les drogues i passava temporades vivint al carrer.
Segons Los Angeles Times, el jove no havia tingut una adolescència fàcil i aviat va trobar una sortida en les drogues. La seva vida fins ara ha estat una col·lecció d’ingressos en centres de rehabilitació que no l’han acabat d’ajudar mai del tot. Les entrades i sortides han estat constants per romandre en centres on se’l va intentar allunyar de l’heroïna. La premsa local diu que el 2015 va aconseguir quedar “net” i aquella recuperació la va aprofitar per entomar un projecte cinematogràfic al costat del seu pare: van rodar Being Charlie, un film semiautobiogràfic, que va dirigir Rob Reiner i va coescriure Nick. L’argument de la pel·lícula s’aproximava a l’experiència vital dels dos coautors: un actor d’èxit amb ambicions polítiques i un fill addicte a les drogues.
En algunes entrevistes Nick va confessar que la seva situació havia estat una conseqüència de no crear un gran vincle amb el seu pare quan era petit. Quan el 2015 va presentar Being Charlie al Festival de Toronto, el fill de Reiner va explicar que havia decidit deixar l’heroïna per una raó: “Vinc d’una bona família. No se suposa que hagi d’estar pels carrers i en refugis per a persones sense llar fent totes aquestes coses”.
Uns pares penedits
En ocasió de la presentació del film, Rob Reiner també va parlar de la situació viscuda i va lamentar d’haver fet més cas als consells dels seus assessors que no pas de sentir més el seu fill. “Quan en Nick ens deia que no li funcionava, no l’escoltàvem, estàvem desesperats, i com que la gent tenia diplomes a la paret, els escoltàvem quan hauríem d’haver escoltat el nostre fill”. La seva dona també va fer declaracions en el mateix sentit: “Ens van influenciar molt aquesta gent. Ens deien que era un mentider, que intentava manipular-nos. I nosaltres els vam creure”. Nick no va aconseguir que cap dels centres que els seus pares li van recomanar li servissin per acabar amb l’addicció i es va veure obligat a dormir de nou al carrer. El rodatge de la pel·lícula va enfrontar la família a encarar-se amb els records més durs d’un procés que, si es confirmen, les sospites, hauria culminat amb un dels fets més tràgics possibles: un parricidi.