El kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o és, ara per ara, un dels màxims exponents de les lletres africanes i un ferm candidat al premi Nobel (tot i que ell ironitza tot assegurant que preferiria deixar de ser un "quasi Nobel"). És famós per la seva militància en defensa de les cultures minoritàries, motiu pel que és especialment estimat a Catalunya (va ser un dels signataris de la Carta de Barcelona per als drets lingüístics de les llengües minoritzades). Un any després del seu darrer pas per Barcelona, ha vingut per a participar en el Festival MOT, on aquest dissabte, a Olot, participarà en una taula rodona amb Salem Zenia i amb Josep Ramoneda sobre la literatura com a memòria col·lectiva. Aprofitant aquesta visita ha volgut presentar l'edició en castellà del segon volum de les seves memòries, La casa del intérprete (ed. Rayo Verde), que ja va aparèixer en català l'any passat (ed. Raig Verd).

Arriben les memòries d'un lluitador

Ngũgĩ wa Thiong’o ha explicat que ara que ja es fa gran ha volgut fer un repàs del seu passat, a instàncies de la seva esposa, i per això ha començat a escriure les seves memòries, començant per Somnis en temps de guerra i continuant per La casa de l'intèrpret (hi ha un tercer volum ja que s'ha publicat en anglès amb el títol Birth of a Dream Weaver: A Memoir of a Writer's Awakening). A més a més d'aquesta trilogia, Raig Verd, que ha editat diverses obres de l'autor kenyà, ja ha previst publicar-li, també, unes memòries de l'any que va passar a la presó, el 1978, per les seves crítiques al president Arap Moi.

La casa de l'intèrpret

Respecte al llibre que es presenta avui, Ngũgĩ ha explicat que el seu període escolar va ser molt complex, perquè l'escola era un refugi segur davant la guerra que assolava Kenya, però que quan sortia de classe es topava amb les dures conseqüències d'un conflicte que ho marcava tot. Després del primer semestre a l'escola, quan va tornar a casa va veure que l'edifici ja no hi era, perquè havien traslladat tothom a un "poble de concentració", i la seva casa ja no existia. Ngũgĩ ha volgut deixar clar que per més que els britànics bategessin la resistència kikuiu contra el colonialisme com a "Mau Mau", un nom que no té significat, en realitat el nom del grup era l'Exèrcit per a la Terra i per a la Llibertat de Kenya. I ha assegurat que la gent no els veia com a terroristas, tot i que alguns colonialistes no entenien que volguessin escapar de l'imperi. Perquè, segons Ngũgĩ, "a qualsevol Estat, als que lluiten l'opressió els consideren bojos, perquè no entenen la dissidència". I apunta que tant els propietaris d'esclaus com els colonialistes consideraven que els que estaven sotmesos a ells vivien en el millor dels mons, i no arribaven a entendre perquè volien viure d'una altra forma.

Llengua i memòria

Al festival MOT, a Olot, Ngũgĩ debatrà sobre la memòria i les polítiques de memòria. I ha recordat que quan un país en conquereix un altre, sempre acostuma a marginar o suprimir la llengua de l'altre. I que quan algú arriba a un lloc i li posa un altre nom, està esborrant la memòria, i la història del lloc que conté aquest nom. "Quan substituïm una llengua per l'altra estem alterant la cultura, la política i la societat local", afirma Ngũgĩ. En ser preguntat per les polítiques de memòria als països africans, ha lamentat el fet que la divisió del continent entre diferents llengües colonials ha impedit una reflexió i unes polítiques comunes. I ha afirmat que els moviments socials estan pressionant perquè els governs facin marxa enrera i acceptin un major paper de les llengües locals (ho reconeix com un repte difícil, en bona part perquè les elits han acceptat la llengua colonials, que esdevé per a elles un signe d'identitat). De fet, un dels seus llibres d'assaig es titula, justament, Descolonizando la mente i gira entorn a aquest tema. L'escriptor de Kenya, ha afirmat que totes les llengües són bones i que no hauria d'haver-hi jerarquia entre elles, sinó una xarxa: "el monolingüisme és el diòxid de carboni de la cultura, i que el plurilingüisme és l'oxigen de la cultura".

El guerrer de la llengua

Ngũgĩ afirma que porta 35 anys lluitant per la dignitat de les llengües, i que en part se sent cansat de defensar sempre el mateix quan perduren les desigualtats de llengües, i les seves conseqüències polítiques i lingüístiques. I malgrat tot, afirma que quan algú el va descriure com "A language warrior", un guerrer de la llengua, no s'equivocava gaire.