El 1957 un jove Ibáñez va comparèixer a l'editorial Bruguera, la gran "fàbrica" de tebeos de Barcelona, a oferir-se com a dibuixant. Li van demanar una prova. A tota pressa es va empescar dos personatges, dos detectius incompetents amb missions impossibles. No va trigar en decidir un nom: Mortadelo i Filemon. Ibáñez pensava que, amb una mica de sort, podria fer historietes amb aquests personatges per a la cèlebre revista Pulgarcito durant uns mesos. 60 anys després Ibáñez continua dibuixant i escrivint històries de Mortadelo i Filemon. I els fills i néts dels seus primers lectors continuen esperant-les. Avui ha celebrat amb la premsa el 60è aniversari dels agents de la TIA.
El 60 aniversario
Ediciones B, l'editor actual d'Ibáñez, ha publicat un volum especial de la col·lecció "Magos del Humor" per celebrar l'aniversari: El 60 aniversario. Un àlbum molt especial, en què mostra com Mortadelo i Filemon han envellit en 60 anys (estan carregats de malalties i de dolors), però també com a envellit el propi Ibáñez. Una història en què els veterans agents de la TIA s'hauran d'enfrontar a un dels malvats més malvats d'aquest planeta, el dictador d'una potència d'Extrem Orient amb un curiós pentinat i un perillosíssim arsenal atòmic; una trama en la que no hi faltarà l'histriònic president d'una gran potència del continent americà.
Altres publicacions
Ediciones B també tret al carrer, en aquestes dates, dues altres publicacions sobre els famosos detectius. Per una banda s'ha llançat una reedició d'El gran libro de Mortadelo y Filemón, una obra que repassava de manera exhaustiva la trajectòria dels dos antiherois fa 10 anys. Ara, s'ha reeditat íntegra, amb 24 pàgines més amb el títol "¿Quién habló de jubilarse?". En aquest capítol addicional es repassen els 10 últims anys de vida dels agents de la TIA. Un repàs a la història de Mortadelo i Filemon que és, també, un repàs a la història d'Espanya i del món, perquè les històries dels dos detectius són, també, una crònica del que passa al món: la corrupció, la crisi, les dictadures... Ediciones B també ha publicat, en un únic volum, Mis aventuras favoritas de Mortadelo y Filemón, una compilació de cinc obres emblemàtiques d'aquests personatges, triades pel propi Ibáñez. Es tracta de: Contra el "gang" del Chicharrón, Valor y... ¡al toro!, ¡Silencio, se rueda!, 100 años de cómic y Mortadelo de la Mancha.
Ibáñez, el geni
Ibáñez es defineix com "historietista", perquè no només fa els dibuixos dels seus àlbums, sinó que també en concep les trames. En principi creava històries curtes per publicar a les revistes infantils, que tenien molt d'èxit, però més tard va passar a crear àlbums sencers amb el seu peculiar sentit de l'humor. Sens dubte Mortadelo i Filemon han estat els personatges més emblemàtics d'Ibáñez, i per això són els més longeus. Però també ha estat el creador d'algunes sèries d'historietes que van fer història: Pepe Gotera y Otilio (la encarnació dels lampistes especialistes en nyaps), 13, Rue del Percebe (tot un univers de misèries econòmiques i morals concentrat en una escala), Rompetechos (el miop eternament despistat i desconnectat del món), el Botones Sacarino (un grum superexplotat que acaba provocant el caos per allà on passa...). Les seves històries, tot i que profundament arrelades a la realitat local, han estat traduïdes a una desena d'idiomes.
Personatges amb futur?
Davant els periodistes Ibáñez, molt autocrític, ha assegurat que a la seva edat li agradaria, sobretot, "aprendre a dibuixar", i ha manifestat la seva admiració per molts dels dibuixants actuals. El veterà historietista assegura que se sentiria molt trist que els seus personatges desapareguessin amb ell, i ha afirmat que li agradaria que el dia que no pugui continuar dibuixant, algun altre il·lustrador prengui el relleu i continuï il·lustrant històries de Mortadelo i Filemon. Però no n'està gaire segur de què un altre guionista pugui donar continuïtat al seu sentit de l'humor. I és que, com Mortadelo o Filemón, Ibáñez és un personatge únic.